Preus que no conviden a comprar

Fa uns dies vaig anar al súper. Fent una ullada a la secció de fruita i verdura em va sorprendre un cartell que indicava que la mongeta perona costava 12,99 euros el quilo. Però si a casa sempre havia sentit la meva mare queixar-se que les mongetes anaven cares perquè es venien a 7, 8 o potser 9 euros el quilo! Em vaig alegrar d’haver passat per casa i haver pogut endur-me algunes mongetes de l’hort del meu pare. Més bones i més econòmiques! Uns dies després vaig descobrir que no era l’única que s’havia indignat amb aquella situació i hi havia qui ho havia publicitat a les xarxes socials. La persona en qüestió sentenciava: “no tenen vergonya”. El meu pensament havia estat més contundent: “lladres!” Tot plegat en uns temps en què tothom crida al consum local. Jo també soc partidària d’optar pel producte de proximitat i de comprar al país i no a fora, però sempre que això es pugui fer dins d’uns preus raonables. Els 13 euros el quilo de les mongetes no ho eren. Ho sento però no m’ho puc creure. I en tot cas, si aquests són els preus que s’han de pagar en aquest país, tenim un problema, perquè la majoria de salaris no permeten fer front al cost d’aquesta cistella de la compra. Una mica com els preus dels lloguers, desorbitats pel que guanyen la major part dels treballadors del país. Arribats a aquest punt, crec que toca fer-se preguntes: per què la gent prefereix comprar a fora? Potser perquè és més econòmic i trobes productes, sobretot els frescos, de més qualitat? Com pot ser que si compro a fora, faig el tax free i pago l’IGI corresponent el producte em segueix sortint més barat que aquí? Què falla?