Joan Parra, agent de circulació: “Una vegada em van sancionar per passar-me d'hora a l'aparcament"”

No poden no haver-s’hi fixat: el ritme frenètic que du amb les mans quan dirigeix el trànsit a la Rotonda, o les consignes que amablement dona als nens que van cap a l’escola. Fa trenta anys que exerceix a la capital. Un agent de primera.

Recorda el seu primer dia al carrer?

Va ser el 8 de juny del 1990. Va ser un servei a peu a Doctor Mitjavila, hi estaven fent obres. Amb el Benito, grandíssim company que va ser el meu primer mestre.

No és dels que renya, però si passo en vermell alguna cosa m’haurà de dir.
Naturalment. Valoraré la situació i t’explicaré amb el millor to que no ho pots fer. La meva obligació és ajudar i protegir el ciutadà, i advertint-te t’estic protegint.

Rondinem quan ens criden l’atenció?
Depèn molt de com ens hem dirigit al ciutadà. Hem de tenir empatia, saber dir les coses amb prudència i respecte. I més ara, que la gent està especialment sensible. 

El pitjor ‘piropo’ que li han dit?
L’altre dia una senyora a qui li vaig recordar que havia d’anar per la dreta, estàvem a prop d’una escola, em va dir que feia el que li sortia del potoco. És una minoria, hem d’entendre que tots estem cansats, que tots tenim problemes, i no entrar en aquesta dinàmica de confrontació.

Quina és la infracció que cometem més habitualment?
Travessar el pas de vianants sense mirar el semàfor, d’esma. Mirar abans de creuar és bàsic, especialment davant dels nens, perquè som la seva referència. Si l’adult no compleix, com els pots demanar que ells compleixin?

El més greu que ha presenciat?
Els adolescents dalt d’una moto poden ser molt inconscients i molt temeraris. Jo he vist fer un caballito en plena via pública. És perillosíssim.  

El servei més ingrat?
Controlar parquímetres, perquè la nostra feina és sobretot ajudar, no castigar. Però s’ha de fer.

És agent de xiulet fàcil?
És una eina de treball essencial per regular el trànsit, perquè hi reaccionem tots de forma quasi instintitiva. I a les escoles és especialment útil. Però intento xiular el mínim, perquè és molest i agressiu.

Amb una mirada, sap si estic a punt de creuar en vermell? 
Amb els ulls podem intuir la teva intenció i avançar-nos-hi. Per això és tan important la connexió visual, pel feed back que genera. Observar és fonamental. 

Creiem més els conductors del país o els forasters?
Puc dir amb legítim orgull que som molt respectuosos. Fixa’t en els passos de zebra aquí i en altres llocs, i comprovaràs on es respecta més el vianant. 

I per què tenim aquesta mala fama, els conductors andorrans?
M’imagino que l’arrosseguem de fa anys i no ens la traiem de sobre. I és injusta, perquè en la meva opinió es condueix millor aquí que a fora.

Li han posat mai alguna multa?
I tant! Ens pot passar perquè som persones, i per tant imperfectes. La multa me la van posar per passar-me de l’hora a l’aparcament. I en certa ocasió em van cridar l’atenció perquè havia estacionat en lloc indegut per deixar el meu fill. A Escaldes, per cert. En descàrrec meu he de dir que era una urgència. Espera un moment...

...què passa?
Aquella senyora? El gos està fent caca... 

Els nens, creuen més que els adults?
Quan et veuen en uniforme, saben que estan davant de l’autoritat. Però es tracta que sàpiguen que hi estem per ajudar-los.  

Somia que se li perd un nen a la sortida del col·legi?
No tant, però són els quinze, vint minuts més tensos del dia. No pots perdre detall perquè en un segon pot passar qualsevol cosa. Tan petitets, amb la seva targeta, ‘on està el bus?’, et demanen. I està bé que ens prenguin com a referència. 

Diu la meva filla que té un ull al clatell.
I pels costats, també.

La senyora del gos, que se’n va...
...ha recollit la caca. Perfecte, no l’he hagut d’advertir ni de posar la multa de 60 euros. Molt millor.