Diari digital d'Andorra Bondia
La biotecnòloga Magada Marquet.
La biotecnòloga Magada Marquet.
Laboratori d'Arcturus Therapeutics.
Laboratori d'Arcturus Therapeutics.

Magda Marquet: "Amb la vacuna russa estan jugant amb vides"


Escrit per: 
Alba Doral / Foto. BonDia

Pionera en el món de la biotecnologia, és membre del consell d’administració d’Arcturus Therapeutics, laboratori ubicat a Califòrnia immers en la carrera contrarellotge per trobar una vacuna per a la Covid-19. Per damunt de tot ha d’oferir seguretat, a banda d’eficàcia, insisteix. A banda, assessora en els projectes de recerca científica que tímidament volen aflorar al país. 

En quin moment es troba la vacuna que preparen? És molt immediata?
Bé, immediata no ho sé, però ja estem començant els assajos clínics, és a dir, les proves amb humans, i veurem com funciona. Una vacuna ha d’oferir molta seguretat, perquè va destinada a gent que no està malalta, hem d’assegurar-nos que no farà mal i que crearà una forta immunitat i protecció. Començarem d’aquí a poc i anirem veient quina és la millor manera d’administrar-la, optimitzant la dosis. Si tot va bé, tindrem la possibilitat d’immunitzar la població en un futur pròxim, que és la millor manera de lluitar contra el coronavirus.

L’empresa és Arcturus Therapeutics.
Arcturus és una societat que treballa amb tècniques d’ARN (àcid ribonucleic) i és una manera de tenir unes vacunes de comercialització més fàcil que les tradicionals i les quantitats efectives són més petites, amb menys riscos per als pacients. És una tecnologia molt nova i només hi ha dos laboratoris que desenvolupen vacunes amb aquesta tècnica: nosaltres i Moderna, que treballa amb l’MIT a Boston.

Com podem explicar en què són diferents aquestes vacunes?
Hi ha diverses tecnologies per a la producció de vacunes. Les més tradicionals consisteixen a infectar ous amb el virus i després d’un temps d’incubació, el virus s’ha d’inactivar perquè no sigui virulent per poder injectar-lo al pacient. Altres alternatives són produir el virus en cèl·lules en reactors en comptes d’ous. També hi ha possibilitats de produir la vacuna amb tècniques recombinants, que consisteixen a produir una seqüència d’ADN del virus i que són més segures que les anteriors. Les tècniques més noves són les que utilitzen els àcids nucleics ADN o ARN.

Vostès, els científics, els laboratoris, perceben molta pressió de la societat, dels governs, per tenir ràpidament una vacuna?
Sí, definitivament sí, perquè és un estat d’emergència i això exigeix canviar les maneres de fer de la gent. És una cosa increïble, amb milers de milions de persones que s’han de protegir. I per tenir una vida més o menys normal necessitem una vacuna. Des dels governs pressionen, però també ajuden. Aquesta vacuna jo penso que s’haurà desenvolupat de manera increïblement ràpida: la recerca va començar fa uns mesos i ja hi ha algunes vacunes, com ara la d’Oxford i de Moderna que estan en fase 3 de desenvolupament, és a dir, amb molts pacients (trenta mil aproximadament) per garantit la seguretat i eficàcia de la vacuna.

"Per tenir una vida més o menys normal necessitem la vacuna, es desenvoluparà molt ràpidament, crec"

Amb terminis tan escurçats sortirà una vacuna igual de segura o saltem algun pas?
En certa manera, una vacuna és més complexa de desenvolupar que un medicament, que va destinat a gent malalta i els pacients estan en un grup més definit. Una vacuna és per a tothom i necessita estudis clínics que garanteixin que és segura i que funciona, però sobretot que és segura, que no faci més mal que bé. Seria un desastre si no fos segura, i per això les autoritats sanitàries són molt estrictes, i encara que sigui una emergència, els requisits per comercialitzar-la són molt exigents.

Aleshores com es prem l’accelerador? Amb més gent treballant? Sense dormir? Com fan?
És una qüestió de dedicació que requereix molta energia i molta col·laboració entre laboratoris arreu del món per resoldre aquest gran repte que ens afecta a tots plegats. En el nostre cas treballem amb l’Escola de Medicina de Singapur i en comptes de ser un laboratori aïllat ens reforcem i podem progressar més ràpidament. És això el que fa que les coses vagin de pressa, i el sentit d’urgència que tots tenim al cap.

Què fem amb tota aquesta gent reticent a les vacunes?
No serà tan fàcil, no. La gent té una memòria molt curta. La gent que està en contra de les vacunes, no se’n recorda de la pòlio per exemple: la vacuna va ser com un miracle. Els humans tenim la memòria curta. O molt selectiva. Ara veuen una relació amb l’autisme en la qual jo no crec, jo penso que les vacunes són la millor manera de protegir la societat. S’ha de fer. Però de manera absolutament segura, és clar. Hi podrà haver problemes logístics és cert: qui la té primer, què se’n fa? El que estem vivint és més que una crisi sanitària, és una crisi econòmica, de societat, ecològica, política en molts països. El missatge d’aquesta pandèmia és que com a humans hem de canviar, no ser egoistes. És una lliçó d’humilitat que un virus microscòpic tingui el poder de canviar la nostra manera de viure tan profundament.

Deixar de ser egoistes per exemple amb la vacuna.
Haurem de fer tot el possible perquè tots els països tinguin accés a aquesta vacuna, perquè si hi ha gent treballant dia i nit per tenir-la, s’ha de distribuir de manera que tothom hi tingui accés. No és solament un problema científic i sanitari, sinó també un problema d’infraestructura, on es dependrà de com treballen els governs amb els laboratoris i les organitzacions mundials com l’OMS. És molt més que un virus, és un test per a la humanitat.

"La gent que està en contra de les vacunes no se’n recorda, de la pòlio, tenim la memòria molt curta"

És un virus que entén de política, diuen.
I tant que sí! Si aquesta situació no fos tràgica seria còmica. La realitat és que penso que hauríem pogut minimitzar els efectes de la pandèmia si no hi hagués hagut tanta confusió i polarització a nivell polític.

Tots estàvem mirant cap a una altra banda?
Però malgrat tot al final, mira  a Itàlia, van prendre decisions dràstiques i se n’estan sortint. Aquí no ho van fer. No portar mascaretes, per exemple, és un tema polític. La gent es baralla pel carrer per no portar-la. Unes coses... Europa ho va fer millor. Vaja, arreu del món s’ha fet millor que aquí. Bàsicament és un problema de prioritat i de tenir un missatge clar per a tothom. Primer que tot, salut!

I a Andorra?
Ho heu fet molt bé. Vau tenir les prioritats molt clares: primer la salut. Això no és fàcil de fer, perquè les repercussions econòmiques són dràstiques. També vau ser proactius oferint els tests a tota la població. Ara esteu en una situació bastant estabilitzada.

Què es podria haver millorat? Fins i tot ara, per evitar una nova onada?
Ara s’ha de ser molt vigilant. Portar la mascareta és molt important. Ser conscients i vigilants, però s’ha de viure la vida, perquè si hom està massa preocupat i té problemes de depressió, tampoc és bo. S’ha de fer molta prevenció. I esperar la vacuna.

"El tractament amb hidroxicloroquina s’ha polititzat. No he vist estudis que en demostrin l’eficàcia"

A qui s’haurà de vacunar?
Això és molt difícil de preveure ara. Però penso que primer les persones en risc: els que tenen més possibilitats de ser infectats. Després, tothom, tothom.

Arribarà a tothom?
Crec que sí. Si els governs col·laboren, sí. Hi ha organitzacions de salut mundial, com l’OMS, que se’n cuiden.

