Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Martín Blanco

Martín Blanco

Artista Visual

 

 

El dilema de les xarxes




“Res esdevé en la vida dels mortals sense una maledicció.” Així comença el documental El dilema de les xarxes. Amb una frase de Sòfocles que no fa més que posar en evidència que els grecs sabien, i molt, i que quatre-cents anys aC ja escrivien coses que són veritats com a punys. I  si bé d’aquestes veritats en tenim moltes, a vegades ens costa acceptar que puguin ser certes, encara que ens ho demostrin sense la més mínima possibilitat de dubte. I això és el que passa amb aquest documental de Netflix que explora les xarxes socials, el nostre comportament dins d’aquest ecosistema i la manipulació que exerceixen sobre el nostre –pel que sembla cada vegada més fràgil– raciocini. Perquè els resultats que apareixen en qualsevol cerca a Google depenen d’on vius, i també les recomanacions d’informació i publicitat a Facebook i els vídeos a YouTube. Perquè tot forma part d’una estratègia en la qual la intel·ligència artificial d’aquestes plataformes processa cada byte d’informació d’absolutament tot el que fem a internet i ens ofereix el que volem veure i sentir en temps real. Perquè, segons un dels enginyers, l’algoritme té vida pròpia, està escrit de tal manera que va canviant i aprèn. Ens coneixen millor que nosaltres mateixos, tot amb un únic fi: cridar la nostra atenció.

Perquè aquest sistema es basa en això, a captar la nostra atenció la quantitat més gran de temps possible, per a poder, basats en els nostres gustos, infiltrar com més anuncis millor, al millor preu possible. Pura economia de mercat. El que no ens diuen, encara que ja ho sabem de sobres, és que cada segon que passem a internet fem bona la frase, “quan el producte és gratis, el producte ets tu”.

Un documental que ens ensenya la història a través d’una sèrie de desenvolupadors, enginyers i alts executius que van formar part de les més grans companyies d’internet, com són Google, Facebook, Twitter i Instagram, i que les van abandonar per qüestions ètiques i morals.

El millor exemple és el de l’enginyer que va crear el botó de Like a Facebook. La seva idea original era compartir i difondre amor i bones vibracions i va acabar sent l’arma principal per la qual milers de joves a tot el món van patir depressió per la falta d’acceptació. Per la simple falta de likes en algun dels seus posts.
El documental espanta, o almenys preocupa. I molt. És una mirada crítica sobre com alguna cosa que va néixer com una utopia per a fer-nos la vida més fàcil i confortable, s’ha transformat en una distopia de manipulació i desinformació que ens té enganxats com una droga més. Tant de bo, veure la realitat de les coses explicada pels seus mateixos creadors ens faci reflexionar sobre tot aquest sistema, que no deixa de ser un miratge virtual on res és ni real ni veraç, però que ens obstinem a mantenir, encara que diguem “no passa res, jo controlo”. Al cap i a la fi, qualsevol de nosaltres podríem viure sense xarxes socials... oi?

 

Comentaris: 1

Comentaris

La traducció correcta de la frase amb que s’inicia el documental seria “Res esdevé en la vida dels mortals sense un encanteri.” Sí, és tracta de la industria de l’atenció. De tenir-nos encantats enganxats a les pantalles mentre ens omplen el pap de publicitat.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic