Diari digital d'Andorra Bondia
Pons, a les dependències del Govern just abans de l’inici de l’entrevista.
Pons, a les dependències del Govern just abans de l’inici de l’entrevista.

Marc Pons: “Hem vist brollar les iniciatives com fonts de primavera”


Escrit per: 
A. Doral / Foto: F. Santana

En qüestions de participació ciutadana és tan important el camí com arribar a un destí, defensa Marc Pons, secretari d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana. El temps de confinament, amb tots els seus horrors, també ha deixat fruits dolços, com les incomptables accions i propostes espontànies.

La plataforma ‘Visc.ad’ es va posar en marxa el 13 de març: arribar i moldre, oi?
Sí, arribar i moldre. Vam començar amb bon peu. Durant els mesos previs es va fer feina interna de treball transversal  amb tots els ministeris perquè identifiquessin aquells processos o temàtiques que podrien estar subjectes a processos de participació ciutadana, d’informació pública. Vam presentar la plataforma amb la ministra Sílvia Calvó, centrant-nos en l’economia circular, un procés que està obert i reprenem ara. És un tema que ha estat molt present durant el confinament.

En quin sentit?
La Covid-19 ha posat de manifest el model de consum, quin rol té el consumidor responsable, l’abast dels residus i com es gestionen. S’hi ha de fer una reflexió que ha d’anar cap a una estratègia, ha de tirar cap a una llei durant l’any però també ha de portar a una reflexió de la ciutadania.  És un exemple molt clar d’aquests processos que, tot i no ser decisoris en el sentit pur i dur, es poden enriquir amb la col·laboració de la ciutadania.

Això són objectius. Però com està funcionant?
Vam obrir un procés de participació, Sortim als balcons, que pretenia, en un moment d’excepcionalitat, quan tothom és a casa, i malgrat el teletreball i les obligacions, tenir temps de reflexionar. Es veu en tota la participació que hi va haver: trenta propostes, molt interessants  totes i molt diverses, des de l’educació a la democràcia participativa, de l’esport, medi ambient… Els ciutadans poden veure les opinions dels altres i ja no és com quedar-se en una conversa de bar o en el comentari anònim a un diari digital.

Satisfets?
Sí, sí. Nosaltres ho plantejàvem ja d’inici com un model híbrid, digital i presencial. Aquesta última és la que hem d’afinar. Per això vam afegir un apartat a la llei de transparència i accés a la informació perquè regulés la participació ciutadana.

En quin moment està aquest text?
Està al Consell General, està a tràmit, a debat; són els grups parlamentaris que vegin quin recorregut té aquesta proposta en el text de la llei. Després s’haurà de desenvolupar en un reglament com establim els mecanismes de participació.

Quins són els ‘tempos’?
Els marca el Consell, però un cop aprovat el text, nosaltres entre sis i nous mesos podríem tenir-jo desenvolupat. Anem segurament al 2012. Seria important que no anés més enllà.

Com està el laboratori d’iniciatives ciutadanes?
Són d’aquests aspectes que hem de reestructurar. Ara negociem per instal·lar-nos a Casa Bauró, on hi havia la Biblioteca Nacional, i aquest laboratori requereix un espai on fer diagnosi amb les entitats i la ciutadania, un espai on fer transferència de coneixement, de recerca, on les iniciatives de la gent puguin estar acompanyades. Però hem de resoldre la qüestió de l’espai, que s’ha retardat pel factor Covid, és clar. El titular fins ara era el ministeri de Cultura i el Govern seguirà sent el llogater, però hi ha uns pactes a establir.

A Andorra les relacions del ciutadà amb l’estament polític són diferents d’arreu, quan et trobes el cònsol o el cap de Govern a l’ascensor tranquil·lament.
És clar, i és una gran sort, però una cosa és el contacte i la participació política i la participació ciutadana no necessàriament ha d’anar adreçada a interaccionar amb el polític, perquè també hi ha el rol de la ciutadania. ¿Quan tens una conversa amb un responsable polític després la penges a les xarxes perquè interactuï altra gent i vegi la teva reflexió? Calen més interaccions, espais de debat. Volem un espai on se centri la intel·ligència social i col·lectiva, que és l’acrònim de Visc.ad.

Ja vol dir que hi ha intel·ligència col·lectiva?
Existeix, és clar, hi és, hi és.

Què han copsat que preocupa més la gent?
Aquí és difícil fer un balanç, no som l’observatori del CRES, que ja publica una informació sobre els neguits dels ciutadans que òbviament tenim. Ho sabem des d’aquest vessant matemàtic, metodològic. Nosaltres el que hem de fer és un pas més enllà: fer diagnosis sectorials i temàtiques sobre cultura, medi ambient, etcètera. O obrir processos com L’Andorra que volem en situació post-Covid. La gent està molt conscienciada en l’àmbit econòmic, mediambiental, del transport, tot entrelligat. Però a la plataforma la mostra no és representativa perquè només hi ha participat qui ha volgut fer-ho.

Qui ha volgut participar?
No tenim tampoc els perfils. És anonimitzada. Però podem intuir que hi ha de tot, en una trentena de propostes.

En un país on el més gran percentatge de la població no té dret de vot, vehicular així la participació és una opció per donar-hi veu?
És clar. Un dels principis del projecte de participació del Govern és que estan oberts tots els processos a tota persona que tingui una vinculació amb el territori. No estem parlant de participació només en sentit de tenir o no drets polítics, el que volem és el rol comunitari, la intel·ligència social col·lectiva. En els mecanismes més directes de democràcia ja no hi entrem, aquí no hem fet cap diferència entre tothom que visqui o treballi a Andorra, que tingui oportunitat d’expressar la seva opinió i que les altres persones la puguin escoltar, replantejar, debatre.

Però existeix d’entrada un interès per recollir l’opinió d’una part de la població que potser se sent oblidada, que no té on expressar-se?
Aquest és de fet el plantejament. Aquí treballem amb el concepte de ciutadania no organitzada. Parlem de dones, homes, infants, adolescents, joves, persones amb discapacitats, d’usuaris, contribuents, no residents, transfronterers, expatriats temporals... estem parlant d’això, de tothom que tingui a veure amb Andorra. Parlem d’identitat en sentit ampli. Pots ser no nacional i sense drets polítics però sentir-te molt lligat al territori. Aquest és el concepte de participació i el Govern ho té clar que ho vol així. Aquesta plataforma no necessàriament està pensada per fer referèndums, sinó per ressituar els rols.

...?
El rol d’una persona envers el territori és important. Si una persona no expressa el seu vot té la mateixa importància que aquell que sí que ho ha fet perquè té unes conseqüències. Hi ha moltíssima gent a Andorra que no té dret a vot però sí que té una opinió. Doncs aquesta opinió la pot traslladar a través de mecanismes de participació com aquests, on opinar i influir d’alguna forma en l’opinió d’altres. Puc estar a casa i no dir res, o puc parlar al bar, però si faig una reflexió –no un fast thinking– amb raonament, aleshores treballes el rol.

La qüestió és que aquestes plataformes, els informes, els debats, els llibres blancs i de tots colors, tinguin una utilitat pràctica, oi?
No ens hem de centrar en la finalitat, vostè ja ho està plantejant com quelcom que quedarà al calaix, però jo no ho veig així. És més important el trajecte que no el destí. El fet d’engegar i seguir un procés és més important a vegades que la conclusió.  En termes generals. Posar en comú opinions, informes, encara que siguin administratius, és important. Són mecanismes, metodologies, per posar informació en comú. Permet que la gent prengui consciència, primer, del que pensa; després, estructurar-lo i enriquir-lo.

Però es vol participar perquè  fructifiqui. Per exemple, en iniciatives polítiques. Deia abans que un referèndum no. Per què no?
No necessàriament servirà la plataforma per fer referèndums, però tot es pot acabar desfermant, si així ho marca aquesta via d’interacció entre les persones. Socialment ens necessitem i que la nostra opinió sigui tinguda en compte. L’exercici és veure que potser avui la meva proposta no ha quallat però potser he vist una altra perspectiva.

Hi ha previst un mecanisme per incentivar la participació?
Sí, tot s’ha de treballar. Es tracta d’anar informant, no hi ha cap fórmula màgica. Si mirem altres societats, veiem que n’hi ha que tenen una consciència de participació més forta i arrelada i d’altres on costa més. En el context global nosaltres estem molt contents: que en pocs mesos hàgim arribat, sense accions físiques, a 200 participants a la plataforma en tres mesos. Parlem de 62 iniciatives. Comptant tots els processos, inclòs el Llibre Blanc de la Cultura, hem sumat 4.000 reflexions. En una dimensió com l’andorrana és una grata sorpresa.

Hi ha qui apunta que últimament tendim més a organitzar-nos per interessos concrets, en associacions, o com a usuaris i consumidors, etcètera, que a involucrar-nos en partits polítics. Com ho veu?
Nosaltres vam bastir el projecte d’una manera que no és aliena a aquesta qüestió i així ho reflecteix la presentació de la plataforma. Totes les persones poden bastir un lobby, un centre de poder. No les empreses o les institucions, sinó sempre les persones. Els moviments que es generen fa 20 anys són les xarxes i comunitats descentralitzades i col·laboratives. Ara ho hem vist, durant el confinament les iniciatives ciutadanes han brollat com fonts de primavera. En una situació de crisi quasi apocalíptica, quan no sabem què està passant, i tota la societat civil, l’organitzada i la no organitzada, ha creat iniciatives de tot tipus.  I tot de moviments que ningú ha instrumentalitzat. Aquesta organització hi és, està a l’ADN humà.

Les persones.
Les persones. No hi havia una empresa ni associació, sinó la persona. I té un nom: la doocràcia. De fes-ho.

 

Marc
Pons
brollar
iniciatives
primavera

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Un sistema politic on no es permet als residents votar ens unes comunals, ja ho diu tot, això que diu aquest senyor es parlar pet no dir res. Cobrir l'expedient .

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte