Diari digital d'Andorra Bondia
La Laia Ferré, ja en el compte enrere d’aquest embaràs en temps de coronavirus.
La Laia Ferré, ja en el compte enrere d’aquest embaràs en temps de coronavirus.

“M’han fet sentir mare soltera”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: BonDia

Tres anys, explica la Laia Ferré, portava planejant amb el seu home, en Sergi, aquesta cosa de convertir-se en pares. Ho havien analitzat del dret i del revés i visualitzat com seria el procés, un camí en què ell tindria una participació al cinquanta per cent, com casa amb el sentiment i idees més arrelades de tots dos. “Però no ens podíem imaginar el que ens venia a sobre”. Tenir coneixement de l’embaràs i quedar tots confinats a casa va anar pràcticament a l’uníson. “Fins al punt que vam trigar mesos a poder-ho anunciar a la família i els amics”, perquè no volien un fred missatge o una simple trucada telefònica, sinó la calidesa de la presència en un moment tan transcendental. “I tots aquests daltabaixos emocionals de les hormones s’han agreujat, amb la incertesa de la situació”, hi afegeix la futura mare, periodista de formació i professió i actualment docent.
    
Amb tot, d’aquest embaràs que havia de ser de dos i ha quedat bastant solitari (si més no per moments) el pitjor ha estat precisament aquest sentiment de solitud: les mesures anti-Covid no permeten que els pares estiguin presents a la consulta del ginecòleg. “En alguna ocasió vaig sortir plorant de la consulta, amb algun petit ensurt i sense poder tenir la meva parella al costat”. Imaginin-se, hi afegeix: sortir del consultori, espantada, i haver de comunicar alguna notícia preocupant a qui s’espera, ja ansiós, a l’exterior. “Puc entendre els protocols, que incloguin no tenir acompanyant, o més aviat ho puc acceptar, però em costa més amb la negativa a fer videoconferències”. No va ser sempre, i accepta que els metges fan mans i mànigues per sortir-se’n. Però insisteix que el procediment ajudaria molt l’embarassada. “Sé que van saturats i no vull semblar una happyflower que només vol atenció per a ella, però alguna mesura s’ha de contemplar per no excloure’n un dels pares”, puntualitza.
    
Aquest mantenir l’altre membre de la parella al marge del procés és un torpede en la línia de flotació de les idees que Ferré, molt implicada i combativa en el moviment feminista, ha defensat durant anys: “El paper del pare no és acompanyar, ni ajudar, ni cooperar, ni res de similar, és una peça clau”, recorda. “I no va poder ni assistir a una ecografia, no va veure el seu fill en cinc mesos”, es plany.    Els procediments implantats, considera, han reduït el seu paper a poc més que un espectador en alguns moments. “Em miro amb por el moment del part ara que s’acosta”, confessa. Sobretot perquè a l’altre progenitor no el deixaran accedir al paritori fins al moment final. “Però abans poden passar hores i hauré d’estar tota sola.” Personal sanitari a banda. “Però no és això, per descomptat, el que havíem somiat i pensat que passaria”.
    
Així que una de les conseqüències de com s’està abordant l’atenció a les embarassades en aquests moments excepcionals, alerta, “estan produint una regressió” en la imatge del paper masculí. “Tornem a fer palès que només la mare importa i el pare, si no ve, no importa.” Sort que algunes coses ara, cap al final, en el compte enrere, es van suavitzant: el pare pot acompanyar-la a la llevadora i a les classes prepart. Però el camí fins aquí ha estat dur, reflexiona, “com sentir-se una mica mare soltera, durant els primers mesos va ser com patir un doble aïllament”.
   

Compartir via

Comentaris

De veritat que anem enrrera, mira lo que pots fer ja que t'han arruinat la vida a tu i al teu home, es denunciar a Govern perquè ja no pots ser feliç amb l'embaras que has tingut, de fet per culpa d'aixó ja no et podras recuperar psicologicament mai mes.
S'ha de ser molt inconscient de sortir i dir lo que has dit en aquest article, ja cal que espabilis perquè la vida no va de lo que tu creus, en aquest mon no pots planificar i que tot et surti com t'ho imagines, lo que mes llastima en dona, es que veien lo que has escrit, el teu fill surtira igual que tu, pensant que el mon es un lloc de flors i arcs de sant marti, i quant tingui que moure un dit, dirà allo de "m'han arruinat la vida"

La noia ha dit veritats com punys, ja que per anar al oftamo, ORL o visitar a un familiar al HNSM pot anar fins a 1 acompanyant, però a gine SOLA! El pitjor és quan tens males notícies, no sé que es pitjor si rebre la mala notícia o haver de comunicar-la a qui encara no pot escoltar els batecs, sap del futur nouvingut per ecografies (si es deixa veure) i et penses que es una "happyflower"? Pot ser hauries de obtenir més informació al respecte abans de criticar-la, ja que no només la crítiques a ella, sino que també a la resta de parelles que es senten com ells! A casa meva el meu home només pensa en quan estiguem a la habitació, ja que espera que sigui el moment verídic on sabrà que es real i no sols cosa de mare-gine, sinó seva també! La cara de haver de pensar així fa mal i el teu comentari és fora de lloc. La vida és meravellosa, amb contrabands alts i baixos, però plena de colors. Potser jo també sigui una altra "happyflower", com dius tu, però si portem un ser a aquest món és perquè portem amor!! Amor a 2, al 50%!

Teniu la pell molt fina, sembla que ara qualsevol cosa es una muntanya, sort que no heu viscut 50 anys enrera, no se com haurieu sobreviscut als problemes i les injusticies de la epoca, que aquestes si que eren de veritat i no les tonteries d'ara, que la que s'està montant perquè ens demanen d'estar a casa uns quants mesos es increible, si no haguesiu gastat tant cales en iphones i viatges i cotxes nous cada dos-tres anys ara tindrieu per pasar aquesta pandemia, però clar, es molt facil criticar a Govern i culpar al virus del nostre poc seny, i per si no ho saps, abans les dones parien a casa, aixó d'anar al ginecoleg i el hospital està molt bé i si es pot millor, però ni entre poc ni massa, i menys per fer l'article en aquest to, que sembla que pobreta està a un camp de concentració.

per aixo...ja no som als 50 per favor,,, am restaurant puc anar amb ell pero a veure el sei fill no? venga vaaaa

I sort q no totxs som com tu, Perq llavors si q seguiríem com fa 50, o potser 500 anys amb aquest conformisme i poques ganes de lluitar i millorar. Si hi ha coses q es fan malament es diu i es milloren. El q si q està clar esq tens una empatia de 0

diu conformisme i poques ganes de lluitar i millorar, si ara teniu drets es per gent que fa 50 anys van lliuitar per aconseguir-los, ara a la gent l'unic que l'importa es poder comprar l'ultim model de iphone i queixar-se de tot sense veure que ara mateix el centre de l'univers no està al teu melic, i que si ara toca anar sola al ginecoleg per la situació sanitaria, t'aguantes i ho fas, perquè lo mes important es reduir els contagis, reduir la mortalitat i no colapsar als sanitaris que SI SOM ELS QUE MES PATEIXEM d'aquesta pandemia i no tu perquè has d'anar sola al metge, evidenment aixó demostra lo egoistes i la poca empatia que teniu

Està pijant fora de test, per sort han passat uns quants anys, tenim els nostres drets de no voler estar soles i el pare o parella té dret a formar part. Avui dir som lliures de decidir si volem parir a casa o al hospitall, aquí no s'està parlant de diners ni de iphones ni de tonteries! S'está parlant de drets i necessitata que tenim com a dones, parelles, famílis.
Ánims senyora i salut!

Aqui l’unic inconscient ets tu amic antonio. Q fas judicis de valor sense saber el q es per una dona el estar embarassada. Jo fa poc he estat pare, i ho he vist. Lliçons les justes, a mes que cadascu pot explicar el que vol.

molt bé, de tot cor, us desitjo molta sort a la vida i que no us trobeu cap entrebanc ni problema, perquè la veritat no se com us ensurtireu

Vull creure "Antonino" que escrius sota un pseudònim i et fas passar per un home i que en realitat ets una dona, que has passat per un embaràs i que tens una opinió formada en base a la teva pròpia experiència.
I si realment ets un home, ¿Que fas tu opinant sobre una cosa que no has pogut sentir mai a la teva vida?
¿Que fas qüestionant el sentiment d'una dona, des de la teva/nostra posició de privilegi?
Ets un bon eixemple de la crueltat del patriarcat, que és creu amb el dret de parlar, intervenir i opinar sobre tot allò que per qüestions naturals NO estàs autoritzat a parlar. ¿Tu que saps de sensacions i emocions que pot tenir una dona durant el seu embaràs?
En fí, he volgut dir la meva, tot i que segurament no servirà per res.
Bon dia!

Escolta neandertal, torna a la caverna d'allà on vens i queda-t'hi. Aquests temps ja no són per a tu. I sobretot en el teu llarg son d'hivernacle, recorda: en aquest tema, si no tens úter, no tens opinió

Gràcies per fer públic el sentiment de moltes que ens hem trobat com tu, passant visites al ginecòleg soles com si fóssim mares solteres i quedant el pare de banda com si no formes part d'aquest mome t tant únic com és l'embaràs.

Esteu fatal. Un comentari diu que li han arruïnat la vida, l'altra que la fan sentir mare soltera. La protagonista al màxim d'hormones no sap ni el que ha escrit dient que el seu home no ha pogut veure el seu fill en 5 mesos per una ecografia. Que no ha estat amb tu a casa i acariciant la panxa i parlant al futur nadó? doncs això val més que una ecografia que tot plegat abans no n'hi havia. Sabeu no n'hi ha per tant. Com a mínim portareu vida i esperança en aquests moments de misèria. Sou egoistes, no penseu en la gent que ha mort sola per culpa de la pandèmia? Entenc el vostre neguit i cal posar-hi remei. Sabeu totes les dones si podem parim ja sigui soles o acompanyades es llei de vida. Quan tingueu 5 fills com jo no anireu amb tantes rucades. Ara més val que us assereneu. Els vostres nois deuen estar fins al cap d'amunt de tant feminisme mal entès quan el que cal és només l'amor entre els dos. No cal recordar-li que ha de participar al 50%. En fi preneu-s'ho amb una til·la i molta calma

Per fi llegir opinions amb seny... Aquesta es una generació del falso sufrimiento. Tot es magnífica, tot "marca"... Quina poca resilencia. Aquesta pandèmia es com se fos una guerra d'abans i ningú es plantejaria aquestes coses. Mare meva...

Alguna vegada heu anat a una eco soles i us han dit que el bebé està mort? La empatia no es lo vostre oi?

Sóc un pare que en cada ensurt al llarg de l'embaraç de la meva dona m'han deixat fora de tota consulta i de l'hospital, sense informar-me de res fins que la meva dona sortia i em donava la noticia de torn. El trangol que hem passat per la deshumanització dels protocols anti-covid (molts més que discutibles) ens han deixat marcats. Durant el confinament se'ns va arribar a titllar d'egoïstes per govern, ginecólegs i "experts". Una etapa que havia començat plena d'il·lusió poc a poc es va tornar en angoixes i, això, per no ens ho retornaran...

Perdó, però tu NO pots dir que t'han deixat marcat, marcat els van deixar als que estaven als camps de concentració nazis, al gulag i altres camps de concentració, si us plau, una mica de seny

Ha haha. " Tornem a fer palès que si el pare no ve no importa" / " Estan produint una regressió". Quin mal que fan comentaris com aquests al camí cap a la igualtat. Laia, Patricia, no és un complot ni "estan produint" res. Es tracta duna de les moltes mesures derivades de la situació que estem vivint. Davant daquesta situació, i de totes les situacions lletges de la vida, solament hi ha dues actituds, acceptarla, i plorarla tant com vulgueu, o deixarvos endur per la ñoñería i legosensibilitat i pensar i dir coses com que thas sentit una mare soltera. Com et deia, et sents així perquè ho has decidit tu. Et podries haver sentit agraidíssima de no ser una mare de lÀfrica subsahariana, per exemple, amb tot el que això implica. Aquest caure constant en el victimisme fa molt mal al feminisme. Laia, ho superaràs, quan neixi la criatura que dus al ventre deixaràs de donarte tanta importància. Començaràs a veure més enllà del teu melic perquè tu i el pare de la criatura us haureu de donar a laltre, i tadonaràs que no hi ha complot, que ningú està "produint" res. Falòrnies

Els comentaris que fan mal cap al camí cap a la igualtat son comentaris com els teus. Tant la Laia com la Patricia no es senten així per que ho hagin decidit elles tal i com tu dius. Em sembla que els hi han imposat. I no, no es qüestió d’acceptar-ho, si no que crec que estan en el seu dret d’opinar i demanar i lluitar pels drets de cada persona, sigui dona, mare, home o pare. Per que em sembla a mi que aquesta situació també afecta als pares (en el cas de que no siguin mares solteres).
I parlo en coneixement de causa ja que soc mare, futura mare en poc temps i professional de la salut en aquest camp. I si, em sembla molt exagerat i inapropiat que els pares no puguin assistir a les consultes dels ginecolegs ni als parts fins al moment final. L’embaràs és una etapa preciosa però a l’hora, sobretot quan es tracta del primer, hi han moltes pors i inseguritats, dubtes i es necessari poder-ho compartir amb l’altra part, que és el pare. També és important que el professional sigui capaç de respondre als nostres neguits, i que sapiguin informar-nos, i em sap greu però de vegades no és el cas ja que ho tenen molt automatitzat com si cada cas fos el mateix. Així que si, puc dir que és important que les 2 parts estiguin presents i no crec que sigui caure en el vistimisme com tu dius, si no en un sentiment que totes les futures mares i pares compartim independenment del feminisme.

Hola a tota,
Jo també he passat un embaràs en època de confinament, en cap moment la meva parella no el van deixar passar, el contrari, només ppdia ser acompanyada per la meva parella o sinó tenia que entrar sola.
Pel tema del part, em van fer la prova només arribar a l'hospital, i vaig donar negatiu, per sort, i la meva parella va estar el meu costat absolutament totes les hores.
Em sap molt greu si us estan fent això però pot ser és un problema d'organització del vostre hospital, he de dir que a l'hospital on vaig parir em van fer passar per una ruta diferent per tal d'arribar a la sala de parts i de la forma més segura. Em vaig sentir molt ben acompanyada per tot l'equip mèdic en tot moment.

L'únic que trobo malament és que a la meva parella no li van fer la prova del Covid perquè jo ja vaig donar negatiu. Considero que es tindria que fer ambdós.

Molts ànims a totes les mares que hem passat o estan passant per aquesta situació tan complicada per tots.

A banda del que explica, ja que si se sent així em sap greu pel que està passant.. Opino que es inapropiat referir-se a “mare soltera” com si fos dolent.

A mi tb m ha sapigut greu que es referis a ser mare soltera com si fos quelcom dolent.
No nomes no es dolent, tota la meva admiracio x les mares solteres

Me pongo en tu lugar y me entran escalofríos.
Fui padre justo hace un mes y la verdad que tuve la suerte de asistir en alguna ecografia y sobretodo en todo momento en el parto.
Desde que mi pareja entró a sala de dilatacion hasta que nació mi pequeña! Todi esto en un hospital privado...
No me imagino no poder asistir algo tan bonito como el nacimiento de tu hijo.
Me pongo también en el lugar del sanitario pero creo que con una buena mascarilla y protección es algo que tendrían que dejar pasar...

El meu home tampoc va estar present en la cesària de la nostra filla (3er. Part) no li van deixar tot sent veterinari (fart de veure sang, punts i demés...)
No cal estar en pandèmia per parir sola

Bones, jo he sigue mare del segon ara, el primer per al pare. Jo crec que realment entrar sola a les visites es un problema en els cas de rebre males noticies. A mi en una revisió no en trobaven el batec del petito, van provar amb 5 aparells, al final eco i tot bé pero va ser la pitjor estona de la meva vida. En aquell moment crec que si haurien d'haver deixat pasar la parella... Pero només en aquest cas. A les ecos la veritat fa ilusió pero realment al nen no el coneixes fins al part i ni les 5D es veuen tan be, de fet el meu no es va deixar veure la cara els últims mesos. Jo crec que en el primer embaras donem importancia a coses i que quan parim ens adonem que no eren importants, com aquest era el meu segon ja sabia que tampoc la meva parella, com ja he dit, el coneixeria a una eco... Aixo ja ho veureu... Al part estás acompañada tambe en la fase de dilatació, l'acompanyament ha sigut igual en aquest part que en l'anterior. Tot aquesta sensació que vius s'eafuma en veure la cara, gaudeix de l'embaras i del part. Son moments unics, pensá en positiu com etc diuen, tñen realitat tenim mola sort.

Em sembla molt pitjor no poder tenir un acompanyant quan t'operen, o tens una malaltia greu, la veritat...

Amb la quantitat de gent q aquests últims mesos ha hagut de morir sola a l'hospital... o que no pot tenir cap acompanyant durant processos greus...
No poder tenir la parella en les visites al ginecòleg, sincerament, em sap greu però crec q és una tonteria...

Les q dieu q sou mares solteres perfecte, ningu us treu merit, cadascu dexideix amb qui empren aquesta aventura, aqui el q es diu es q si decideixes fer-ho amb algu aquesta persona tambe sigui particep ja q x aixo es el pare i no es menys important i la gente malalta tb hauria d'estar amb almenys amb un acompanyant, encara q fos amb una pcr abans, penso q no heu entes be l'article

Com si ser família monoparental fos una cosa trista, dolenta, repugnant...
No entenc com encara es fa servir l'expressió mare soltera...No podriem dir MARE a seques. No diem mare separada ni mare feliçmentcasada ni mare abandonada, que també n'hi han.

Molt entretinguda la discussió, he rigut molt per no plorar. El món n'és ple d'experts però d'intolerants també. (Ho dic per les dos bandes)

Amb tot el respecte, si ser mare soltera per tú es redueix a no poder anar acompanyada al ginecòleg, demostres un desconoixement total de la realitat de les famílies monoparentals, a més d'una manca total d'empatia. Encara que entén la frustració perquè les coses no hagin sigut com estava previst, crec que la comparació (i a més titular) ha sigut bastant desafortunada. Tant de bó tots els problemes específics, i malauradament bastant invisibilitzats, de les famílies monoparentals es redueixin a això!!!

Molt ofensiva la comparativa "com una mare soltera" que heu fet més d'una DONA.
Primer, canvieu siusplau l'adjectiu de "soltera" per un de més actual: "soles", "en solitari".. i no com el contrari de "casada".
Segon, referir-se a mare soltera com el pitjor sense tenir ni idea de com ens sentim les mares d'aquest model familiar i si ens han acompanyat o no a les visites és molt ofensiu i demostra molt poca obertura mental. Una pena que sigui dit per les dones de la nostra generació.

Sóc mare soltera i he anat a totes les proves sola i més feliç que ningú. Si aquesta nena consentida no pot anar sola a una consulta ni parir sola enmig d'una pandemia mundial , potser el problema el te ella. A sobre menyspreant a les mares solteres com si fos una cosa dolenta (i diu que es feminista...). Algunes persones es creuen el melic del món i els es igual que al seu voltant s'estigui enfonsant tot, elles i els seus capritxos van primer. Una mostra més de l'egoisme individual que a reflotat durant la pandemia. No ens ha fet millors persones, només ens ha fet veure com som realment.

