Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

Cuinar amb cervesa




Sabíeu que Bethoven li va dedicar la cinquena simfonia al seu pare? Sí home, és aquella que comença: ‘Pa-ra pa-pà’. És dolent, eh? No! És simplement estil Arguiñano i avui faig la columna mentre preparo un parell de receptes del cuiner basc. El Karlos és un autèntic crac de la comunicació al qual no li passen els anys, ben al contrari, va guanyant amb el temps, sobretot perquè la competència és sovint fluixeta. A la mateixa hora que ell cuina en una cadena de televisió, en una altra, fa de cuinera (?) la Tamara Falcó. ¡Vale! Sí, amics, així evoluciona darrerament la humanitat: de Churchill a Boris Johnson, de J.F. Kennedy a D. Trump i d’Arguiñano a la futura Marquesa de Griñón. Mare meva, val més que tot plegat ens agafi amb la panxa plena. Per no caure en el desànim, les dues receptes són de pollastre amb cervesa, de manera que podeu repartir un rajolí per al pollastre i un bon glop per a vosaltres i a veure com escampa la boira i brilla el sol. 
Per als que no els agraden les cuixes, farem els pits fregits amb una tempura de cervesa. Podeu utilitzar la cervesa que vulgueu, però us aconsello alguna de les artesanals que hi ha al mercat (a Andorra s’estan fent molt bones cerveses, però ja hi dedicaré un article quan pugui oferir tota la informació de primera mà). Salpebreu els pits i els talleu amb tires generoses. La tempura és molt fàcil: agafeu un vol, poseu farina, una mica de cervesa i un parell de cullerades d’oli. Bateu la massa fins que quedi una textura adequada. Passeu les tires per la tempura sense escórrer gaire. Les fregiu en oli abundant i a foc suau perquè es faci el pollastre i no se us cremin per fora. Les podeu acompanyar amb una mica de verdura. Entra un basc en un bar un dia de molta calor i es va ventant amb una serra de tallar troncs. Li diu el cambrer: “¿Qué hostias haces, Patxi? Nada... ¡que me dé un poco el aire de la sierra!”
Ara les cuixes del pollastre. La cervesa que utilitzo és de Lo Vilot, elaborada per la Quiònia i l’Òscar a la seva granja cervesera (farm brewery) d’Almacelles, a tocar de Lleida, que van ser pioners a preparar cervesa totalment ecològica a Catalunya. M’encanta la varietat de sabors, l’originalitat dels noms i del disseny de les etiquetes. Genials. La de la foto és una cervesa rossa, una mica especiada, cítrica, que li han posat de nom: La Fera de la Clamor. La Clamor és la riera que fa de frontera entre Catalunya i Aragó i la Fera és un personatge llegendari, una bèstia que udolava per aquelles terres quan eren encara uns grans aiguamolls. El més curiós és que malgrat que molta gent assegurava haver-la sentit, mai ningú la va arribar a veure. Ara sí que la podem... beure! (ha, ha, ja em perdoneu, aquest és dolent de veritat). Les cuixes les posem sobre un llit de patata i ceba i ho salpebrem. Tireu oli, timó, orenga i un rajolí de cervesa. Ho poseu al forn, a dos-cents graus, durant mitja hora. Li doneu la volta, i el teniu una mitja horeta més i ja el podeu emplatar. Van un pare i el seu fill de tapeo pel nucli vell de Donostia i el pare prova totes les tapes dels bars del recorregut. Aita, controla’t, li diu el fill, que estàs obsessionat amb el menjar. A què et refereixes, croquetament, fill. Uf, em sembla que he de deixar la cervesa i passar a taula a fer una mica de coixí sòlid.
Agur!

 

Comentaris: 1

Comentaris

Molt bó. Com sempre. M'agrada Joan Peruga.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic