Diari digital d'Andorra Bondia
Orús, a l’octubre, mesurant l’alzinera monumental d’Auvinyà: fa 4,20 metres de perímetre i s’enfila fins als 14 metres d’alçada.
Orús, a l’octubre, mesurant l’alzinera monumental d’Auvinyà: fa 4,20 metres de perímetre i s’enfila fins als 14 metres d’alçada.

Epitafi per a la sequoia de Casal i Vall


Escrit per: 
A. L. / Foto: E. O.

El naturalista català Enric Orús repassa els nostres arbres monumentals i en reclama protecció perquè no es repeteixi el cas del 2013.

Se’n recorda per ventura el lector de la sequoia monumental de Casal i Vall? Va ser una de les víctimes col·laterals de l’ocurrència aquella d’arrasar una joieta de l’arquitectura racionalista com ho era l’edifici de l’editorial, projectat per Domènec Escorsa el 1961, per acabar-hi construint un (altre) aparcament. I a sobre, amb la complicitat del Comú. Naturalment, les màquines van arrasar també el jardí, inclosos quatre cedres de l’Himàlaia i l’única Sequoia Sempervirens que el naturalista català Enric Orús havia localitzat en terra andosina.

Ho recordava la setmana passada, després d’una excursió de redescoberta per comprovar in situ el destí de la desena d’exemplars nostrats que el 2007 va ressenyar a 120 grans arbres del Pirineu català i Andorra. La mala notícia és òbviament la poca sensibilitat que propietaris i autoritats van demostrar per un exemplar sense parangó entre nosaltres. La bona, que la sequoia de Casal i Vall és l’únic que ja no és entre nosaltres. Orús, que coneix la condició humana, no dramatitza i entén que la propietat optés un mal dia del 2013  per “fer uns durets” amb el solar. Però adverteix també que tot hauria pogut ser diferent si la llei del patrimoni cultural-natural s’hagués desenvolupat amb els corresponents reglaments que cataloguin i protegeixin exemplars únics per les seves proporcions, història o ubicació: “Fins que no existeixin, qualsevol podrà tallar lliurement un arbre que estigui dintre de la seva propietat, per molt monumental que sigui”.

No serà afortunadament el cas del pi roig de la Massana, que Orús va incloure a 120 grans arbres i que el Comú intenta aquests dies salvar amb una intervenció d’urgència. No és que en sigui escèptic, però recorda que aquest exemplar va créixer de forma extraordinària perquè la llavor havia anat a caure al costat de la riera que baixava pel carrer major. Quan es va urbanitzar el carrer i es va desviar la riera les arrels es van quedar sense espai i el que van fer és asfixiar un arbre d’edat respectable. Orús espera que retirant les branques mortes i aplicant un tractament revitalitzant n’hi hagi prou, però no hi posaria la mà al foc. Com tampoc pels 250 anys que el Comú sosté que té el pi: “Entre 100 i 125 em sembla una edat més que raonable. Vagi molt amb compte amb la datació dels arbres, amic Luengo, perquè la gent els adjudica amb molta alegria centenars d’anys. I jo sempre faig la mateixa pregunta: i tu, com ho saps?”

Si es demanen pels altres exemplars monumentals que tenim per aquí –i en què molt probablement mai s’ha fixat, perquè ningú no els ho ha explicat– Orús té especial debilitat pel pi negre del Coll de la Botella –va ser ell qui anys enrere va aconseguir que en retiressin la tirolina que li havien endossat–, per la freixera del cementiri de Pal, “un exemplar fantàstic”, per l’alzinera d’Aubinyà que tenen aquí dalt (4,20 metres de perímetre, calen dos homes per envoltar-la) i pel plataner de l’Auditori Nacional, que s’enfila fins als 30 metres i és probablement el més alt del país entre els de la seva espècie.

Fora ja de la categoria dels monumentals, Orús crida l’atenció sobre el castanyer de la torre dels Russos, que fàcilment tindrà, diu, més de 200 anys, i sobre la boixeda dels jardins del mateix Auditori, que podrien superar el segle de vida, i se’n fa creus que sobrevisquin amb relativa bona salut l’olivera de la plaça que en du el nom a la capital i sobretot, sobretot la que creix al costat de l’església de Sant Joan de Sispony, a quasi 1.400 metres d’alçada. I demana per acabar notícies sobre l’avet de Prat Primer, que va ressenyar el 2007 i que ara ha sigut incapaç de localitzar.

Epitafi
sequoia
Casal i Vall

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

No oblidem els dos xiprers monumentals, datats abans i tot de les cases de la zona, què a Sispony el Comú va matar per caprici d'un promotor al què li feien ombra al seu xalet.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte