Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de CBenet

Claude Benet

Ciutadà

 

 

Sostenibilitat i responsabilitat




La clatellada propiciada per la pandèmia ha postat el dit a la llaga demostrant la fragilitat del nostre país i possiblement la data de caducitat d’un model sense futur. Disneylanditzar el país no atrau un turisme interessat i per tant interessant. 
Substituir la Rabassa, des del seu nom, per Naturlàndia, però sobretot per la seva essència, i intercanviar la magnífica natura d’un altiplà amb un panorama excepcional de 360 graus per un parc temàtic i zoològic, ha  estat la còpia d’un model caduc ja fa anys. Malauradament la tendència copista continua amb projectes com ara la construcció d’un pont tibetà en una de les valls encara esplendorosament verges de les nostres muntanyes,  o un telefèric sobre la muntanya emblemàtica d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.
La tendència continua, no n’aprenem, ans al contrari, s’intensifica per atraure el visitant amant de sensacions fortes en lloc de buscar aquell a qui li agrada tot allò que Andorra hauria de posar de manifest. El fet diferencial, l’uniquesa d’un país. Patrimoni, cultura, flora, fauna, institucions, lleure, quietud, paisatges, agricultura de muntanya. Agricultura de muntanya que ens dona una minsa sobirania alimentària –ben poca per cert– però que combinada amb la dels nostres veïns més propers, l’Alt Urgell, la Cerdanya, l’Arieja i el Rosselló, permetria elaborar productes de proximitat. Però no, els beneficis són ben pocs pel treball involucrat.
L’economia moderna a l’andorrana –molt depredadora, per cert, del poc que ens queda– prefereix cedir-ho a una especulació  galopant que transforma tot allò que veu en producte immobiliari, diner ràpid, i no per a una majoria d’andorrans o residents establerts al país, sinó per atreure aquells que insolidàriament eviten de pagar impostos als seus països.
Fa pocs dies un article de premsa ressaltava com Andorra era el vintè país amb impostos més baixos, certament molt atractius per a inversors estrangers, mentre que els d’aquí fan mans i mànigues per arribar a finals de mes. Només cal contrastar la voracitat de l’especulació immobiliària amb les necessitats  de la Creu Roja per veure que el pont tibetà l’haurem de fer molt llarg per ajuntar la pobresa creixent d’una gran part de la ciutadania amb la riquesa ben aixoplugada de residents fiscals, però amb el temps: confrontacions socials.
Repeteixo i insisteixo, hem de ser un país on viure tots bé, no per vendre’l a alguns.
I si el lector em permet una digressió, m’agradaria abordar el tema de la taxa de tinença de gossos, jo que durant gairebé tota la meva vida he tingut gossos. M’han aportat molt, a mi i a la meva família, però sempre he vetllat perquè no molestessin els veïns amb lladrucs i que fessin les seves necessitats a camps o al bosc, ja que tinc la sort de viure-hi a prop.
Segurament imposar una taxa no sigui la millor solució, ¿però què més poden fer les autoritats per sanejar aquesta multiplicació de gossos urbans que sovint –i soc conscient que no són tots– deixen el seu rastre al mobiliari urbà (fanals de llum oxidats i força malmesos)? Tenir un gos és un plaer, l’he compartit, però també ens dona obligacions que per culpa de qui no les assumeix acaben pagant tots.
Soc del parer que les associacions de defensa de la natura o adopcions d’animals haurien de fer una campanya de sensibilització abans d’oposar-se frontalment a la taxa. Som una societat que exigeix tots els drets però que oblida les seves obligacions. 

Compartir via

Comentaris: 3

Comentaris

Article molt bo....felicitacions.
Tant de bo els que ens manen tinguessin tant sentit comu com tu..
.

Gràcies Josep Maria

Sr Benet no vol venir de Consol a Canillo.?...els de la vall del riu li agraïm.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte