Diari digital d'Andorra Bondia
 L’argentí Martín Ibarra, el primer per la dreta, amb altres temporers, durant el confinament de la temporada passada.
L’argentí Martín Ibarra, el primer per la dreta, amb altres temporers, durant el confinament de la temporada passada.

Andorra, un glop d’oxigen


Escrit per: 
A. D. / M. P. A. / Foto: Martín Ibarra

Temporada incerta en tots els fronts, la que s’albira. Malgrat tot, els temporers forans l’esperen com un glop d’oxigen.

“Hola. Esperem que et trobis bé, tu i la teva família. Comencem a planificar la temporada d’hivern en un context realment incert. Creiem que serà molt complicat (o fins i tot pot arribar a ser impossible) viatjar fora de la comunitat europea; tampoc no estem segurs de quina serà la política del servei d’Immigració.” Comença així el correu que el departament de recursos humans de Grandvalira va enviar als temporers de l’estació. Malgrat les incògnites, l’empresa vol conèixer la disponibilitat dels treballadors.

I ells? Exequiel és un dels destinataris del correu. “Vaig respondre immediatament que sí, és clar”. Aquesta seria la sisena temporada al país com a monitor. De totes, la més angoixant probablement, la més urgent. “A Mendoza, on jo visc i treballo des de fa deu anys, enguany no han obert, així que he subsistit amb els estalvis i l’ajuda de la família”. No sols no ha obert l’estació del Valle de las Leñas: “Sortim a buscar feina, qualsevol cosa, i no n’hi ha”.

La seva germana, Ximena, ha tingut la sort d’enganxar-se a una feina. A Andorra “sabem que tot està mig complicat, però estem desitjant agafar el vol per arribar i treballar en el que de debò ens agrada”, la neu.

De moment, però, tot està penjat de fils: el de la situació sanitària, el de les mesures que s’implantin. “Ara llegim que el govern argentí ens exigirà que si sortim ho fem ja amb un contracte en mà, no serveix un precontracte com altres anys”, apunta Ximena. Els han arribat les notícies que hauran de tenir un bitllet d’avió flexible, per si han de tornar a correcuita. Ho veuen raonable. S’avenen a tot. “Ens diuen que potser haurem de fer una quarantena en arribar a Andorra”, hi afegeix el germà. També els sembla acceptable, comprensible, assumible. El cas, insisteixen, és treballar i deixar de menjar-se els estalvis. Si en tenen.

En el cas de la Carolina i la seva parella, que són argentins veterans, la quarta temporada per a ella i la cinquena per a ell, els sembla adequat que filtrin l’entrada al país, ja sigui demanant un contracte o demanant antiguitat al país, o una determinada experiència laboral o solvència econòmica. De fet ells ja tenen mig aparaulat que tornaran per fer la temporada, però estan molt a l’expectativa del que finalment pugui decidir no només el Govern andorrà, sinó també el del seu país.

Martín Ibarra, també des d’Argentina, s’expressa quasi amb angoixa. Cap de cuina, el seu sou, relata, serveix per sustentar els avis, de qui s’encarrega. “Necessito treballar i estic obert a qualsevol cosa.” Està passant l’hivern austral sense opcions de feina. Des d’allà prem totes les tecles andorranes que pot, truca a les portes dels ocupadors de la passada temporada, però potser ni obren. “Però si ho fan m’han dit que contractaran gent del país i en tot cas retallaran personal.”

També s’ha quedat sense opcions de feina la Frani, i això que va enviar un munt de currículums. “El treball  ha baixat moltíssim, han tancat molts negocis i diverses empreses han tancat. Vàries  empreses internacionals marxen de l’Argentina”. I la seva experiència al país no va ser precisament un camí de roses: va haver de pagar dos vols de tornada a “preus descomunals” i dos lloguers extra. Tot i així, l’empresa andorrana on va fer la temporada també “m’ha contactat i si puc tornaré perquè almenys això obre l’esperança que ens agafin, encara que no estiguem confirmats al 100%”.

El veïnatge afavorirà Asier Galarraga, un bilbaí que l’any passat es va estrenar al servei d’atenció al client a pistes. Amb la mala fortuna que va patir un accident laboral (literalment, mala pata) i es va estar per aquí fins al juliol. Enguany voldria repetir l’experiència  andorrana (accident a banda) i va seguint les poques notícies sobre requisits que van sorgint. “Però segurament jo ho tindré més fàcil que els companys d’altres països.”

Comentaris: 1

Comentaris

Gracias por darme la oportunidad de expresarme por acá. Soy papá de Exequiel y Ximena , los cuales apuestan al bienestar y crecer como buenas personas , en el lugar y a la experiencia de ellos en el lugar que hasta la temporada anterior ANDORRA " les brindó todo lo bueno " Lamentablemente en nuestro pais para los jóvenes que regresaron solamente algunos tuvieron la suerte de conseguir un trabo . Otros quedaron a las buenas de DIOS, No solamente mis hijos se merecen volver , si no también todos aquellos que apuestan a lo bueno , inclusive a los que llevan a su familia completa.GRACIAS

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic