Diari digital d'Andorra Bondia
L'autor del llibre que avui es presenta al Rosaleda.
 0
L'autor del llibre que avui es presenta al Rosaleda.

Omar el Bachiri: “Només t’ha d’amoïnar el que pensi de tu la teva dona i el teu superior?"


Escrit per: 
Andrés Luengo / Foto: Facundo Santana

Quart llibre en cinc anys. Com s’ho fa? Gestió del temps, diu: primer el que és urgent i després el que és important. I no confrondre els termes ni l’ordre. L’últim es titula ‘No me juzges, no me conoces’, i el presenta avui al Rosaleda.

Ens ha ensenyat a estalviar, a combatre les addiccions, fins i tot a ser feliç. Vostè, en realitat té vocació de ‘coach’.
És cert. Soc un motivador.

‘Coach’ és una forma elegant de referir-se a l’autoajuda.
Segons. Atenció, per ser coach has de ser psicòleg o filòsof. Vull dir que has de tenir una formació sòlida, no un curset d’un mes que vas fer no sé on.

Què ens passa, que necessitem algú que ens digui com hem de fer les coses?
El que podem aportar són eines per sortir d’un moment delicat. No tots les tenim a l’abast, simplement perquè no ho has estudiat.

Ha recorregut mai a un ‘coach’?
Mai. Però segueixo molts economistes i psicòlegs, i és d’ells d’on agafo les idees.

‘No me juzgues’ és una radiografia dels prejudicis. Parla per experiència?
I tant. De petit, al col·le, vaig passar-ho molt malament pels meus orígens marroquins. Fins al punt que als 16 anys vaig deixar l’escola. N’estava tip que em peguessin.

I com se’n va sortir?
Em vaig obligar a fer esport, moltes peses, per poder defensar-me. Així vaig alimentar la meva autoestima. Va ser després que vaig entendre que tot era fruit dels prejudicis, dels estereotips.

Què hi hem d’entendre, per prejudici?
Una creença subjectiva que no es basa en cap fet contrastat ni en cap dada científica. Com qualsevol idea que pugui projectar sobre els “marroquins”, així, en general, extreta a partir només de l’origen.

Vostè ens ajuda ara a entendre que les opinions dels altres són només fruit dels prejudicis.
Per això mateix les hem de relativitzar. I tan sols ens hem d’amoïnar pel que pensi un jutge, el nostre superior jeràrquic a la feina, i la teva parella, si en tens. Del que opini la resta del món sobre tu, no te n’has de preocupar, perquè són opinions basades en prejudicis.

Em demana molt.
Per això explico els biaixos cognitius, interpretacions errònies de la realitat que expliquen els prejudicis, basats habitualment en estereotips.

Som-hi, doncs.
El primer és l’atribució de responsabilitat, quan penso que el que li passa a determinada persona s’ho ha buscat i per tant no mereix que l’ajudi. Els indigents, per exemple, que són uns perdedors en aquesta societat o qui no té diners no val res.

Digui, digui.
Quan viatjo miro de parlar-hi. I el que veig és que sovint són gent que tenia una vida com la nostra i que per un mal cop s’ha vist abocat a la indigència. Per això dic: no els jutgis. No es tracta tampoc de compadir-los, sinó d’entendre’ls.

Més biaixos.
La identitat compartida –t’ajudaré si ets del meu grup– i el fals consens, quan crec, injustificadament, que tothom pensa com jo. I el revers, que és l’efecte arrossegament, pensar i actuar com ho fan els altres. Per acabar, l’efecte espectador...

Perdoni!?
Imagina’t que et topes al carrer amb una baralla o una agressió. Com més gent hi hagi observant-la, més t’inhibiràs d’actuar, perquè tendim a pensar que ja ho farà un altre. I el resultat és que ningú fa res, per a sorpresa de tothom.

I quina és la conclusió?
Sabent tot això, entens per què la gent actua com actua i aprens a no jutjar-lo. No és que sigui un covard, qui no ajuda algú a qui estan apallissant, sinó que és víctima de l’efecte espectador.

Vaja, que no som dolents, simplement ens han dibuixat així, com deia Jessica Rabbit. Vostè és un rousseaunià.
Exactament. I em remeto a la pandèmia. Hem cregut a les autoritats i ens hem comportat estupendament.

Tots tendim a jutjar per aquests biaixos. No ho podem evitar.
Per això cal ser-ne conscient. Perquè quan ho entenguis, l’opinió que els altres tinguin de tu deixarà d’inquietar-te.

 

 

Comentaris

Felicito al Omar el Bachir, pel seu coratge I el "gran" que s'ha fet!
Justament vaig viure la seva etapa dels setze anys.
Poder vá ser la seva prometa feina.
Moltes felicitats
Una abraçada!

Moltes felicitats el Bachiri.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic