Diari digital d'Andorra Bondia
L'enginyer Jordi Deu, autor del model IRAHUCID que pronosticava la fi de la pandèmia per al 2 de juny.
L'enginyer Jordi Deu, autor del model IRAHUCID que pronosticava la fi de la pandèmia per al 2 de juny.

Jordi Deu, enginyer: “Als polítics occidentals els van anar molt bé les recomanacions de l’OMS que desaconsellaven les mascaretes”


Escrit per: 
A. L.

El seu model matemàtic, que preveia la fi de la pandèmia per al 2 de juny –el 6, segons l’última revisió–,  s’ha demostrat el més fi de tots. Però potser la conclusió més esperançadora és que l’ús de proteccions facials, inicialment desaconsellada i que no es van començar a distribuir fins al 7 d’abril, va reduir els contagis en un sensacional 60%.

La conclusió del model és demolidora: es va perdre un temps preciós fins que al 7 d’abril no es van posar a la venda les mascaretes.

Res a afegir.

Es pot modelitzar les víctimes mortals que ens hauríem estalviat si s’haguessin distribuït abans?

A priori, sí, però tindríem una indicació només qualitativa perquè el model per si sol seria insuficient per quantificar-les, caldria complementar-lo amb criteris clínics. Si tenim en consideració que la franja d’edat dels difunts és molt alta, i a més generalment associada a patologies prèvies, caldria descomptar la mortalitat natural que hi hauria hagut en aquest mateix període.

S’hi posarà?

No... si no m’ho mana un batlle, no. Prefereixo enfocar-ho en positiu, analitzar el que hauria passat per exemple si s’hagués retardat la decisió d’iniciar el confinament per la pressió exercida per part d’alguns empresaris que veien perillar els seus negocis. Aquest enfocament entenc que pot ser més persuasiu per a la minoria incívica. L’incivisme és encara més contagiós que la Covid-19, i això si que és un perill potencial greu que cal combatre.

Perdoni que insisteixi: creu que hi hauria hagut una diferència substancial?

Cal fer notar que no s’hauria estalviat moltes morts perquè el sistema sanitari no s’ha vist desbordat.  En contraposició, el retard en la presa de decisions sobre el confinament domiciliari més les mesures de distanciament social i d’higiene de mans, en pocs dies hauria comportat una gran mortaldat per causa del desbordament del sistema sanitari. Cal tenir en compte que quan la capacitat hospitalària i d’UCI es col·lapsen, la mortalitat dels pacients greus que arriben des d’aquest moment crític, en quà s’han d’abandonar a la seva sort pels passadissos de l’hospital, és de gairebé el 100%. En la situació actual, sense col·lapse, la mortalitat UCI acabarà sent al voltant del 30%.  Incomparable.

Els casos de la Xina i Corea, no ens haurien d’haver servit per introduir de seguida la mascareta?

Considero que aquests casos no permetien que es podés deduir aquesta relació causa-efecte amb prou claredat, perquè en la cultura oriental ja fa dècades que és usual l’ús de mascareta: han estat afectats per d’altres epidèmies que a nosaltres no ens van arribar. Tenen una concepció de la solidaritat social diferent del nostre: quan estan constipats o engripats es posen les mascaretes per protegir als seusconciutadans, tot i que també per protegir-se de la contaminació. Per tant, és habitual que les famílies tinguin sempre mascaretes a disposició. Així doncs, quan es va iniciar la pandèmia ja en portaven quasi tots.  No hi ha per tant un període sense i amb mascaretes per poder comparar, a diferència del nostre cas, ja que en van dur des del principi.  

No hauria sigut recomanable, per prudència, distribuir mascaretes encara que no hi hagués evidencia científica, com es va fer amb la hidroxicloroquina?

Amb el tractament amb hidroxicloroquina i Azitromicina hi havia l’estudi del Dr. Didier Raoult que ho avalava, tot i que amb pocs casos, és cert, i també relativa disponibilitat dels fàrmacs.  Per contra, amb les mascaretes hi havia l’oposició nítida de l'OMS, que encara manté amb matisos. Però amb disponibilitat insuficient. I quan no n’hi ha per a tots, és segur que s’hauria posat encara en més risc als sanitaris si es donava llum verda a la lliure adquisició. La gent n’hauria arreplegat tantes com hauria pogut, com va passar amb el menjar.

Amb els resultats d’aquest estudi, queden en molt mal lloc els que van insistir durant setmanes que la mascareta no servia per res.

Sincerament, penso que als polítics occidentals els va anar molt bé poder-se acollir a les recomanacions de l'OMS que desaconsellaven les mascaretes. No descarto la possibilitat de que la OMS assumís un risc reputacional com un mal menor per donar temps a fabricar mascaretes a canvi de pau social. Em costa molt d’imaginar-me a les autoritats sanitàries occidentals recomanant mascaretes sabent que no n’hi hauria prou per a tots, quan a més saps que, si ho fas, automàticament poses encara en més risc als sanitaris i, de retruc a la població. És un cercle viciós.

