Diari digital d'Andorra Bondia
L’equip artístic de ‘Prostitución’ al complet: Lucía Juárez, Carmen Machi, Alfons Casal, Héctor Más, Laia Vallès, el director Andrés Lima, Carolina Yuste i Nathalie Poza.
L’equip artístic de ‘Prostitución’ al complet: Lucía Juárez, Carmen Machi, Alfons Casal, Héctor Más, Laia Vallès, el director Andrés Lima, Carolina Yuste i Nathalie Poza.

Què en fem, de la prostitució?


Escrit per: 
A. L. / Foto: ENA

Diumenge recala al Claror l’última coproducció de l’ENA, ‘Prostitución’, protagonitzada per Carmen Machi i dirigida per Andrés Lima.

Vagi per endavant que els articles 150 i següents del Codi penal castiguen l’establiment i l’afavoriment de la prostitució, i també el proxenetisme. Recordin que des del mes passat també està prohibida la publicitat d’aquesta activitat. Una altra cosa és l’exercici de la prostitució, sembla que en una mena de llimbs legals. En fi, que es tracta com sap perfectament el lector d’una qüestió delicadíssima i que pot ferir susceptibilitats. Per això mateix té un valor enorme el que ha fet el madrileny Andrés Lima, fundador d’Animalario i premi nacional del teatre espanyol del 2019, amb el muntatge que diumenge recala al Claror.

Es titula Prostitución, és l’última coproducció de l’Escena Nacional, i pertany a un gènere tan insòlit entre nosaltres com ho és el teatre-documental. Per resumir: Lima dona veu a una dotzena de prostitutes que encarnen dues actrius de primera fila de la pantalla, Nathalie Poza (La catedral del mar) i Carolina Yuste (Brigada Costa del Sol), i una patum com Carmen Machi, el més semblant a una estrella del panorama teatral espanyol tot i que deu bona part de la seva celebritat a la televisiva Aida. Però el que ens expliquen no és ben bé ficció. Cadascuna explica la seva història, els seus neguits, les seves pors i les seves expectatives. Però no són titelles a qui Lima fa parlar segons les seves particulars opinions sobre la matèria, sinó que destil·len l’experiència de les prostitutes reals a qui Lima va entrevistar per plantejar les motivacions, les implicacions i les conseqüències que té el comerç del sexe.

S’hi toquen, diu Alfons Casal, que ha exercit en aquesta aventura com a ajudant de direcció, qüestions òbvies com ho són els vincles de la prostitució amb el tràfic de drogues i amb el de persones, per no parlar de l’esclavatge sexual. I s’hi debat obertament sobre les dues posicions en què habitualment es polaritza el debat sobre la qüestió: què n’hem de fer, de la prostitució, abolir-la, si és que això és possible, o regular-la amb llum i taquígrafs?

És molt probable que arribats a aquest punt més d’un lector indignat ja hagi dit l’última paraula, de tan clara com té la solució. I més si tenim en compte que entre les prostitutes que apareixen en escena –basades, recordem-ho no en arquetips, sinó en persoantges de carn i ossos– n’hi ha que han triat voluntàriament el, diguem-ne, ofici. Però no és el cas de Lima ni tampoc el de Casal, que va començar, adverteix, des de posicions molt pròximes a l’abolicionisme, “però sense haver-me decantat per la regulació. Crec que en una problemàtica tan complexa hi ha arguments sòlids per les dues bandes”.

De fet, Prostitución no pretén convèncer ningú ni d’això ni d’allò, insisteix, sinó posar les cartes honestament sobre la taula perquè el públic continuï el debat quan el teló s’abaixa. Ho fa amb una dramatúrgia que sense ser convencional –no hi ha pròpiament un fil argumental, i combina com ja s’ha dit el teatre documental amb el musical, amb una pianista en escena– tampoc no és ni remotament experimental. “No hi ha tampoc una tesi ni una intenció didàctica, més enllà que els punts de vista se sustenten sempre que es pot en fets i dades contrastades, però no dir què n’has de pensar, sinó que et dona eines perquè reflexionis”, conclou.

Estrenada al gener al Teatro Español de Madrid en coproducció amb Molinos de Papel, la productora de Callejeros, la pandèmia l’ha respectat fins ara de forma sorprenent: va poder acabar la temporada prevista a Madrid i de la gira de tardor tan sols ha hagut de suspendre el bolo del festival Temporada Alta. A banda de Casal, l’altre nom andorrà de l’equip és Hèctor Mas, a la producció executiva. Una ruta, aquesta de les coproduccions, que l’ENA va començar a assajar fa dues temporades i amb què pretén fer-se un forat, donar-se a conèixer en el panorama teatral català i espanyol i servir de trampolí als professionals nacionals. El curs que ve, marcat com és obvi per la Covid i que es presentarà de forma imminent, insistirà en aquesta via, augura Casal, que n’exerceix la codirecció al costat de Joan Hernández i Mònica Vega.

Andorra
Sant Julià
Claror
Prostitución
Machi
lima
Casal
prostitució

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Legalitzarla i deixar que sigui un treball com un altre? vull dir. Jo precissament no faria us dels seus serveis, i no em sembla una practica desent. Pero tothom te dret de fer el que vulgui amb el seu cos i la seva propietat, mentres no molesti als demes. Si no, entrem en dinamiques arcaiques siguin estatals o cleriques ( de l'indole que sigui). Qui te el dret de manar sobre el cos d'un altra persona?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte