Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Robert Basart

Robert Basart

Pensaire andorrà

 

 

L’art d’escriure (III)




És gràcies a les traduccions que nosaltres podem llegir literatura de tot el món. Sembla una cosa molt senzilla, però realment és molt important. La feina del traductor és àrdua i el més difícil de la seva tasca és saber transmetre l’essència del text original amb les paraules adequades i el ritme precís de la llengua a la qual es tradueix.
Si mai heu intentat traduir qualsevol cosa, per minsa que sigui, us haureu adonat de la dificultat tan complexa que això suposa. Buscar la paraula exacta que digui el mateix en un altre idioma, que respecti l’esperit literari de l’autor i que, al mateix temps, sigui de comprensió fàcil per al futur lector, és tot un repte. I per fer això cal un domini absolut de la llengua original de l’autor a traduir i de la llengua a la qual tradueixes.
Alberto Manguel va dir: “El bon traductor és aquella persona capaç de desgranar un text, retirar-li la pell, tallar-lo fins a la medul·la, seguir cada artèria i cada vena, per després posar dempeus un nou ésser viu.” És a dir, que el traductor és la reencarnació d’un autor en altres àmbits lingüístics.
Un dia, ja fa temps, tot parlant amb el senyor Jaume Cabré em deia: “L’escriptor és un lector que llegeix dues vegades. La primera per veure què es diu i la segona per fixar-se com es diu.” Ja hi estic d’acord. Però, potser hi afegiria que el lector perfecte és el traductor. Aquest no tan sols ho fa una o dues vegades, sinó tres, quatre, deu i vint si cal.
Ara mateix, el senyor Josep Maria Pinto està embrancat en la monumental empresa (començada amb la publicació de Combray, l’any 2009), de traduir tota l’obra de Marcel Proust, A la recherche du temps perdu, la qual cosa, ben segur, li portarà molts anys de feina. Però si pot servir per animar-lo (encara més), li diré que la senyora Natalia Levi, més coneguda com a Natalia Ginzburg, va trigar vuit anys a traduir només la primera part. En el seu epíleg, de l’edició de l’any 1990, escrigué: “Va ser aleshores, amb Du coté de chez Swann, quan vaig  aprendre que significava traduir: un treball de formiga i de cavall. S’ha de combinar conjuntament la minuciositat de la formiga amb l’empenta d’un cavall.”
No tots els traductors són escriptors, però no hi ha dubte que les traduccions fetes per escriptors tenen la gràcia indiscutible de dos autors. Quan jo començava a llegir, als anys setanta, hi havia una cosa molt important: i era que ens fixàvem molt en qui havia traduït un llibre. Avui dia, en canvi, això sembla haver anat de capa caiguda. Però no és el mateix llegir un llibre traduït per una persona o per una altra. Hi ha autèntiques meravelles, com per exemple l’Odissea, d’Homer, traduïda per Carles Riba; i autèntics desastres, en què Jean Valjean al final de la novel·la Els Miserables, de Victor Hugo, quan refusa a les portes de mort l’oferiment de la portera per anar a buscar un capellà. En una traducció castellana se’ns diu que mor al costat del capellà que sí que va anar a buscar la portera (només faltaria...).
Un dels grans escriptors i traductors va ser Julio Cortázar. La seva traducció al castellà de Mémoires d’Hadrien, de Marguerite Yourcenar; Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, o els Contes Complets, d’Edgar Allan Poe, així ho avalen. Deia Cortázar: “Jo aconsellaria a qualsevol escriptor jove que tingui dificultats d’escriptura (si jo fos amic de donar consells), que deixi d’escriure un temps pel seu compte i que es dediqui a fer traduccions. Que tradueixi bona literatura i un dia s’adonarà que pot escriure amb una facilitat que abans no tenia.”
Serveixi aquest breu article per posar de manifest el meu petit homenatge a tots aquells traductors i traductores que al llarg dels temps ens han fet possible que llegim magnífiques obres, les quals, sense el seu valuós ajut, no hauríem conegut mai. Recordeu que l’escriptor fa la literatura nacional i el traductor, la internacional. I que per a un bon lector les dues coses són absolutament imprescindibles.
Gràcies.

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Deia Cortázar: “Jo aconsellaria a qualsevol escriptor jove que tingui dificultats d’escriptura (si jo fos amic de donar consells), que deixi d’escriure un temps pel seu compte i que es dediqui a fer traduccions. Que tradueixi bona literatura i un dia s’adonarà que pot escriure amb una facilitat que abans no tenia.”
Stefan Zweig a les seves memòries "El món d'ahir" s'expressa en el mateix sentit.
Efectivament, de jove, es va dedicar a la traducció. Ara bé, no tenia problemes de diners.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte