Mira’m als ulls

Bon Dia tingueu!
Quan era un adolescent es deia que hi havia, per les Valls, una dona que anomenaven la de les dos corregudes (aquí en dèiem corregudes i no corredisses, no sigueu malpensats). Era una senyora molt elegant, amb un cos esvelt i molt ben format i amb un caminar senyorial que qualsevol que la veia d’esquena (home o dona) corria per veure-la per davant i un cop ho aconseguia seguia corrent de tan lletja com era de cara, la pobra!
Ara, amb l’ús de la mascareta, s’haurien estalviat aquella terrible visió i potser hauríem d’aplicar el lema d’aquell anunci de sostenidors que resava “Mira’m als ulls” perquè la vista no es desviés a altres parts del cos. Perquè diuen que els ulls sempre diuen la veritat.
Mira’m als ulls si ets dels que aplaudien a les vuit i digues-me que ara donaràs suport a tots els que han cuidat de nosaltres durant el confinament quan reivindiquin millores per a ells i per a nosaltres.
Mira’m als ulls si ets dels que crida per una Andorra verda, vas a manifestacions ecologistes, penges fotos de natura i t’ha encantat aquest ressorgir de la natura sense l’efecte de la humanitat, i digues-me si ara has estat dels primers a agafar el cotxe per anar al bar i a comprar, i al berenador i a la muntanya hi has deixat tota la merda que portaves.

Mira’m als ulls si ets dels que t’has fet un fart de fer servir les paraules solidaritat, ens en sortirem, etcètera, i digues-me que, de fet, penses que tot això del virus és una tonteria, que no va amb tu, que és cosa de vells i de malalts i que a tu no et passarà. I a qui li passi que es foti!
Mira’m als ulls si ets dels que t’has muntat el xiringuito basat en el turisme de masses i la construcció caòtica i digues-me si et sembla normal que la gent que ha mirat pel país i ja fa rodar els negocis, t’hagi de pagar les nòmines fins que et sembli que els números et tornaran a sortir bé i així no acomiadis el personal.

Mira’m als ulls si ets dels que han demanat un préstec avalat pel Govern i ja has dit que no el penses tornar. Que tanques el negoci, et fiques el calés a la butxaca i fots el camp. Digues-me  que el Govern ja ho tenia contemplat en un 20% de barruts i que els que paguen són ximples!

Mira’m als ulls si formes part d’un poder executiu, legislatiu o econòmic i després de tot el que has vist i sentit durant aquesta pandèmia digues-me que estàs disposat a fer algun canvi per millorar la qualitat de vida, social, cultural, educacional i turística  d’aquest país i de la seva població i que ja estàs pensant com ho faràs. Si no és així pensa en els teus fills, nebots, etcètera. I que pot ser la darrera oportunitat que el món et posi a prova. Si no aprens d’aquestes situacions, és que la teva arrogància només pot ser superada per la teva ignorància.

Mira’m als ulls i digues-me  que no ets racista. I això no vol dir donar només suport als afroamericans dels EUA maltractats i assassinats pels blancs. Ser racista vol dir denigrar algú per la seva nacionalitat, per la seva religió, per la seva tendència sexual, per no parlar la teva llengua amb l’altre i així privar-lo que l’aprengui per tenir un tret de superioritat amb ell, per denigrar-lo econòmicament privant-lo dels seus drets, per amenaçar-lo amb injustícies pel fet de no ser autòcton, etc. I ara mira’m i torna’m a dir que no ets racista!

Au, bon dia tingueu i mireu-vos als ulls quan parleu!