Apunts del subsol

Deia el personatge principal d’Apunts del subsòl, de Dostoievski: “Respecto la medicina i els metges. A més a més, soc exageradament supersticiós. De fet, prou per respectar la medicina.” Ho deia a la primera part de la novel·la, La ratonera. Apunts del subsòl que s’ha traduït al català dues vegades; el cito en traducció d’un antic professor meu i actual company d’ofici, Miquel Cabal Guarro. 
Des del començament de la pandèmia, faig tants esforços per no parlar de malalties, de malalts i, generalment, de res relacionat amb la situació extraordinària en què vivim, que això mateix ja s’està convertit, en mi, en una cosa malaltissa. El món ha canviat, gradualment reduint el contacte humà al nucli familiar i donant més lloc a la lectura. No hi ha cap passatemps que sigui una panacea universal, però com diu el brillant i provocatiu Yuval Noah Harari al llibre Sapiens, la raó perquè l’homo sapiens domina el món és el fet de creure en coses que existeixen exclusivament en la seva imaginació: per esmentar-ne només quatre, déus, estats, diners i drets humans. Ara bé, els diners són el sistema més pluralista de mútua confiança, el capitalisme és la religió més exitosa de totes, i els estats i els drets humans formen part integrant del nostre concepte de justícia. 
Llegir els clàssics fa la vida grisa un pèl més divertida. És un pal·liatiu que conec millor que l’aromateràpia o l’acupuntura, i el recomano. L’esdeveniment més important de la vida de Fiodor Dostoievski va tenir lloc quan estava a punt de ser afusellat com a membre d’un grup terrorista i va rebre el perdó del tsar que ho canviava per una condemna a quatre anys de treballs forçats a Sibèria. Aquesta circumstància li va fer mirar el món des d’una perspectiva força més espiritual que el nostre contemporani israelita Yuval Noah Harari, però de la lectura dels dos en traiem la lliçó que el progrés de la tecnologia no ens ajuda a trobar la felicitat. De fet, als Apunts del subsòl Dostoievski expressa la curiosa idea que l’ésser humà sempre necessita certa dosi de patiment. 
Per a lectors àvids de Crim i càstig, Germans Karamazov i altres cèlebres novel·les del gran escriptor decimonònic, Apunts del subsòl és una obra clau per entendre la posició filosòfica i existencialista del seu autor. Si us complau llegir un monòleg interior d’un ex-funcionari malvat, cerqueu el llibre. Heus aquí un altre fragment: “Quan algú s’acostava a la taula on jo seia per preguntar-me alguna cosa, jo feia grinyolar les dents i sentia un plaer desmesurat si aconseguia ferir-lo. I gairebé sempre ho aconseguia. En general era gent tímida. Ja se sap: usuaris.”
Ai, com han canviat les coses en un segle i mig! Llegiu, llegiu. N’hi ha qui diu que és salut.