Sant Julià posa ordre per fi a la “disbauxa” de motos a la muntanya

S’havien vist escenes esfereïdores de motos a la muntanya, una “disbauxa”, ha concedit el conseller de Manteniment, Medi Ambient i Sostenibilitat, Rossend Duró, durant la sessió del consell de Comú celebrada aquest matí i en la qual s'ha aprovat el reglament que servirà a Sant Julià per posar-hi fre per fi, amb sancions des de 50 euros fins als 3.000, aquests en infraccions greus i reincidències. Regula l’accés rodat al medi natural –hi haurà barreres i vigilants– i anticipa la prohibició d’entrar amb vehicles a tot el Madriu que la comissió de gestió de la vall  té sobre la taula, ha exposat el cònsol major, Josep Majoral.
 
    De moment, amb l’ordinació aprovada, només es pot circular per vies de més de 2,5 metres d’amplada, excepte en el cas de motos de trial i bicicletes, sense sortir de la via marcada i en grups de no més de quatre, mantenint una distància de 200 metres amb un altre grup i a una velocitat màxima de 20 quilòmetres per hora. A banda, al sector de Camp de Claror, Camp Ramonet, Port Negre i Coll de Finestres els vehicles de més de dues rodes sols podran passar entre el segon diumenge de maig i el primer de desembre, ambdós inclosos. L’objectiu, ha resumit el conseller Duró, és que  “no campin per on volen”.

    La regulació ha comptat amb el suport de la minoria. Cerni Cairat va “celebrar” un reglament que posi fre als problemes ambientals i molèsties als veïns, tot i que va reivindicar que es faci una revisió “camí per camí” per excloure’n alguns dels usos esportius, bé per l’interès mediambiental bé perquè donen accés a zones habitades. “Hem de decidir el model de muntanya que volem”, ha dit.

    Una altra regulació que molts celebraran és la de la tinença d’animals: s’haurà de portar l’ampolleta d’aigua per netejar i es dupliquen les sancions per a qui no s’endú els excrements. A banda, s’han gastat 20.600 euros en tres nous pipicans i 2.200 en una campanya de conscienciació.

Seguretat al Tobotronc

“No estem a l’altura de dir si tanquem o no el parc d’animals”. Naturlàndia ha centrat, òbviament, bona part del debat. De moment, Majoral deixa qualsevol decisió sobre l’explotació del parc en l’aire, fins a comptar amb una anàlisi econòmica detallada de cada activitat i un “pla de xoc”. I, avisa, “no em mouré ni un mil·límetre d’aquí”. Sí que han pres mesures pel que fa a garantir la seguretat del Tobotronc: el certificat existent va caducar al març –cap problema perquè just aleshores es va haver de tancar i barrar tot– i han aprofitat l’avinentesa per contractar una altra empresa de certificació de qualitat del país que, a banda d’examinar l’estructura del giny com fins al moment, auditi també la seguretat general i el sistema elèctric en particular; és a dir, que faci “un cent per cent de control sobre l’activitat” de l’atracció.

Un milió de superàvit per inversions no realitzades

Feta la liquidació de comptes, el Comú lauredià tanca el 2019 amb poc més d’un milió de superàvit i un endeutament del 135% (més de 18 milions). La raó del superàvit apunta a les inversions no executades, entre les quals el passeig del riu, que com a projecte anava en paral·lel al del ràfting, que també va caure. Els comptes han rebut el vot en contra de la minoria: “Hi ha unes despeses efectuades que no s’ajusten a la legalitat per la forma en què es van adjudicar”, ha exposat Cairat, que hi va afegir que a més a més “contravenen tant les lleis de contractació pública com les lleis de finances comunals”. Un vot en contra que ha sorprès Majoral perquè, ha recordat, sí hi havien donat suport en comissió. Per la sessió han desfilat també els comptes de les societats participades pel comú, després d’auditats, amb detalls com els 383.071 euros negatius de l’escola bressol, a banda dels -1,2 milions ja coneguts de Camprabassa.

D’altra banda, el Comú ha aprovat una reducció de tributs a comerciants i empresaris d’un 10 per cent que suposarà uns 400.000 euros menys d’ingressos.