Hola! Estic totalment d'acord amb tu. També és un dret de la parella, no només de la mare.
Jo estic al primer trimes tingut aquest problema, no vull ni pensar en el moment del part, espero que no hagis d'estar sola. Per això mateix hem començat aquesta petició a veure si aconseguim alguna cosa. Si us plau, signeu si esteu d'acord, gràcies! Si és el primer cop que signeu a aquesta web, us ha d'arribar un mail de confirmació per confirmar que sou una persona real.

www.change.org/EcosConPareja

És ben bé que en aquest món hi ha diversitat d'opinions. En els comentaris es veu reflectit que la diversitat és intrínseca a l'ésser humà. Tot i així, considero que per opinar cal sempre RESPECTAR. Cadascú pot expressar el que pensa sempre i quan RESPECTI a l'altre. Tot i que això em sembla BÀSIC, crec que fa falta remarcar-ho, ja que no tothom ho fa en els seus comentaris i em sap molt greu que una cosa tan fonamental encara no estigui integrada. És evident que a vegades la ràbia et fa dir coses mal dites, però penso que tothom hauria de fer un exercici per dir el que pensa d'una forma correcta, RESPECTANT a l'altre i sent EDUCAT.
Primer de tot vull ABRAÇAR a totes les dones i homes que s'han sentit com la Laia, i transmetre el meu escalf i la meva comprensió.
En segon lloc, m'agradaria també puntualitzar que em costa d'entendre aquestes comparacions amb el passat. Quan estem parlant d'una noia i un noi (La Laia i la seva parella) i de totes les altres parelles que deuen tenir entre 30 i 40 anys més o menys, trobo una mica absurd fer una comparativa amb coses que passaven fa 50 anys, o inclús amb la segona guerra mundial.... És obvi que vivim en una planeta que té la seva história, i que no sempre s'han fet les coses iguals. Fa molts més de 50 anys fins i tot, anàvem a caçar per menjar... i evidenment ara no ens plantejem perquè anem al super no cacem, oi? Ja sé que és una comparativa molt exagerada, però amb això vull dir que considero que quan vivim en una època hem d'entendre que és lògic que el nostre organisme, el nostre cervell... tots nosaltres, estem acostumats a fer el que fem en aquesta època, i és lògic i normal que les emocions que ens afloren vagin lligades amb el moment actual. Per dir-ho d'una altra manera, no podem demanar que ens sentim i fem el que sentien i feien els nostres avis fa 50 anys, perquè l'entorn és totalment diferent, i som éssers socials que sentim i fem depenent del nostre entorn. Per això sobretot, trobo molt fora de lloc i inapropiats els comentaris que s'han fet en aquesta línia. Aquests comentaris, penso jo, són fets des de l'indignació, des de la ràbia, i des de la no empatia. Segur que també és normal i hi ha un motiu darrera aquesta indignació, potser qui ha fet aquestes comparatives, s'ha trobat amb la pèrdua d'un familiar durant la pandèmia, i ara considera que qualsevol opinió en contra de les mesures pel covid està fora de lloc. D'acord, és legitim i comprensible també, però sempre des del RESPECTE sisplau, i també, en certa manera, des de la COMPRENSIÓ de la situació de cadascú.
MOLTES GRÀCIES.

Per fi un comentari com Deu mana i sense ofenses o pujades de tó...Montee gràcies Clara per la teva mostra d’educació i gran visió del assumpte.
Jo voldria donar la meva opinió també i espero no ser un altre punt blanc de crítiques com ja veig que l’han petit altres (bàsicament per mancança d’Empatia, que crec absolutament que no tothom pot tenir aquest do)

Estic de 25 setmanes, 38 anys des de fa una setmana per tant en el meu món sempre han existit les ecografies i les visites prenatals conjuntament amb la meva parella.

És el meu 5é embaràs però per això no vol dir que ja sóc una pedra i que no em cal el recolzament i l’escalf de la meva parella, sobretot perquè del 5 dos no van arribar a termini i vaig agrair molt que la meva parella en aquell moment va estar al meu costat quan vàrem rebre la notícia perquè d’altra manera no sabria com ho hagués afrontat....

Ja va ser prou dur passar per aquell procés estant acompanyada i no voldria saber com seria estant sola (aprofito per saludar i donar el meu support a les mares “solteres”)

Parlant d’això, jo el que entenc per “com mare soltera” no una comparació negativa/despectiva o res del gènere, jo el que entenc es que la Laia que ella va escullir emprendre aquest camí en parella s’ha trobat en el mig de tot sola quan ella no ho havia escullit per res crec que fei comparatives o menyspreava les mares en solitari.

Dit això, torno al meu cas, mare experimentada si però no insensible, el meu dill petit farà 12 anys, per mi es com tornar a començar i amb les males experiències que he tingut us asseguro que la por i la angoixa no te la treu ningú (encara que hagis tingut 10 fills).. Per la meva parella d’ara és el seu primer fills i em temo que serà l’únic, ens sentim molt marginats (el futurs pares en aquests temps), sentim que ens han maltractat psicològicament, hem plorat i passat molta angoixa per separat i cada cop que tocava fer control, a mi la tensió sempre pels núvols que me la tenien que prendre dos cops (al entrar i abans de sortir) perquè l’incerteza de xom
Estarà el petit i que no tenia el seu pare al costat em tenia molt estressada...Patint tots dos jo a dins i ell a fora..

Mirem els propers 3 mesos amb moltíssima més angoixa perquè no sabem com ens tractaran i si podrà veure néixer el seu únic fill o bé li robaran també aquesta experiència única.

Entenc que poder és difícil d’entendre pels que no estan passant per la mateixa situació nostra ja sigui perquè ja han sigut pares abans de tot això, ja tinguin una edat on abans és feia molt diferent o simplement (sense discriminar) sou homes (no pares) i no teniu la capacitat d’entendre el que ens suposa un embaràs en un entorn normal menys encara en els temps que corren.

Per finalitzar, Laia et dono tot el meu support i les gràcies per haver tret a la llum el nostre patiment en aquests moments..He signat la petició però no se si servirà de res...Moltes gràcies a tots per llegir i com sempre, amb respecte tots tenim dret a opinar.

Crec que el títol no s’ajusta a l’article, decidir ser mare soltera no comporta una sol.litud, així que no el vec idoni per aquest article.

Simplement expressa les emocions que ha sentit durant el procés. Totes les emocions son legítimes i no s’haurien de jutjar. Es com les afrontem el que ens defineix. Ànims

Estic flipant amb molts dels comentaris que veig criticant aquest article i a totes les persones que ens sentim com aquest anoia en aquests moments.

Sóc futura mare per primer cop; és la meva primera experiència; no se si les coses que em passen són normal so no, i per sort tinc un marit que és el meu màxim suport; però crec que les mesures "anti-Cvid" s'han passat bastant de llarg, perquè, em sap greu si el que vaig a dir sona una mica "masclista" però sense el meu home, aquest nen no s'hagués concevut. Per yant crec que el meu home té exactament el mateix dret que jo a estar present a totes les consultes al llarg de l'embaràs; i té tot el dret a ser informat de primera mà per un professoinal de la alut si hi ha alguna cosa negativa, enlloc de través de la meva persona; ja que molts cops no saps com agafar-te depen de quina noticia.

Sabeu el que és sentir per primera vegada el bateg del cor del teu fill i que el seu pare no pugui gaudir d'aquesta experiència?

El problema és que tota aquella gent que penseu que s'està fent un gra massa per tenir aquesta opinió, partiu d'una base molt egoísta i parlant des de la por.

Jo ja no ho dic pel fet de que aquest fill sigui fruit d el'amor i respecte entre dues persones, sino del dret que té el progenitor respecte tot el transcurs de l'embaràs... que en el cas dels pares que no hi poden ser, és bastant nul...

Així que primer intenteu posar-vos en la pell d'una dona embarassada, que portava molt de temps esperant aquest moment i que del que hauria de ser una experiència emocionant i fructifera, sigui una angoixa constant per culpa del sistema sanitari que tenim actualment.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte