A la integració per la via del lloguer assequible

Estrenem avui una setmana que ha de ser decisiva si, com el cap de Govern va avançar la setmana passada, arriba per fi el primer lot de vacunes. Un bon moment per fer balanç del que serà un any tristament inoblidable per a les generacions que l’hem viscut. Ho fa avui en aquestes pàgines el president del grup parlamentari demòcrata, que va un pas més enllà i comença a mirar cap al futur post-Covid que més aviat que tard arribarà. Enseñat apel·la al millor dels llegats del recentment traspassat Òscar Ribas per dibuixar una Andorra de tots i allunyar-se del model monegasc, on els treballadors que en fan possible la prosperitat es veuen obligats a viure a l’altre costat de la frontera perquè, simplement, no es poden permetre un pis al paradís. La nova generació de polítics taronja sembla haver entès que la millor política d’integració consisteix a afavorir el mercat de lloguer, que amenaçava (i amenaça) de cruspir-se bona part dels ingressos dels treballadors. Els passos són de moment incipients, hi haurà qui dirà que fins i tot tímids o que s’han fet esperar massa. Possiblement sigui cert, perquè fa deu anys, deu, que DA governa. Però l’Institut de l’Habitatge i el fons de deu milions que el nodrirà, així com la reducció de la cessió obligatòria per a les promocions d’habitatge de lloguer i el nou impost que gravarà els pisos buits, son ja o seran ben aviat realitats tangibles que ajudaran a calibrar l’ambició, la sinceritat i l’encert de les polítiques demòcrates en aquesta matèria. La música sona bé. I és un començament.