Diari digital d'Andorra Bondia
El ‘biker’ Ramon Aranda, entrenant per l’Alt Empordà, torna a somriure a sobre de la bicicleta. Foto: Foto cedida per Ramon Aranda
El ‘biker’ Ramon Aranda, entrenant per l’Alt Empordà, torna a somriure a sobre de la bicicleta. Foto: Foto cedida per Ramon Aranda

Quan la pitjor duna és un càncer


Escrit per: 
Víctor Duaso
Fer deserts en bicicleta sota un sol abrasador. Pujar dunes. Empassar-se sorra... Són fites que sonen a bogeria, però aquests esdeveniments que barregen la competició esportiva amb el desafiament personal cada dia estan més de moda. Una aventura que porta el cos al límit. Ramon Aranda, un Titan Legend per haver competit en les 14 participacions de la Titan Desert (prova amb BTT que discorre al desert del Marroc) ha viscut la seva pròpia història Covid. 
Ha pogut comprovar que la pitjor duna no està al desert, sinó que la tenia dins del seu cos. El maleït bitxo. Un càncer de pròstata als seus 59 anys li va donar una lliçó de vida totalment inesperada després de competir a la Titan Series d’Aràbia Saudita el mes de gener. Al mes de març va arribar el confinament, per l’altre bitxo, el de la Covid-19. Ja ho diuen, les desgràcies mai venen soles. I així va ser. Va perdre una tieta, una de les primeres andorranes a contagiar-se de coronavirus. Els fills de la seva tieta, cosins germans de Ramon Aranda, les respectives parelles i els fills van passar la Covid, però per fortuna de manera lleu.  I ell? A principis de març li van notificar que tindria tots els números de tenir càncer de pròstata, tot i així, havia d’esperar per fer-se la biòpsia i confirmar els mals presagis. 
El diagnòstic va arribar a finals d’abril. Un mes i mig d’angoixa en ple confinament. “Molt de temps per pensar i mirar per internet informació, és a dir, menjar-se el coco. Aquests van ser els meus pitjors dies. La gent, com és lògic, estava preocupada dels seus per la Covid-19 i el confinament, i la meva resposta era que a casa estàvem bé. No volia preocupar ningú sense saber encara realment el que tenia”, va recordar Aranda, a qui van operar quan la frontera del riu Runer encara estava tancada, el 9 de juny. “Hi havia encara un confinament parcial on només ens deixaven sortir un parell d’hores al dia”. 
El mes de juliol va tornar a pedalar amb la seva estimada bicicleta. I actualment es troba en plena preparació per competir en una nova Titan Desert que enguany es disputarà a Almeria al desert de Tabernas, del 2 al 7 de novembre. Serà la seva 15a participació i aquesta, potser, la més especial. “La recuperació ha estat molt lenta i sense tocar la bicicleta durant sis mesos. Amb més ganes que mai de voler acabar la prova amb els dolors que tingui. El metge que em va operar fa molta bicicleta i em va dir que tiri milles. A patir, però que hi vagi.”
Ramon Aranda, que en vuit dies complirà 60 anys, es troba bé dintre de tot el que ha hagut de passar. “És cert que em canso més aviat, però amb tot el que he passat... què vull? Flors i violes no pot ser. Falta menys d’un mes i mig i jo penso que arribaré bé. El tema de la pròstata per als ciclistes no és el millor, ja que l’impacte sobre el seient és el que més em costa. El metge em va dir que com a mínim tres mesos per entrenar fort sobre la bicicleta”.
El càncer de pròstata el va descobrir pels certificats mèdics que li van fer a la Titan i després es va confirmar amb la biòpsia. “El més complicat va ser el temps d’espera pel confinament. El cap no estava bé i aquella temporada va ser desastrosa. Estic content que me l’han trobat i me l’han tret. Fins al moment havia tingut una salut de ferro i per sort la meva dona, l’Anna, va estar en tots els moments amb mi. La vaig atabalar una mica...”. 
Acostumat a la complicitat d’una prova al desert, el càncer de pròstata ha estat la seva carrera més dura. “Sí... Va haver-hi moments que no podia dormir. He plorat molt. Un cop tret i tot ha anat bé l’eufòria i l’alegria ha tornat per tirar endavant.” Aranda no només pensava que no competiria mai més en una Titan Desert, sinó en la mateixa vida, temia “no que s’acabessin les meves participacions a la Titan, sinó que s’acabés tot: veure créixer els nets, gaudir de la meva família... Al final, la Titan rai. Després del que he passat fer una Titan al gener a l’Aràbia, després et detecten un càncer i el mes de novembre puc competir en una altra Titan... això és brutal. Serà el millor regal que em puguin fer. No es tracta de ser titans, sinó d’aconseguir els teus reptes i pensar que ho puc fer”. 
La seva dona, l’Anna, li ha donat permís per anar al desert andalús. “M’ha donat carta blanca, però soc jo al final qui ho vol fer i hi vol anar. Ella em dona suport i em diu que endavant. A mi m’omple anar-hi, i si no hi anés em menjaria també el coco. Estic bé i faig una vida molt normal.” El seu cos s’està acostumant encara després d’una operació delicada. “S’ha d’adaptar i tinc unes seqüeles mínimes. Estic molt content de com estic, i més vist el que he vist. No m’imaginava que em tocaria una loteria com aquesta. Soc afortunat... La fortuna personificada.” 
Hi ha dunes més complicades que les del mateix desert i Ramon Aranda em pot donar fe.
Comentaris: 2

Comentaris

Anims crak que ja li tens el peu al coll
Endevant germanet,tot un exemple a seguir en puco donar Fe, Ho va passar ell sol sense atabalar a ningu. Anims i per la propera TITAN.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic