Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Eva Arasa

Eva Arasa

Periodista

 

 

Nova mobilitat




La pandèmia ha tingut un impacte evident en molts àmbits. L’únic aspecte positiu d’aquesta crisi, a banda de les lliçons que en puguem extreure, és la millora de la qualitat de l’aire com a efecte col·lateral de l’aturada de l’activitat econòmica i el confinament total o parcial de les persones. Efectivament, les mesures aplicades pels diferents governs amb l’objectiu d’alentir la propagació del coronavirus han provocat una millora de la qualitat de l’aire a tot el món, com a conseqüència de la reducció dràstica de la mobilitat i també de la producció industrial. Andorra no n’és una excepció i la setmana passada podíem llegir un article que ens ho explicava, signat per l’Oriol Travesset, de l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA), i la Laura Trapero, del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra de l’IEA.
Amb tot, crec que a Andorra podríem afinar més la lectura: amb relació a la qualitat de l’aire i en concret a la reducció de les emissions de diòxid de nitrogen, la incidència de la mobilitat ha de ser major per força que la de la indústria. Sabem, de fet, que el sector industrial té poc pes relatiu en l’estructura econòmica del país: segons l’informe Andorra en xifres publicat el 2018 pel Departament d’Estadística, l’any 2017 els assalariats en el subsector de la indústria representaven només el 3,8% del total d’assalariats al país i el conjunt del sector secundari, sumant la construcció a la indústria, tot just arribava a ocupar l’11,4% dels assalariats.
Per tant, a diferència del que passa en altres països, podríem concloure que la reducció de la contaminació d’aquests últims mesos no qüestiona l’activitat econòmica en si mateixa, sinó un model de mobilitat que es basa fortament en l’ús del vehicle privat. Segons l’Observatori 2018 del Centre de Recerca Sociològica de l’IEA, el 58,6% dels andorrans es mouen en vehicle particular, mentre que només un 19,2% es desplacen en transport públic (autobusos o taxis) i un 12% ho fan a peu.
Si ens comparem amb els països de l’entorn, podem estar raonablement satisfets de la qualitat del nostre aire fins i tot en els períodes de “normalitat”. Aprofito per recomanar els mapes que ha publicat l’Agència Espacial Europea i que mostren les emissions de diòxid de nitrogen en els períodes març-abril 2019 i març-abril 2020 a partir de les dades del satèl·lit Copernicus Sentinel 5-P. En aquests mapes, podem constatar que Andorra també apareixia neta el 2019. Tanmateix, aquest fet no ens hauria de restar ambició a l’hora de voler promoure accions de millora, i més tenint en compte que les dades recollides per l’OBSA demostren que hi ha marge per a aquesta millora.
La crisi del coronavirus hauria de servir, entre moltes altres coses, per obrir el debat sobre la vigència o no de l’actual model de mobilitat. Des d’una perspectiva àmplia i transversal, tenint en compte el medi ambient i la salut de les persones.

 

Comentaris: 1

Comentaris

Bon dia,
Algunes ciutats europees han aprofitat una de les conseqüències positives del Covid-19, la disminució del trànsit a rècords històrics, per remodelar els espais de la ciutat i tornar-los al ciutadà. Ja sé que és difícil canviar els costums de la gent, sobretot en un país com Andorra amb una cultura del cotxe tan arrelada, però ara que hem vist com d'agradable és passejar pels carrers sense cotxes, potser seria un bon moment perquè entre tots, ciutadans i institucions, reflexionèssim sobre quin model deciutat volem, sobretot en les principals parròquies com Escaldes i Andorra on és possible moure's sense cotxe. Celebro per altra part que Cicland obri properament dos estacions més, llàstima que les administracions corresponents no hagin fet possible un carril bici per poder pedalar sense riscos pels nostres carrers.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic