Diari digital d'Andorra Bondia
L'hostelera i escriptora Cristina Canut
L'hostelera i escriptora Cristina Canut

Cristina Canut: “El repte que em plantejo quan escric és no avorrir el lector”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Maximus

Protagonitza un dels debuts més inesperats dels últims temps amb ‘La veu d’un perfum’, una història intimista i de personatge als antípodes de les sagues policials acostumades. Només per això ja mereix atenció.

En una literatura on surten de sota les pedres polis i detectius, el seu Joan-Marc Miralles, profe de piano, és una raresa marciana.
He de dir que no soc ni lectora ni escriptora de novel·la negra. No és el meu gènere. Tendeixo a la novel·la introspectiva, de personatges, a remenar en la seva vida interior.

Amb el risc d’avorrir el personal, que avui vol que passin coses, moltes i de seguida.
Efectivament, aquest és el repte quan escrius aquest tipus de novel·la. No avorrir.

Pretén fer-ho amb les vides no gaire revolucionària d’un músic cec i d’una veterinària que ha patit un avortament traumàtic. Què ens vol explicar?
Els meus personatges han acabat sols i volen continuar sols. Han arribat a la conclusió que no estan fets per compartir la seva vida amb ningú. Que la vida de parella no és per a ells, vaja.

Veig que s’entesta a emparellar-los. Què té de dolent, la soledat?
Res... Jo mateixa soc més aviat solitària. Però si no és la teva vocació, sinó que t’ha vingut imposada per circumstàncies tràgiques, acaba sent una mala companya. Acabes tan ficat en el teu món que t’oblides de viure. Un i altre estan afectivament handicapats. I jo els segueixo en l’evolució que experimenten quan entren inesperadament en contacte.

Ell, Joan-Marc, la contracta perquè li llegeixi en veu alta.
El detonant és la veu de la Celine, el perfum que en flaira en les sessions de lectura que fan els dissabtes a la tarda a ca l’Apotecari, casa d’ell.

Sempre he tingut curiositat: com és ca l’Apotecari?
M’has enganxat! No hi he entrat mai. M’ho he imaginat plena de mobles d’època, ben conservats, amb molt d’estil, a to amb el personatge.

Parentiu amb el best-seller Patrick Suskind o amb el Nobel Patrick Modiano? Tots dos se li van avançar en la novel·la amb fragància.
Cap. Em vaig documentar, és clar, quins estats d’ànim inspiren les essències que utilitza Celine. No és el mateix la rosa que la vainilla o l’ambre gris de catxalot...

Podria haver demanat el patrocini d’alguna cadena nostrada.
Nooo! La novel·la és el projecte que vaig desenvolupar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu. No tenia la intenció de publicar-la, però m’hi van animar i a Voliana van creure en mi.

Es pot ensenyar, a escriure?
No t’hi ensenyen pròpiament a escriure, sinó a endreçar les idees, a crear personatges, a construir trames i subtrames, i sobretot a tancar-les, a no deixar fils oberts pel camí.

Empresària, mare i, ara, escriptora. Com s’ho fa?
El secret és la perseverança. És difícil de compaginar-ho amb la família i la feina, l’única forma és robant-li hores a la son i al temps lliure. Si no ho portes a dins acabes abandonant per esgotament. De fet, escriure és el més pròxim a una vocació que he tingut mai. Més que no d’empresària.

Quant té d’autobiogràfica?
La Celine i jo compartim una relació espessa amb el pare. També vaig patir un embaràs problemàtic que va acabar en avortament... No ho vaig viure d’una forma tan traumàtica com ella, però gestionar aquesta pèrdua és difícil. I sé del que parlo.

‘La veu del perfum’, tindrà germanets?
Estic escrivint una segona novel·la. Un dels personatges investiga la mort d’un resistent a la França ocupada de la II Guerra Mundial i hi ha una subtrama que s’endinsa en la peripècia dels passadors. Però ja veurem si s’acaba concretant.

No l’haurà demandat per plagi de nom l’astrofísic Joan-Marc Miralles...
Ostres! Li vaig posar el cognom perquè estava llegint Amor en minúscula, de Francesc Miralles. Miralles em sonava a llum i com que el meu protagonista és cec... No hi vaig caure ni remotament. Ni ens coneixíem. Em va escriure un WhatsApp i resulta que la seva mare era professora de piano, va viure mots anys al centre històric... Mira, Joan-Marc, tranquil que el meu protagonista és bona gent. T’ho asseguro.

Cristina
canut
repte
escriure
no
avorrir
lector

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Un llibre excel·lent, assosegat i entranyable per acompanyar la nit.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte