Meritxell: un SOS d’1,6 milions
“No està pensada per a la neu. Així que quan neva fort s’embussa i hi ha goteres.” Així es referia fa un parell d’anys mossèn Ramon a la sensacional coberta de Meritxell, aquesta retícula de panells de coure que en dibuixen la característica closca metàl·lica. Un disseny espectacular, sí, i que genera uns reflexos magnètics, també. Però construït amb materials de qualitat dubtosa que van donar problemes quasi des del començament, i que han requerit periòdiques intervencions. És el més aparatós, però no l’únic ni el més greu del santuari, basílica des del 2014, que arrossega també defectes estructurals, com adverteix el departament de Patrimoni. Durant anys s’hi han anat fent pegats per sortir del pas, però el Govern ha decidit per fi resoldre l’expedient. Hi destinarà 1,6 milions fins al 2024, un pessic considerable però que ha de liquidar definitivament aquest pou sense fons en què s’havia convertit l’edifici projectat per Bofill. Ja el 2017 es va redactar un projecte per actuar-hi. La crisi sanitària ho ha retardat tot i sembla que l’any que ve toca. Són molts diners, sí, però estem parlant del segon monument més visitat del país, només per darrere de Casa de la Vall, i un dels signes de la identitat nacional. Abans de parlar de nous equipaments, de museus nacionals, de l’automòbil o del que sigui, caldria consolidar el que tenim. Que no hi hagi goteres és el mínim. I ja veuen que hem arribat fins al final sense parlar de Sant Vicenç d’Enclar.