Monitor d’esquí: història d’una professió que ha anat a menys
“Soc del país i ni m’han trucat.” Ens ho expliquen monitors d’esquí que treballaven cada any per Saetde i que aquest hivern han vist com les societats feien mans i mànigues per contractar personal estranger mentre ells s’ho miraven des de casa. “Estic disponible d’un dia per l’altre, no he de fer cap paper. Però això no serveix de gran cosa”, diu un d’ells, que no pot entendre com pot passar per davant gent que ha hagut de venir de fora quan, per a les empreses, comptar amb els professionals que es troben al territori “hauria estat molt més fàcil de gestionar”. Però la situació que ha esclatat aquest hivern, propagada per la pandèmia, té les seves causes, els seus antecedents.
Amb la desaparició de l’Enade (l’Escola nacional andorrana d’esquí) i la contractació dels monitors per part de les societats explotadores dels camps de neu, aquesta professió es va precaritzar. “Ja no es pot viure d’això”, diu un monitor amb llarga trajectòria, que remarca que de mesos forts tan sols n’hi ha tres. Explica, que un cop format, les escoles d’esquí donen als instructors la meitat del preu que paga el client, és a dir 21 euros. “El que guanyes al costat de la formació que tens fa que no valgui la pena dedicar-se a aquesta feina”, i més tenint en compte que has d’estar en reciclatge constant i que a més hi has de posar el teu propi material. “No és atractiu, perquè després, la resta de l’any què fas?”, es pregunta.
Els monitors qüestionats pel BonDia, que han preferit quedar en l’anonimat per preservar el seu lloc de treball, lamenten que les escoles d’esquí de les estacions apostin per contractar personal sense formació i amb un baix domini de llengües. És freqüent tenir monitors sense el diploma final, un fet que a França és impensable, exposen. Una pràctica que va en detriment de la qualitat, declara un d’ells, que afegeix, si bé, que hi ha diferències entre les societats explotadores: mentre que EMAP i Ensisa “intenten donar més qualitat”, i d’aquí el fet que tinguin més monitors del país, Saetde “treballa sobre el volum”. Afegeix que a Argentina, per exemple, hi ha grans professionals, però que aquests no venen a Andorra perquè aquí “es paga poc”.
Accepten que els camps de neu necessiten monitors estrangers, perquè amb el volum de classes que cal fer no hi ha suficients professionals al país per cobrir-les. Tot i així, i mostra d’això ha estat aquest hivern, “el treballador andorrà no interessa”, diuen. Veuen, però, que potser la responsabilitat de la situació és compartida. D’una banda hi ha les estacions. I de l’altra, el Govern. Retreuen a l’Executiu la manca d’interès per la gent que paga el pis i la hipoteca al Principat. “No ha demanat cap requisit. Podria haver exigit la contractació de la gent del país”, lamenta un d’ells. Una situació que extrapola al sector de l’esport en general. “Es vol obrir al turisme, diversificar, però no som capaços de donar feina digna”, afegeix. De fet, s’exclama quan veu que no s’ha estat capaç de destinar els monitors del país a l’esquí escolar. “Per a la nostra canalla, per al nostre futur volem el millor”, observa.
Per posar ordre, des del sector es veu la necessitat d’acabar amb el “buit legal” existent. “Avui cada estació d’esquí fa el que vol”, explica un dels monitors consultats. La primera mesura seria establir l’obligatorietat que per exercir a Andorra cal tenir el diploma acabat. El segon pas, considera que hauria de ser posar en valor els monitors del país, que tenen “una formació que demana més competències que la francesa”. En aquest sentit, remarquen que el monitor d’esquí és molt més que això. És “un guia turístic, un amabaixador del país”. Ells poden ser prescriptors de l’estiu amb els clients que venen a l’hivern, exposen. És treure pols al “fil conductor del país”, apunta un dels monitors. “Érem caçadors i pastors. Venim d’aquí, de pasturar les cabres a la muntanya” reflexiona, i afegeix: “Ens hem de preguntar quina és la identitat andorrana en comptes de vendre el país a una empresa per fer diners”.