La connexió ferroviària amb Barcelona, més factible que l'aeroport al país
Una línia ferroviària que permetés enllaçar el Principat amb l'aeroport de Barcelona és l'eix de comunicació que es veu més factible, rendible i viable per millorar les comunicacions del país, segons el grup d'experts que han participat aquest matí en el debat organitzat per la CEA, conjuntament amb BancSabadell "El futur a debat". De fet, tant Joan Amorós, president de l'associació Ferrmed, Ricard Font, president del consell d'administració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, com Josep Maria Vila, gerent i soci fundador de Suport Enginyers Consultors han posat en dubte la idoneïtat d'un aeroport al país, apostant per tenir el de Barcelona com a referència internacional i el de la Seu com a infraestructura de proximitat.
"Andorra forma part d’una megarregió europea que va des de Lió fins a Alacant. I això té un gran potencial, si els governs dels Estats fessin la seva feina en matèria d’infraestructures", ha afirmat Amorós, que considera que amb la fita dels Jocs Olímpics d'hivern del 2030 es disposa d'una "oportunitat magnífica per connectar els Pirineus amb ferrocarril: Des de Puigcerdà fins a la Seu i a Andorra i, a través de Puigcerdà, connectat amb França". Els jocs sumats, també, a la negociació per l'acord d'associació. "És el moment perfecte", ha assegurat Font.
Amorós ha estat qui més batallador a favor del tren s'ha mostrat -no és d'estranyar si es té present que lidera un grup de pressió que busca l'impuls d'un gran eix ferroviari de mercaderies que uneixi el sud amb el nord d'Europa- i ha assegurat que poder fer la connexió des de Barcelona fins al Principat amb tren, passant per Alp, és la més "factible". "Té un cost realment assumible, no és una obra faraònica, una bora d'aquest tipus potser no passaria dels 500 milions d'euros", ha afirmat el president de Ferrmed, destacant que la durada del trajecte Barcelona-Andorra seria d'unes dues hores i mitja i podria estar feta l'any 2030. Amb tot, el responsable d'FGC ha remarcat que en aquests projectes cal tenir visió global i per tant, un pas imprescindible seria el desdoblament i millora de la línia Barcelona-Puigcerdà perquè sinó seria impossible rebaixar les 4 hores de viatge que hi hauria ara.
Amorós també ha defensat que un cop el tren arribés al país també es podria plantejar una línia interna de tren lleuger o tramvia que permetés arribar, per exemple, fins a les pistes, i ha remarcar que un cop la xarxa ferroviària arribés al Principat, seria més fàcil desenvolupar també la connexió amb França.
Tot plegat per tal de tenir una bona connexió amb Barcelona i, sobretot, l'aeroport del Prat, que es considera que és la infraestructura que hauria de tenir Andorra de referència, fins i tot per davant de Tolosa perquè és molt més potent en vols internacionals. D'altra banda, el de la Seu seria un aeroport de proximitat per a altres connexions. "Quan es parla d’un aeroport d’Andorra cal posar sobre la taula quines característiques tècniques podria tenir, quina és la inversió necessària i quina és la posició de les companyies aèries", ha advertit Font, que ha exposat que "parlar d’avions i trens és molt sexy i pot portar a fer política de campanar", és a dir, que cadascú vol el seu. Però malgrat que "l’enginyeria ho permet construir tot, cal plantejar-nos si ens convé, si ho necessitem i quin cost tindria. La pregunta és per què ho volem?". En la mateixa línia s'ha manifestat Vila, que ha apuntat que "l’aeroport a dins d’Andorra no el veig, és molt complicat i crec que es difícil que el puguem veure". Per això ha recordat que "tenim un aeroport a la Seu i el que cal és aprofitar-ho i mirar com fer-lo funcionar". L'empresari ha estat clar en la seva conclusió: "Abans de parlar d’un aeroport hem de saber per a què el volem. Si volem un trànsit similar al de la Seu ja tenim el de la Seu. Si volem un trànsit molt més gran, potser a Andorra no tenim una ubicació idònia".