Roqué, ‘in memoriam’
Era un home essencialment discret, però va tenir un parell d’anys d’intensa presència en el nostre maltractat món artístic: Agustí Roqué va participar el 2015 a la 56a edició de la Biennal de Venècia amb les tres peces d’Inside, Inside, fent un pintoresc tàndem amb el pintor Joan Xandri. Un any abans havia cedit al Consell General una peça, Off, i potser recorden que tot plegat va acabar quasi com el rosari de l’autora, amb un intercanvi de retrets amb el ministeri i a compte de la –segons ell– discutible gestió de l’aventura veneciana. El cas és que després d’allò Roqué va desaparèixer. El crèiem retirat al taller, però va resultar que Roqué havia traspassat inesperadament: va ser el 21 de febrer del 2017, i va passar aleshores desapercebut per exprés desig de la seva vídua. Preparava el retorn a Venècia, ara, pel seu compte i amb una sèrie, A tot arreu hi ha una esquerda; és així com hi entra la llum, que resumia la dèria dels seus últims anys, que no era altra que la llum i com materialitzar-la. Per això va estar els últims temps en estret contacte amb l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de la Politècnica de Catalunya, a Castelldefels, que l’octubre passat, dos anys després del traspàs de l’artista, va inaugurar l’anomenat Espai Roqué, on s’exposen les maquetes de les nou grans peces que projectava i que tenen clares reminiscències a la seva obra andorrana.