Com distingir els contagis que s’eviten pel confinament als que s’eviten per l’ús de mascaretes?

No pot ésser conseqüència del confinament, perquè són efectes sumatius distanciats en el temps, i la relació causa-efecte numèricament s’estableix de forma clara.  Els errors de les diverses funcions predictives, únicament es minimitzen si les reduccions de les diferents mesures adoptades s’apliquen en quantia i posició a l’indret especificat al gràfic de casos actius.

Pel que fa als pronòstics sobre la fi de la pandemia: ara diu que l’últim cas es contagiarà el 6 de juny, i que el 19 tindrà l’alta. Aquesta predicció, va a missa, tenint en compte que només falten tres setmanes i els valors de referència ja són molt ajustats?

S’ha d’entendre que el model és probabilístic, no lineal.  Es tracta de funcions de distribució de probabilitat i el darrer pacient infectat, no té perquè correspondre’s amb el darrer curat  -l’infectat del dia 6 no té perquè coincidir amb el curat del dia 15.  Hi ha pacients que en deu dies, o en set, ja estan curats, i d’altres que n'han trigat més de 30 a aconseguir les dues proves de PCR negatives. D'altra banda, són valors teòrics, de tendència, i que quan el model tendeix a zero o a l’asímptota horitzontal superior, les previsions ja no són vàlide. Llavors serà quan les autoritats sanitàries encetaran una nova etapa de control epidemiològic de detall dels casos actius, amb quarantenes pre a ells i els seus contactes, analítiques en grups de risc -centres sociosanitaris, guarderies, cuidadors de gent gran, persones exposades al públic...

El model, permet predir una segona onada? I la virulencia?

No, únicament permetrà detectar-la un cop aquesta s’hagi iniciat, i ajudar en la presa de decisions perquè a partir d’ara ja tindrem els valors paramètrics implicats en les diverses mesures de gestió, tot i que s’hauran de readaptar perquè la nostra societat ja haurà fet una part important de la corba d’aprenentatge. Hi haurà hagut una coevolució en la interacció hoste-patogen.

De cara a una hipotètica segona onada, seria lògic que el Govern tingués un estoc abundant de mascaretes.

La gent en tindrà a la farmaciola, com qui té aspirines. Però no tinc cap dubte que a més, les farmàcies i altres comerços que en subministren també hauran fet la corresponent previsió, i que a més les autoritats sanitàries ho supervisaran.

Si continuem fent servir la mascareta, evitarem una segona onada. O no necessàriament?

No podem estar portant de forma permanent mascaretes, també comporten efectes adversos, i en algunes persones estan contraindicades. Hi ha alguns científics força crítics amb les mascaretes. No deixa de ser un tema encara controvertit. Interpreto que un cop ja ens puguem considerar lliures de la malaltia -és a dir, únicament amb casos residuals sanitàriament controlats-, i això serà a priori a principis de juny, crec que s’alçarà la recomanació de portar-ne de forma sistemàtica. A més, coincidirà amb l’arribada de la calor, que se suposa que també tindrà un efecte en la reducció del risc de contagi.

Com s’explica que el seu model hagi acabat sent més 'fi' que el de l’Institut Koch de Berlín?

Si bé la base conceptual és la mateixa -el model SIR. de McKendrick i Kermack, establert el 1927- la formulació és diferent. Ells reconeixen que han fracassat per una falla en una de les hipòtesis matemàtiques -eliminació asimptòtica dels casos susceptibles-, i això fa que subestimi sistemàticament els valors del total de casos confirmats. Nosaltres els casos susceptibles els generem de forma abstracta, és una de les astúcies incorporades que han donat robustesa al model.

El Govern, li ha demanat el model en què preveia la fi de la pandèmia?

No m’han demanat el model. Desconec si l’utilitzen. No obstant, he estat enviant les previsions a Salut i a Estadística per a les setmanes 16, 18 i 20.  A la setmana següent de cadascuna, un cop disponibles totes les dades reals a la fi del període de previsió, els ho reenviava amb les gràfiques i quadres de dades completats per facilitar-los la tasca comparativa entre les dades estimades i les reals.  No tenen perquè justificar-me res: si els va bé perfecte; si en tenen de millors, genial. Ha estat la contribució de la nostra empresa, Silvagrina, amb el suport de la Fundació Marcel Chevalier, al sacrifici que tots hem hagut,i haurem de continuar fent. Cadascú aporta el que bonament pot.

 

Andorra
coronavirus
Covid-19
Jordi Deu
Chevalier
Silvagrina
model
modelització
Koch
mascaretes
pandèmia

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Jordi ets un crack!!!!!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte