El L’AndArt, amb l’aigua al coll

Andorra Turisme hi retira el patrocini i deixa coixa la biennal, però el comissari vol enrolar-hi el Comú d’Encamp i créixer cap a la part encampadana d’Engolasters. Els artistes hauran de reflexionar la pròxima edició, a la primavera o a la tardor, sobre el confinament a la muntanya.

Diu Pere Moles que quan es va confirmar el desembarcament del pròxim Tour, l’estiu que ve, i els 850.000 euros que hi destinarà Andorra Turisme, va tenir clar que acabava de perdre el patrocinador principal de la biennal L’AndArt. Dit i fet. Dilluns va rebre una lacònica nota en què la parapública li comunicava que havia decidit “no patrocinar” la pròxima edició amb l’argument que la biennal “no és per si sol un atractor de turisme”, tot i que reconeix que sí que ho és per a un públic “reduït”. Depèn, és clar, del que s’entengui per “reduït”, al·lega Moles. Perquè segons els comptes del comissari, durant els tres mesos que es va allargar l’última edició –del 14 de juny al 14 de setembre del 2019– van desfilar per Engolasters 163.000 visitants. I no ho diu ell, sinó FEDA i els comuns d’Encamp i d’Escaldes, que són els que portaven el compte de l’afluència. Potser no és un nombre estratosfèric, tot i que representa el 2% dels poc més de 8 milions de turistes que el 2019 ens van visitar, però senzillament, a casa nostra no té precedents per a un esdeveniment eminentment cultural com és la biennal.

El cop ha estat dur, admet Moles, perquè Andorra Turisme aportava 40.000 dels prop de 100.000 euros que va costar l’última edició. Però no llença la tovallola i assegura que l’any que ve hi haurà biennal: “Tenim un compromís amb els altres patrocinador que pensem complir.” El format ja es veurà, i en bona part dependrà de la resposta d’Encamp, que s’està rumiant si s’afegeix a Escaldes, l’únic dels set comuns que l’any passat hi va mantenir el suport. Però la intenció de l’organització és fer créixer la biennal: “Concentrar tot l’esdeveniment a Engolasters va ser finalment un encert, i de fet ens va convèncer que el format anterior, que es dispersava per totes les parròquies, no era l’ideal. Però ara el que voldríem és colonitzar altres àrees d’Engolasters, no quedar-nos només en els entorns de la caseta del guarda, sinó tirar cap a Encamp, cap a les Pardines i l’Obac”.

Ho té tan coll avall, que hi haurà biennal, que ja han tancat el lema de la pròxima edició, molt a to amb els temps que ens ha tocat viure: els artistes que hi participin hauran de crear una obra que reflexioni sobre el confinament. Però un confinament diferent del que ens ha imposat el coronavirus: “Es tracta d’imaginar com ens ho faríem si haguéssim de viure sols al bosc, en plena naturalesa.” Pot sonar pelet oportunista, però per poc que deixin volar la imaginació percebran les moltíssimes possibilitats que obre. La reglamentària crida als artistes s’obrirà a principis de l’any que ve, i Moles està convençut que se superaran els dos centenars de propostes que es van rebre l’última edició. Només 38 van passar el tall. Entre totes elles, la que ho va petar va ser sens dubte Beyond the Wall, el mirall monumental que Guillaume Legros, àlies Saypé, va pintar a mitjans juliol a la campa de FEDA i que va catapultar la biennal a una lliga que semblava inaccessible: Beyond the Wall es va estrenar als Camps Elisis de París, la segona parada la va fer a Escaldes, i després va desfilar per Ginebra, Berlín i Buenos Aires. Repetir amb una patum d’aquesta magnitud serà difícil, admet, però sempre es pot recuperar la tartera del Carroi, el ganxo mediàtic de les dues primeres edicions. Imaginin quin magnífic escenari per a l’etapa andorrana del Tour.

Moles, en fi, insisteix en la idoneïtat de la biennal per als incerts temps post-Covid: una proposta a l’aire lliure que no només permet mantenir sense problemes la distància de seguretat i evita les aglomeracions, sinó que les afavoreix: “És una aposta Covid Free en uns moments on el turista valorarà especialment la seguretat”. De fet, l’organització s’ha plantejat avançar la biennal a la primavera, o retardar-la als inicis de tardor per evitar precisament una afluència massiva de visitants.

Per resumir: l’objectiu és que el 2021 hi hagi biennal, tot i la patacada. Només falta que Encamp s’hi apunti perquè Moles doni el sí definitiu.