Dades, virus i alcohol

Vivim en un món de dades on gairebé tot es pondera de manera quantificable. Moltes de les vicissituds de la nostra existència es mesuren amb índexs, rànquings o estadístiques i en ocasions el component humà queda diluït en la fredor d’una dada. Altrament les dades també són utilitzades com a mostra de barems que pressuposen l’eficiència dels governs o del benestar de societats o països. Així mateix, poden servir com a eina propagandística no exempta de manipulació.
I dins aquest escenari de dades i registres s’hi reflecteixen també rècords com quan mesos enrere el nostre Principat va esdevenir el trist referent internacional amb un registre peculiar: el major grau d’alcoholèmia en un control policial, amb 5,14  grams d’alcohol per litre de sang. Un registre del qual desconec si està homologat internacionalment o pot formar part dels rècords Guinness. A més a més amb l’afegit que superava l’anterior marca mundial també obtinguda a les nostres valls o muntanyes. Però més enllà de la temptació de poder fer algun acudit fàcil, coneixent el perill que podien provocar, denota que darrere d’aquests registres hi ha un dels problemes de la nostra societat: l’alcohol.
En el nostre context cultural el consum està socialitzat i sovint es relativitza el seu perill. Cal tenir present que la línia és molt fina i pot derivar en una dependència que no està condicionada per classes socials o econòmiques, ja que afecta tots els estrats socials amb components diferencials. Com a mostra d’això gairebé tots els actes o celebracions familiars o col·lectives van lligades a la ingesta de begudes alcohòliques. Així mateix, hi ha campanyes promogudes per les institucions que afavoreixen el consum tot i que majoritàriament amb una integració gastronòmica a través de rutes o similar. I de tot plegat també entra en joc la realitat del nostre país, on una gran part dels ingressos de l’Estat provenen de la venda d’alcohol.
Servidor no ho descriu com a aspecte aliè perquè en un país petit fora una temeritat camuflar els excessos de joventut o simular una immunitat alcohòlica que no és el cas. Altrament, pel que fa a algunes formes de consumir, no soc d’una generació que pugui expressar que alguns fets siguin un fenomen actual. Tot i així probablement la cultura del botellón és major actualment però no sé si és per qüestió de moda o de butxaca. En tot cas, si bé l’estigma de l’excés en el consum se l’endú el jovent, molts dels atestats de la policia publicats en premsa demostren que les edats i sexe són ben diverses. El que pot canviar és la forma, lloc i moment del consum, bé sigui com a hàbit diari o de forma esporàdica. Però en tots els casos poden derivar en conseqüències dispars sigui d’una manera o una altra sense un control.
Probablement, com a societat tots tenim certa part de responsabilitat tot i que les actuacions individuals s’han d’assumir de manera inapel·lable. El perill rau que la frontera d’un suposat control a voltes es pot traspassar sense adonar-nos-en. D’aquesta manera hi ha problemes que poden associar-se a un consum excessiu com poden ser accidents  o patologies físiques i psíquiques. I a banda del component social o humà cal objectivar el cost econòmic del que suposa haver de solucionar les conseqüències derivades sobre aquelles que se’n pugui fer.
Perquè malgrat que el virus aclapara la major atenció i preocupació de les autoritats i de la societat penso que cal no abaixar la guàrdia en un tema com aquest. Precisament, per l’estat anímic fruit de la pandèmia –aspectes emocionals i econòmics– poden influir en el consum d’alcohol. Cap de nosaltres estem exempts de poder relliscar d’una manera o una altra i cal estar alerta a les conductes de grup.
Considero que la prevenció i educació són les millors eines, i que no s’ha d’excloure la coerció i càstig en els casos que escaiguin.  Perquè si hem d’encapçalar rànquings, millor que no siguin d’aquest tipus i cerquem d’altres com la qualitat de vida, seguretat ciutadana o respecte mediambiental.