I ara: com ho farem perquè vinguin els turistes?

La compareixença d’ahir del cap de Govern va ser probablement la més extraordinària, en tots els sentits, des del funest 13 de març. I després de dos mesos i mig, n’hi ha hagut unes quantes. Espot es va plantar a la sala de premsa de l’edifici administratiu amb un sac de bones notícies, i es fa difícil triar per quina començar. Probablement, pel simbolisme i per la transcendència que té per a la nostra economia, calgui començar per l’obertura de les fronteres –en plural– en vigor a partir de dilluns i que podria implicar també els turistes espanyols, podria, si prosperen les negociacions amb l’executiu de Pedro Sánchez. Ho dèiem ahir: els hem de posar les coses fàcils. Ho estem fent i a Espot se’l veia especialment optimista. El desconfinament que oficialment arrenca divendres també té una especial càrrega simbòlica. Les mascaretes, qui sap si per fi obligatòries, l’hidroalcohol i les distàncies de seguretat seran dels pocs signes externs que ens recordaran que el coronavirus encara és entre nosaltres. I last, but not least, la reincorporació dels últims 13.000 treballadors, en un altre signe de normalitat que serà completa el dia que veiem desfilar les primeres corrues de turistes per Meritxell i Carlemany. Aquesta serà la prova de foc, perquè d’ells depèn el nostre futur. I després dels merescuts copets a l’espatlla, això és el que el Govern, i especialment Andorra Turisme, hauran d’explicar ben aviat: com ho pensen fer perquè el nou turisme de la nova normalitat triï la nova Andorra com a destinació.