El Govern d’Andorra anuncia la posada en marxa d’un laboratori d’epidemiologia. Com ho valora? És necessari? Fem tard?
Penso que és una bona idea i una bona oportunitat fer-ho ara, perquè el que va fer Andorra, amb tests a tota la població  i anàlisi de tota la informació. Serà una bona manera de continuar tota aquesta experiència. Penso que està molt bé. No s’hauria pogut fer fa cinc anys. Els humans som així: si tenim una emergència, aleshores actuem; si no, tenim altres prioritats. Ara és el moment. És una bona idea, és un nucli per on començar i pot ser una manera d’impulsar l’economia, de començar altres sectors basats en la biotecnologia.

Ho veu factible en un país tan petit? 
He vist els projectes i continuo pensant que és una bona idea perquè la ciència està basada en col·laboració. Que sigui un país petit, a les muntanyes, i sense altres laboratoris de recerca allà mateix sí que és un inconvenient, però no gaire gran, perquè mira’ns a nosaltres: estem a San Diego però treballem amb Singapur. La ciència ara es basa en molta col·laboració, en data, en informació. No és cap obstacle. I a Andorra teniu Barcelona i Tolosa a prop, que són centres importants. Podeu col·laborar amb qui vulgueu. El més important per tirar endavant un projecte és la voluntat. Aquesta nova generació de joves que creu en el futur i vol crear nous projectes a Andorra ho farà.

No és tema de diners?

Sí, és clar que es necessita el finançament, però primer és la visió, la voluntat, la imaginació, el suport del Govern, i una estratègia molt ben pensada. Tot va junt.

Veu algun nínxol en particular, per no dispersar recursos?
S’hauria de començar amb un projecte que estigui ben definit i després engrandir-lo. Començar amb un projecte manejable. Jo començaria fent epidemiologia. Després es pot continuar amb diagnòstics, teràpies, però s’ha de començar en un aspecte molt concret.

"Que un virus microscòpic pugui canviar-nos la manera de viure és tota una lliçó d’humilitat"

És un consell que ja ha expressat?
Sí, estic col·laborant amb ells, aconsellant, en el projecte. Tot el que he vist penso que està molt ben pensat.

En qüestió de ciència, molts països han anat molt curts en inversió. Això que vivim és la bufetada que necessitàvem?
Sí. Quan tenim bona salut no hi pensem. Situacions com aquestes ens canvien les prioritats: si no tenim salut no tenim res.  És més important viure amb bona salut que tenir luxes superflus.

Quina opinió li mereix aquesta vacuna anunciada per Vladímir Putin? 
És molt perillós, ja que només han injectat la vacuna a 76 persones i que normalment s’ha de fer a una població molt més gran (30.000) abans de concloure que la vacuna és segura i eficaç. Estan jugant amb vides i això pot donar resultats molt greus.

Com es posiciona davant els tractaments amb hidroxicloroquina?
Francament no soc metge per donar una opinió valuosa sobre aquest tractament, però una vegada més penso que aquest tema ha estat molt polititzat. Tots volem una solució, un tractament miracle que ens surti d’aquest malson, però la realitat és que cada dia aprenem alguna cosa nova sobre la patologia de la Covid 19, que sembla provocar símptomes molt diferents depenent del pacient. Encara que hi hagi metges que hagin tingut bons resultats amb la hidroxicloroquina, encara no he vist estudis clínics que hagin demostrat la seva eficàcia.

Magda Marquet
vacuna
russa
vides

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Personalment no crec en cap vacuna, totes seran molt nocives per a la salut, però aquesta senyora no és qui per a judgar la vacuna russa, potser ella està treballant i investigant en els laboratoris russos per a estar segura del que diu, no te cap valor la seva opinió sobre aquest tema.
i que te de dir si ella treballa per els americans! segur que si treballes per els Russos no hi hauria cap millor que aquesta ,quantes tonteries hi ha al mon

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte