Carta oberta al ministeri d’Educació

Aquesta setmana ha començat l’esquí escolar. I com ja va denunciar l’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí, aquest s’està portant a terme majoritàriament amb monitors que desconeixen la tècnica andorrana i no parlen català.
Com a ciutadà solidari envers tota una professió, envers els meus veïns, envers la nostra sobirania i envers tots els esforços i diners invertits tant pels monitors andorrans com així pel nostre Govern, he decidit que els meus fills no comencin l’esquí escolar.
Havien de començar aquesta setmana, però pel convenciment que els drets i el respecte es guanyen treballant i defensant les teves conviccions, no ho han fet.
La setmana passada vaig demanar a l’escola on estudien els meus fills que em confirmessin que els meus fills tindrien un monitor amb tècnica andorrana i en català. Aquesta setmana la directora, molt amablement, es va posar en contacte amb mi per explicar-me quina resposta havia obtingut del ministeri al respecte.
Malauradament la resposta ha estat la mateixa que ens va intentar justificar la M. H. ministra d’Educació i Estudis Superiors la setmana passada. Per tant, del tot insuficient i lamentable. El ministeri, i en conseqüència les escoles, donen per fet que l’esquí escolar es realitza amb tècnica andorrana com marca la llei i en català en ser l’idioma oficial. Res més lluny de la realitat d’altres temporades i molt més descarat en aquesta temporada.
Així és que els meus fills no han començat l’esquí escolar, i si les coses no canvien, aquest curs no en faran. Per sort els objectius de l’esquí escolar ja els tenen assolits.
M’agradaria que altres pares, ciutadans d’Andorra, com així els mateixos monitors del país que han estat abandonats, i tot aquell que sigui solidari, fessin com jo. I que no portessin els seus fills a l’esquí escolar fins que el Govern d’Andorra, el ministeri d’Educació i Estudis Superiors i Ski Andorra ens assegurin de forma fefaent que els nostres fills aprenen a esquiar amb tècnica andorrana i en català.
Si nosaltres no ens donem suport, si nosaltres no ens defensem, ningú ho farà, i de què ens servirà aleshores la nostra sobirania.
Però alhora entenc la impossibilitat del molts pares de poder compaginar el que demano amb la feina, també entenc que els nens no tenen la culpa de la incongruència del Govern d’Andorra.
Per això, ni que sigui un dia, i deixant ben clar el motiu, no porteu els vostres fills a l’esquí escolar. Tota una professió us ho agrairà.