Bernat Lavaquiol: “Al nou cicle polític es faran grans mobilitzacions, talls de carretera”

Bernat Lavaquiol (Andorra, 1994), enginyer agrònom i forestal, és regidor de la CUP a l’Ajuntament de la Seu. Recalca que davant el greu problema de l’habitatge, estaran sempre al costat de qui es veu obligat a ‘okupar’ i arriben al ple de dilluns amb una línia vermella per  donar suport al pressupost: una partida per a una residència de gent gran pública. A banda, és clar, el moviment independentista en marxa.

Comencem per l’habitatge. Un dels més greus problemes a la Seu?
Sí, és un dels temes clau. El preu mitjà del lloguer és de 390 euros al mes, sols  30 de la mitjana a Lleida, que és una ciutat de 140.000 habitants. I a la Seu hi ha 400 pisos buits. Mentre, la renda mitjana de les famílies és la més baixa de Catalunya.

Presenten una moció, dilluns, perquè la ciutat sigui ‘mercat d’habitatge tens’.
Aquestes dades tan negatives ens permeten acollir-nos a la llei 11 /2020, que no permet apujar els lloguers de contractes signats els últims 5 anys ni que els preus superin l’índex de referència de la Generalitat.

No és l’única proposta.  
No. L’ambiciosa és crear un parc d’habitatge públic. Però aquesta alternativa suposa un cost zero per a l’Ajuntament. Seria ja un pas important perquè els preus no augmentarien de manera exorbitada, en part per la influència d’Andorra. I per l’especulació.

Parc d’habitatge públic?
Demanem que hi hagi una partida de 500.000 euros anuals. Mai ens ho compren. Ens diuen que no disposen d’aquests diners, quan veiem que injecten capital públic en altres prioritats a què la classe treballadora de la seu visqui en llocs dignes.

Com per exemple?
A l’hora de retallar partides és difícil, però ara s’està fent un centre d’educació universitària INEF que costarà cinc o sis milions a l’Ajuntament. Si es pot endeutar per això, també podria assumir una desena part per aconseguir habitatge públic.

Hi posen expectatives per a la reactivació econòmica.
Estem d’acord que hi hagi universitat a la Seu, però ens hauria agradat discutir quines carreres portar, perquè novament s’ha triat una que donarà feina al sector turístic. Aquest sector no ens sembla una solució màgica, sinó que ho precaritza: les feines són estacionals, mal pagades...

Tampoc no els agrada la candidatura als Jocs d’Hivern.
Hi estem radicalment en contra. És una candidatura feta des de despatxos de Barcelona per afavorir el lobby de la construcció i els grans conglomerats turístics. S’ha fet d’esquenes al Pirineu. Creiem que és un mal projecte perquè en aquesta festa d’un mes es gastarà l’equivalent al que s’ha invertit al Pirineu els últims 30 anys.

No és positiu?
D’una banda, promourà l’especulació de terrenys. D’una altra, potenciem només el sector turístic. La gent jove de la Seu hem d’anar a estudiar fora i un cop acabem no podem tornar al Pirineu, o si ho fem, se’ns ofereix feina a pistes, motels, restaurants... Després ens queixem de l’èxode rural.

Tornant a l’habitatge: hi ha bosses de pobresa i aquí la vostra moció no serviria?
Totalment cert, hi ha una pobresa molt gran. S’està criminalitzant l’okupació. Davant uns bancs a qui s’han regalat diners públics i tenen pisos buits per especular d’aquí a uns anys, tenim famílies en precari. Recorren a l’okupació. Davant d’aquest dilema sempre estaré al costat de les famílies i en contra dels carronyaires.

Una cosa és posicionar-se. Però com actuar?
És un problema de l’Administració. L’Ajuntament ha d’oferir un parc d’habitatge públic permanent i un altre d’emergència.  De moment són les mateixes famílies que s’organitzen, a través de la Xarxa de Suport Mutu. Ens tenen sempre al costat.

S’organitzen?
Okupen aquests edificis de grans tenidors i a partir d’aquí demanen un lloguer social. Ells volen pagar. Cap família vol viure il·legalment. No per gust.

Al voltant hi ha conflicte.
No podem estigmatitzar una part de la població pel que fan alguns. Quan delinqueix gent d’alt poder adquisitiu no diem que les grans famílies de la Seu es dediquen a delinquir.

Com s’ha gestionat la pandèmia?
En la primera onada vam veure que arribàvem a un moment crític, a un col·lapse a l’hospital si calien més llits a l’UCI. Aquí és on vam comprovar que és un bon moment per expropiar la sanitat privada i que el 100% dels recursos sanitaris siguin públics. Recordem les retallades del 2010 de Convergència, una retallada contra la vida.

El nou hospital?  
Ens ha sorprès positivament  que la gestió serà cent per cent pública. No és el Bisbat qui ha de gestionar la sanitat a la nostra comarca.

Ni una llar de gent gran?
Evidentment. Al ple de dilluns només exigim per votar a favor els pressupostos que es construeixi una nova residència de gestió pública. No serveixen fórmules mixtes d’edifici públic de gestió privada. S’han d’incloure ja 500.000 euros per començar.

Tornant a l’hospital. El conveni amb Andorra és una bona opció?
No per a nosaltres. El nostre model és un hospital cent per cent públic gestionat per l’ICS.

Parlant d’Andorra. No els estan gaire agraïts pels talls de carretera.
Nosaltres no volem perjudicar Andorra en cap cas, cau pel seu propi pes que no té cap sentit. Ara bé, en algun moment del nou cicle polític hem d’agafar el control del territori. S’hauran de fer grans mobilitzacions i en aquest moment segur que es faran talls de carretera. L’Estat espanyol no escoltarà els resultats d’unes urnes, només actuarà quan el dany econòmic sigui molt gran. S’haurà de tallar a la Junquera,  l’A-2 i a Andorra. De manera contundent.