Drets i l'Institut de Drets Humans lamenten la inacció en la querella per extorsió a BPA contra Rajoy

L'Institut de Drets Humans d'Andorra i el col·lectiu Drets han aprofitat que avui es compleix un any de la presentació de l'ampliació de la querella per extorsió a BPA contra Mariano Rajoy i els exministres espanyols Montoro i Fernández Díaz per lamentar que a hores d'ara "encara no s'ha resolt res". Les dues entitats expliquen en un comunicat que van ampliar la querella a l'excúpula espanyola d'Interior per "haver ordenat a la policia patriòtica que coaccionés i extorsionés els responsables de BPA per aconseguir els comptes bancaris andorrans d'Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, amb l'amenaça del tancament del banc". Atribueixen als polítics espanyols un delicte de "falsedat de documents" per "l'enviament d'informació falsa al FinCEN americà perquè emetés la nota contra BPA que va precipitar la seva intervenció i liquidació per tal d'aconseguir aquests comptes", i també els acusen d'haver "intimidat al Govern andorrà amb aquesta informació falsa" quan van visitar el Principat el dia 8 de gener del 2015 perquè "intervingués i liquidés BPA".

La querella és l'ampliació de la que es va presentar el 23 de maig del 2017 contra els quatre policies espanyols (Eugenio Pino, Bonifacio Díez, Marcelino Martín-Blas i Celestino Barrosos) a qui acusen de pressionar BPA amb la finalitat d'aconseguir les dades bancàries d'Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol. Uns agents que recorden que segueixen investigats. De la mateixa manera exposen que el testimoni de l'excomissari de la policia nacional espanyola, José Manuel Villarejo, sobre l'anomenada Operació Catalunya "va acreditar que l'actuació policial objecte d'aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics" i consideren que "hi havia prou evidències per confirmar que la intervenció del FinCEN va ser decisiva per a la intervenció i liquidació de BPA" i que va ser provocada per "l'enviament per part del govern espanyol d'informació falsa sobre una hipotètica pràctica de rentat de capitals per part de l'entitat bancària".

L'Institut de Drets Humans i Drets consideren que l'actuació del govern espanyol per mirar d'aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans va ser "un atac en tota regla a la sobirania andorrana". Finalment recorden que a l'Audiència Nacional espanyola s'estan investigant i jutjant diferent actuacions dutes a temre per la policia patriòtica, cosa que "reforça les actuacions judicials que està duent a terme la justícia andorrana".