Diari digital d'Andorra Bondia
Entitats ecologistes pretenen crear un santuari per a llops al Pirineu
Entitats ecologistes pretenen crear un santuari per a llops al Pirineu

Llops viatgers: des d’Itàlia al Cadí


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Wildness of Life

Hi ha una malfiança ancestral de l’home cap al llop, animal que d’altra banda pobla mites i llegendes. És temut i odiat. També desconegut. I molt necessari en un ecosistema saludable: l’emblemàtic parc de Yellowstone, per exemple, es va recuperar gràcies a la reintroducció de l’espècie, va fer que els rius tornessin al curs natural. Com? És un depredador i per tant ajuda a controlar sobrepoblacions de senglars (al Pirineu són un problema) i d’herbívors que modifiquen les pastures i, amb elles, els rius. És el que recorden des de la Wildness of Life Foundation, que malgrat la nomenclatura anglesa treballa al Pirineu, amb seu a Andorra. Responen així a la Unió de Pagesos: el sindicat considera innecessari aquest plus de protecció amb una espècie que, asseveren, està vivint una “significativa recuperació de les poblacions a l’Estat”.
    
El sindicat d’agricultors i ramaders feia públic aquesta setmana el seu malestar per la normativa recordant que tot i que a Catalunya encara no hi ha poblacions establertes de llop, sí que s’han trobat exemplars al Massís del Cadí (Alt Urgell, Solsonès, Berguedà, Cerdanya) i als Pirineus fronterers amb França (Cerdanya i Ripollès) ja que al departament dels Pirineus Orientals francès el llop hi està establert i s’hi reprodueix.
    
Coincideix amb el dibuix que fan des de Wildness of Life, on parlen de “manades en creixement que ja s’estan establint al territori, particularment a la zona del Cadí”. Els controlen i intenten mantenir-los a recer dels furtius. Són mascles efectivament viatgers, que els naturalistes creuen procedents d’Itàlia, “però encara venen i hi tornen, buscant nous territoris”. De moment, el nombre exacte, “que no és alt”,  fluctua per aquest anar i venir dels exemplars. Per què necessiten realitzar aquests llargs desplaçaments? “A causa de la pressió urbanística: l’home cada cop es menja més el seu espai”.  Wildness of Life lluita per convertir àrees dels Pirineus en santuari per al llop, l’os i el linx ibèric.

Danys als ramaders
Aquests llops viatgers, encara no establerts a Catalunya, ja han provocat danys a la ramaderia extensiva al Solsonès amb dos atacs el 2020; tres, el 2019, i dos l’any 2018, segons dades recollides per ACN.
    
“Aquí el problema és polític”, argumenta un dels membres de l’entitat naturalista, “perquè si el llop, a qui han tret territori, caça una ovella, el govern ha de pagar al pastor el preu que realment val l’ovella, i sense dilacions excessives, com fan en altres països, perquè si no li estan traient el pa al ramader”. Explica que “a Portugal per exemple hi ha entitats específiques que paguen al ramader immediatament i s’encarreguen després de reclamar del govern el cost dels caps que hagin perdut”.
    
Des de Wildness of Life descarten que l’existència de poblacions de llops posi en perill els amants de la muntanya: “És pràcticament impossible que s’acostin a un humà, com els senglars”, asseguren. “Com a molt si l’home s’atansa massa al seu cau, però és molt, molt i molt improbable”.
    
Unió de Pagesos lamenta el suport del Govern català, en la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat del 4 de febrer, a incloure totes les poblacions espanyoles de llop al Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. Fins ara l’espècie només estava protegida al sud del Duero, i encara es caçava mitjançant quotes a Castella i Lleó, Astúries, Cantàbria i Galícia, comunitats que van manifestar la seva disconformitat amb la protecció que ara rebrà.
    
Una protecció, a més, que no es recull en l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 aprovada per l’Acord de Govern del 17 de juliol que també va decidir la creació de la Comissió de Seguiment de l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya que “és on s’hauria hagut de tractar aquesta proposta”, insisteixen des d’Unió de Pagesos.

 

undefined

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Curiós. A Barcelona una escola va retirar de la seva biblioteca La Caputxeta vermella -escrit en paper pel germans Grimm que es van dedicar a immortalitzar la tradició oral d'explicar històries a la teva terra però que no són autors pròpiament. I ARA resulta que a Barcelona -la gran capital de la gran Catalunya- els agrada els llops i no qualsevols: els italians. Potser per què a Rambla al final de tot, al raval, a l'alçada del mercat de la Boqueria o del Palau de la Virreina on hi ha la gran escultura d'en Fernado Botero: el Gat d'en Botero de que diuen que si li toques els ous: tornes, en plantaran una altra de ferro Colau feta lloba? Té guasa l'assumpte. Més quan recorden des de fa poc el llop està protegit en terra de braus i no es pot caçar. Molt serà que no vinguin els llops viatgers de Sicília que són ja sabem pura màfia.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte