Sota control: la dependència emocional

En la societat actual es parla molt sobre dependència emocional i relacions desequilibrades on un membre de la parella exerceix un rol de dominància i de control mentre que l’altre es considera més submís i per tant dependent. És habitual pensar que aquest necessiti l’aprovació i l’atenció constant de la parella, doncs contràriament pot desenvolupar trastorns emocionals com són l’ansietat o una por exagerada (i distorsionada) al rebuig o a l’abandó. Tanmateix, és sempre la persona submisa la dependent? Aquest patró de dependència emocional no sempre correspon al membre més dèbil, sinó que existeixen vàries vinculacions patològiques relacionades amb la dependència.

És ideal la independència total? Hem de rebutjar qualsevol mena de dependència emocional? Cal recordar que som éssers socials que vivim en comunitat i per tant necessitem la vinculació i l’aferrament amb els altres. D’aquesta manera, és normal que emergeixin vincles de dependència entre nosaltres. Així doncs, com podem distingir entre una dependència patològica i una dependència “normal”? Podem classificar la dependència en vertical i horitzontal. Parlem de dependència vertical quan una persona és absolutament dependent de l’altre, com per exemple la dependència que es genera entre el nadó i la seva mare, i per tant exerceix un rol superior: un dels membres necessita l’altre per tal de sobreviure. Contràriament, entenem per dependència horitzontal aquella interdependència entre adults: hi ha un suport mutu, col·laboració i un equilibri entre ambdós membres de la parella. Es generen llaços d’interdependència equilibrats, sense relacions de poder. L’objectiu, per tant, no és arribar a ser independents, ja que si ho fóssim viuríem aïllats, sinó aprendre a generar llaços d’interdependència sans. Malauradament, hi ha persones que conscientment no busquen relacions horitzontals, sinó verticals, per tal d’exercir poder sobre els altres o per dependre incondicionalment.

Així doncs, com podem establir relacions sanes? La manera com ens relacionem depèn de la nostra forma de percebre la realitat. Variables com ara la regulació emocional i la seguretat relacional contribueixen a l’elaboració de vincles afectius sans. Pel que fa a la regulació emocional, tan important és com ens autoregulem (com intentem canviar el nostre estat d’ànim duent a terme activitats per al nostre benestar) com la corregulació amb els altres, és a dir, com m’ajudo dels altres (cerca de contacte físic, demanda de consells...).

Pot influenciar la nostra manera de relacionar-nos amb el tipus d’aferrament durant la infància? Més enllà de les diverses experiències viscudes al llarg de la vida, l’elaboració del vincle amb les nostres figures referents durant la infància influeix en la seguretat relacional que mostrem en l’etapa adulta. Una vinculació segura genera més confiança que una vinculació insegura. Arran d’aquesta inseguretat pot esdevenir la necessitat adulta de cercar constantment parelles per tal d’evitar l’aïllament i mantenir relacions dependents desequilibrades.

Existeix un perfil únic de dependència? Els patrons de relacions disfuncionals comprenen tres estils de dependents emocionals que poden variar d’una relació a una altra o revertir a un patró sa. Els dependents submisos, els dependents evitatius i els dependents dominants. Entenem per dependents submisos aquells que presenten una por exagerada al rebuig i busquen validar-se a través del que pensen els altres. Acostumen a complaure en excés la parella, a evitar conflictes i a no saber dir que no. Contràriament, els dependents evitatius tendeixen a aïllar-se dels altres, desconfien de les intencions i per tant mostren un baix grau d’implicació en la parella excepte a l’inici de la relació. Els dependents dominants són aquells que controlen excessivament la parella per tal de sentir-se segurs. Acostumen a manipular emocionalment i a obsessionar-se. Aquests tres patrons de dependència solen ser la base d’altres patologies emocionals i socials.

Per últim, què podem fer per evitar relacions de dependència emocional? És important l’autoconeixement de les nostres emocions. Reconèixer-les així com aprendre a gestionar-les ens ajudarà a millorar la nostra autoestima i per tant sentir-nos més segurs. La seguretat en un mateix, així com desenvolupar habilitats socials com l’assertivitat i l’empatia, ajudaran a identificar i evitar caure en relacions de dependència.