Diari digital d'Andorra Bondia
Els presidents dels grups de la majoria, ahir al Consell General.
Els presidents dels grups de la majoria, ahir al Consell General.

La taxa sobre les emissions, només per als vehicles més contaminants


Escrit per: 
M.S. / Agències / Foto: Democràtes

La taxa sobre les emissions de diòxid de carboni que l’executiu vol implementar afectarà inicialment únicament aquells vehicles més contaminants. Així ho va assegurar ahir el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, que acompanyat dels altres dos presidents dels grups que donen suport al Govern, Ferran Costa (L’A) i Carles Naudi d’Areny-Plandolit (CC), van comparèixer per exposar les iniciatives parlamentàries que s’inclouen al document Horitzó 23, el pla d’acció del Govern d’aquí al final de la legislatura. 
Enseñat, que va recordar el caràcter finalista d’aquesta taxa, de manera que el 50% del que es recapti revertirà en la lluita contra el canvi climàtic i en les polítiques medimbientals i l’altra meitat ajudarà “la musculatura financera” del Govern, va insistir que la voluntat de l’executiu i de la majoria parlamentària és que el gravamen sigui progressiu i evolutiu. “De la nit al dia no es taxarà tots els vehicles”, va remarcar el president demòcrata, que va precisar que en un primer estadi es gravarà “aquells vehicles més vells i que per tant contaminen més” i posteriorment, en un segon estadi, la taxa es podria estendre a aquelles empreses que “no compleixen amb qüestions com el reciclatge o que generin un alt volum d’emissions”.
La taxa sobre les emissions, que paral·lelament anirà acompanyada d’una millora de les ajudes per al foment dels vehicles elèctrics, és una de les propostes que inclou el pla de l’executiu en l’àmbit del medi ambient, que la majoria vol convertir també en “un dels pilars econòmics”. Així, Enseñat va recordar l’aposta per l’economia circular, per la producció d’energia elèctrica procedent de renovables, a la vegada que va anunciar una llei òmnibus d’agricultura, que ha de facilitar l’adaptació del sector  al segle 21 i l’entrada de nous cultius així com una llei d’impacte ambiental.
Per la seva part, el president del grup liberal, Ferran Costa, va repassar les iniciatives previstes en l’àmbit del benestar social i va reiterar el compromís de continuar l’increment progressiu de les pensions més baixes més enllà de l’IPC, l’augment del salari mínim fins a assolir a final de legislatura el 60% del salari mitjà, mesures que s’inclouran en una llei òmnibus sobre la millora de la capacitat adquisitiva.
Costa, que va destacar que a nivell cultural es tirarà endavant la llei del mecenatge esportiu i cultural així com l’estatut de l’artista, va apostar també per seguir avançant en els drets de les persones amb discapacitat, per tirar endavant la llei de l’institut de l’habitatge que ha de permetre disposar d’indicadors que permetin anticipar polítiques en aquesta matèria, i per, “hi hagi o no pacte d’Estat”, modificar la Llei de la CASS per assegurar la viabilitat del sistema de pensions.
El president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va incidir en la necessitat de dinamitzar l’economia per tornar a generar riquesa i fer-ho potenciant a la vegada els sectors tradicionals i creant-ne de nous. Així, Naudi va recordar els projectes per tirar endavant una zona franca, la simplificació de tràmits per facilitar la creació d’iniciatives, el parc tecnològic, les ajudes per a l’emprenedoria i la potenciació del comerç electrònic, entre d’altres. 

L’executiu exposa les línies del pla d’acció ‘Horitzó 2023’ a comuns i agents socials

El cap de Govern, Xavier Espot, i els secretaris d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, i de Telecomunicacions i Infraestructures, César Marquina, van exposar ahir, en una doble trobada, el pla d’acció de l’executiu 2020-2023, batejat com Horitzó 23, als representants dels comuns i també a representants d’agents socials (sindicats i organitzacions econòmiques i empresarials) amb la voluntat que el puguin conèixer i fer-hi també aportacions.
El cònsol major d’Ordino, Josep Àngel Mortés, es va mostrar satisfet perquè hi ha un projecte important postcoronavirus “que té en compte la legislatura d’aquest Govern”. A partir d’aquí, va apuntar, caldrà anar veient els diferents projectes i les modificacions, però va remarcar que l’important és que hi hagi un pla. Respecte a projectes concrets, Mortés va reconèixer que el fet que s’hagi posposat la desviació de la Massana “no és una molt bona notícia per a Ordino”, però “entenc que en la situació que estem ara s’han de marcar prioritats”, i va afegir que la principal és que s’arregli la desviació de Sant Julià de Lòria “perquè els turistes puguin entrar al país”.
Precisament, el cònsol major lauredià, Josep Majoral, que va assegurar que “si en època de vaques grasses el vial no era prioritari no hauria de sorprendre que ara tampoc ho sigui”, va destacar que comprèn que “cada inversió té un cost” i es va mostrar confiat que “estiguin prioritzades pel retorn que tenen”. Així mateix, Majoral, que va dir que “analitzarem el document i intentarem fer-hi aportacions per millorar-lo”, va lamentar la poca concreció a nivell econòmic i confia que des de l’executiu se’ls faci arribar les projeccions financeres d’aquí al 2023.
Per la seva part, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, va comentar que es tracta de “moltes propostes” que es “van presentar molt ràpid” i “sense entrar massa en detall”, i va apuntar que caldrà una “reflexió conjunta” perquè hi ha aspectes lligats al transport públic o al medi ambient, entre d’altres, que “sí que tenen a veure amb els comuns”. Així mateix, Gili va destacar també l’elevat volum d’iniciatives legislatives que es preveuen, més d’una quarantena en poc més d’un any, i va fer una crida a “si és possible que es facin les coses més bé que en l’anterior legislatura”. En aquesta línia, la cònsol escaldenca, que va admetre que d’entrada el nombre d’iniciatives legislatives “m’esgarrifa una mica”, va recordar que “quan vols fer massa coses al final no s’acaben fent com cal”, i va advertir que “els que acaben patint de tot això són els ciutadans”.
D’altra banda, el titular de Finances, Eric Jover,  va presentar també els principals eixos del pla als integrants del comitè executiu de Demòcrates.

taxa
emissions
diòxid
carboni
vehicles
contaminants
Comentaris: 3

Comentaris

Nomes la gent sense recursos, no poden pagar_se un cotxe hybrid o electric. Gran noticia, saber que la poblacio treballadora sera encara mes oprimida
Vehicle híbrid dels ciutadans amb recursos (rics) Exemple: 600HP híbrid per ciutat motor elèctric, bajà segur que contamina menys que el vehicle del més pobre i menys contaminant. 600HP híbrid fora ciutat, motor a combustió, bajà el de tota la vida. Podeu estar segurs que contamina sobradament i molt més que el vehicle del més pobre i més contaminant. Conclusió: Els més pobres han de pagar les taxes sobre les emissions de vehicles més contaminants dels seus propis vehicles i les dels vehicles dels més rics. Un cop mes un atracament als més pobres. Proposo que s'apliqui també la taxa sobre les emissions, per als vehicles híbrids comptant solament amb el motor a combustió i augmentar de manera exponencial l'impost a més cilindrada i contaminació. Però és clar, això per més d'un ministre amb un clar perfil intel·lectual més aviat baix no li funcionarà.
conseguirán que la clase obrea y trabajadora se marchen del país .es vergonzoso que no hagan pisos de alquiler y de venta para las personas que tenemos sueldos mínimos y solo pisos para gente rica dejaros de taxas y otros impuestos y preocuparos de otros asuntos más importantes que tiene el país

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic