Diari digital d'Andorra Bondia
La consellera general de Terceravia, Carine Montaner.
La consellera general de Terceravia, Carine Montaner.

Per amor al risc


Escrit per: 
A. Doral / Foto: Facundo Santana
La consellera de Terceravia s’ha situat a l’ull de la polèmica arran de la controvèrsia amb el ministre Joan Martínez Benazet durant la compareixença del titular de Salut davant la comissió legislativa 
 
A Carine Montaner (Tolosa, 1978) li agrada practicar esports i activitats que comporten cert risc: s’ha tirat en paracaigudes, ha viatjat en globus aerostàtic, ha recorregut països africans motxilla a l’esquena a bord d’autobusos autòctons i ha cavalcat les onades sobre una taula de windsurf. Aquesta setmana passada n’ha tastat un de nou embrancant-se en un combat de boxa verbal amb el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet. Pim pam, a cop de jo llegeixo eminències versus de quines eminències m’estàs parlant? Gran aficionada al ball de saló va protagonitzar un tango per moments arrabalero, potser perquè als vuitanta era massa joveneta i no va assolir la necessària cultura cinematogràfica de saber què passa quan es mulla un Gremlim: Montaner va posar sota l’aixeta certes teories i dubtes (pseudo? ho posem amb interrogants perquè no se’ns tiri a sobre) científics, i l’habitualment pacífic i pacient ministre es va convertir en una criatura punyent, que li va retreure situar-se massa a prop de “teories conspiranoiques” i donar massa crèdit a literatura que ha “descarrilat” del camí de la ciència. A l’episodi va posar fi el president de la comissió legislativa, Jordi Font, incrèdul: “Jo que me’n fumia del manual que la secretària m’havia passat per posar fi al desordre.”
 
La parlamentària de Terceravia, que havia plantejat les qüestions amb la suavitat  de veu que la caracteritza, i aquest català assolit en quatre mesos d’esforç en un centre d’autoaprenentatge, sol explicar amb orgull, es va sentir atacada i “menyspreada” i, ja saben, va demanar l’empara de Sindicatura. Després, va traslladar la batussa a les xarxes socials durant un cap de setmana diguem-ne que intens. “Aquesta consellera, que soc jo, va fer mans i mànigues per entrevistar eminències internacionals que van tenir l’amabilitat de contestar a les meves preguntes”, insistia, amb esperit de denunciar “com funciona el món científic i els lobbies a escala internacional”. 
 
A Montaner coincideixen a definir-la els ideològicament propers, els que estan als antípodes i els de mig camí, com una treballadora infatigable. Una dona propera, qualitat que li valoren especialment els lauredians: sempre disponible, sempre atenta i no exempta de carisma, sempre disposada a seure i prendre un cafè amb ells per escoltar-los. Potser, aventurem, ¿és aquesta obertura i disposició d’ànim, aquest interès per recollir veus alternatives, el que l’ha portat a prestar orelles a teories que se situen en la minsa frontera que separa allò que és dubte raonable d’especulacions que es publiciten amb post-it grocs enganxats pels fanals? Els camins de la llibertat d’expressió, com els del Senyor, són profusos i inextricables.
 
“Jo no soc científica, sinó economista, i em faig preguntes per curiositat intel·lectual”, clama a les xarxes la professora de la Universitat d’Andorra en excedència. Montaner va cursar a França un batxillerat científic, per llicenciar-se després en Econòmiques, amb un màster en Enginyeria econòmica i social de les polítiques territorials. Després de treballar un temps a la direcció de transports del Conseil Régional, quan tenia 23 anys va decidir anar on la portava el cor: es confessa d’ànima andorrana (des dels tretze anys el país era un territori que trepitjava amb passió, recorrent-lo de la mà de la família). Es va nacionalitzar i el 2003 es va instal·lar a Sant Julià de Lòria en començar a fer classes a l’UdA. Va ser allà on la va pescar Josep Pintat per a la política i l’any 2015 es va convertir en parlamentària, al costat de Josep Majoral. 
 
En l’imaginari de la parlamentària figura com un dels referents principals la padrina, aquella dona tolosana enèrgica i voluntariosa amb qui es va casar Pere Montaner, de Cal Jep de la Massana, que havia hagut de marxar d’Andorra pels tortuosos camins de l’emigració. La descriu com una femme de tête en la qual s’emmiralla, una imatge en la qual troba força per erigir-se en aquesta mena de far mediàtic contra tanta mentida i tants interessos creats, tanta “manipulació de l’opinió pública”. Una Jeanne d’Arc del segle XXI que crida als quatre vents “no em faran callar”.

Compartir via

Comentaris

Crec que la Sra. Montaner hauria de recomanar al seu club de fans d'evitar replicar els comentaris que no li són favorables a la consellera amb la típìca, primària i difícilment argumentable expressió "ets un envejós i un amargat". N'abusen. Hi ha valors, referents, ideologia i gust per la vida sense que t'afecti negativament, o et consumeixi per dintre, la biografia que es vol rica en glamour i un toc 007 de la conselllera Unió laurediana-Terceravia.
Això és normal a "retrogolAND" si surt algú amb una visió més global, més enllà d'Andorra l'hi comença a ploure per tota arreu, pluja dels retrògrad que es pensen els machos dominants dels país. Més de un senyor feudal encara es pensa que Andorra esta en temps de anar a cavall.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte