La Batllia investigarà la suposada extorsió de Rajoy a Andorra

La querella que l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu de juristes catalans Drets va interposar contra l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i els exministres espanyols Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz, a més d’altres antics alts càrrecs del ministeri d’Interior, fa un nou pas endavant. Després que ara fa un mes el batlle Manuel Santolària l’admetés a tràmit, però al mateix temps decidís inhibir-se per tal que qui es fes càrrec de la investigació fos una de les seccions d’instrucció especialitzada, avui s’ha fet públic l’aute que accepta aquesta situació i, per tant, permet tirar endavant amb la investigació dels fets denunciats.

Segons l’aute al qual ha tingut accés el BonDia, la batlle Stéphanie Garcia, de la secció d’instrucció especialitzada 2, accepta la inhibició de Santolària i decideix iniciar les diligències prèvies perquè pugui avançar la investigació.

L’ampliació de la querella contra els polítics espanyols es va presentar el juliol del 2019 i es va produir per haver ordenat a la policia patriòtica que coaccionés i extorsionés els responsables de BPA per aconseguir els comptes bancaris andorrans d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol, amb l’amenaça del tancament del banc. Segons els querellants, Rajoy, Montoro i Fernández Díaz haurien comès, presumptament, un delicte de falsedat de documents per enviar informació falsa a la FinCEN perquè emetés la notice en contra de BPA que va precipitar la seva intervenció i liquidació; a Rajoy i Montoro també se’ls atribueix un delicte contra els òrgans constitucionals per haver intimidat Toni Martí i els ministres amb qui es van reunir el gener del 2015; en el cas de Fernández Díaz, Francisco Martínez, exsecretari d’Estat d’Interior, i Ignacio Cosidó, ex-director general de la policia espanyola, es considera que haurien comès delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge. De fet, Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra sempre han defensat que l’actuació del govern espanyol per mirar d’aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans, va ser “un atac en tota regla a la sobirania andorrana”.