Gràcies i fins aviat, senyor Tarroch
Senyor Tarroch,
Des del mòdul de condemnats S-3 volem agrair-li tot el que ha fet pel centre penitenciari i a la vegada per cadascun de nosaltres, mirant d’arreglar temes senzills però que històricament quedaven pendents. Abans que vostè arribés, la presó estava estancada. Va ser vostè qui va començar a escoltar idees de tothom, de funcionaris i també d’interns. Algunes va poder fer-les realitat i altres es van quedar pel camí, com és desgraciadament costum.
Senyor Tarroch, gràcies de veritat. Amb vostè va augmentar l’oferta de tallers, es va habilitar el vis-a-vis íntim i es va instal·lar la videotrucada per als interns que tenen les famílies lluny. Va ajudar molts interns a suportar condemnes desorbitades i també ridícules, de mesos de presó, quan les condemnes inferiors a sis mesos són d’arrest o multa. Es veu que la Justícia s’ha proposat aquests últims temps poblar el centre penitenciari al màxim. Però no és el moment d’espatllar el comiat a un director que se’n va sense haver fet ni un sol enemic entre els interns. Entre els funcionaris no crec que es pugui dir el mateix, com ja vam explicar aquí mateix fa un parell d’anys. En aquella ocasió vam vaticinar el que passaria, i no crec en les casualitats. Es veia venir amb tota claredat el que havia de passar i ha acabat passat. S’han sortit amb la seva.
Senyor Tarroch, li desitgem el millor a vostè i a la seva família. I cuidi’s molt. Per a molts som delinqüents, però els delinqüents anem de cara i també tenim sentiments.
Gràcies i, de nou, gràcies. Un milió de gràcies.