Diari digital d'Andorra Bondia
Antoni Morell va ser un dels primers clients a desfilar per l’últim local de la Puça, al carrer de la Llacuna, que va obrir al juny del 2019 i que tancarà el 27 de febrer.
Antoni Morell va ser un dels primers clients a desfilar per l’últim local de la Puça, al carrer de la Llacuna, que va obrir al juny del 2019 i que tancarà el 27 de febrer.

La Puça, al temps de descompte


Escrit per: 
A. Doral / A. Luengo / Foto: BonDia

La històrica llibreria de la capital tancarà a fi de mes el local però continuarà servint llibres per encàrrec. Al desembre va fer 36 anys.

Sotragada de les grosses per als aficionats en aquesta cosa tan fora d’època com són els llibres. Els llibres que es compren per ser llegits, dedicats, observats, comentats, grapejats i dipositats a casa en un lloc de privilegi, no aquells objectes de paper i tinta que es venen com xurros per Sant Jordi, que s’hi assemblen sospitosament, però que no ho acaben de ser. Sobretot, perquè rarament es llegeixen. Doncs bé, ja ho han vist: tanca la Puça, la històrica llibreria de la capital. No ben bé víctima col·lateral de la pandèmia –diu Anna Riberaygua, que n’ha sigut juntament amb Pere-Miquel Fonolleda l’ànima des del primer dia– sinó més aviat del canvi d’hàbits que es venia covant des de feia temps però que el confinament primer i després les restriccions d’aforament han precipitat: “La major part de les vendes, posem que fins a un 80%, són ara comandes. El client ens truca perquè ha vist o llegit sobre determinat llibre, si no el tenim l’encarrega i quan el rebem passa a recollir-lo.” I aquí s’acaba tot. I el ritual, la cerimònia de triar un objecte quasi preciós que potser ens acompanyarà tota la vida? 

La botiga s’ha convertit en poc més que una oficina de correus, i està en vies d’extinció el client voyeur, capaç de passar-se mitja tarda buscant tresors ocults pels racons de les lleixes: “Encara n’hi ha, d’aquests, clar que sí, però amb les limitacions d’aforament, tenir una persona remenant vol dir que el següent, que potser només ve a recollir, no pot entrar fins que l’altre marxi. És molt penós i violent, perquè és precisament aquest contacte amb el públic el que ens agrada d’aquest ofici i el que crec que ens diferenciava”.

Tot això fa dies que s’ha acabat, i ja veurem si mai tornarà. Però les expectatives no són bones: “Fa mesos que ens diem, vinga, el mes que ve la cosa es normalitzarà i podrem tornar a obrir com abans. Però els mesos van passant i  no és així”. En fi, que la Puça tanca el local de la capital, però deixa una porteta oberta a l’esperança: mantindran el magatzem i continuaran servint els encàrrecs com han fet durant tota la pandèmia. Només que en lloc de dirigir-se a la llibreria el client els haurà d’anar a buscar als anomenats “punts de recollida” que tindran a la capital (Cal Sinquede), Sant Julià (El Racó de ca l’Anna), Encamp i la Massana, en aquestes dues parròquies en un espai encara per confirmar. Així mateix, continuaran programant presentacions –aquesta mateixa setmana, amb l’última monografia històrica d’Albert Pujal– i obriran amb cita prèvia el magatzem a incontinents i tafaners. 

Insisteix per tant Riberaygua que no és un adeu, que es tracta només d’un canvi conceptual, perquè “seguirà existint una Puça virtual i seguirem fent el nostre ofici, que consisteix a vendre i sobretot a parlar de llibres”. Augura que enlloc està escrit que “d’aquí sis mesos o un any” la truita es giri prou com per reobrir la llibreria física en una altra ubicació, i recorda que el gremi porta la resiliència a l’ADN: fa quatre dies els vam donar per morts i enterrats per culpa del llibre electrònic, i qui se’n recorda avui del Kindle. Una altra cosa és el comerç electrònic, que serà, qui ho havia de dir, la taula de salvació de la nova Puça: “Fa molts anys que vendre llibres és una aventura complicadíssima. Ho donem per descomptat, i la pandèmia ens ha afectat, és clar, però menys que a altre petit comerç. Hem notat la solidaritat dels clients, que s’han bolcat a comprar per Internet. Però a la vegada l’hàbit de comprar sense passar gairebé per la llibreria ha vingut per quedar-se. En aquestes circumstàncies, mantenir la llibreria oberta era inviable.”

Conclou en qualsevol cas una singladura que va arrencar exactament el 10 de desembre del 1984 al número 12 del carrer de la Vall, on Riberyagua i Fonolleda van obrir la primera Puça. Aquell minúscul dúplex amb gata inclosa va ser la ubicació més longeva: va resistir fins que l’agost del 2012 va deixar el centre històric per Prada Ramon, on mai no es va sentir com a casa. Al cap de dos anys tornava al carrer de la Vall, ara una mica més amunt, al número 18, en el que va ser probablement el més pròxim a Shakespeare & Co que hem tingut mai per aquí dalt. El juny del 2019, última mudança, ara al carrer de la Llacuna. Fins ara.

La Puça, en fi, s’afegeix a altres comerços històrics que hem vist tancar els últims anys, des del Tonet de la Música als cines Modern, passant per Sorteny Modelisme i la llibreria Caballé. Segur que ara els sap greu les vegades que no han comprat els seus llibres a la Puça. Doncs ho poden fer aquests últims deu dies que li queden al món físic, a preus no direm de saldo, però gairebé. Corrin, corrin.

Andorra
llibreria
la Puça
Riberaygua
Fonolleda
la Llacuna

Compartir via

Comentaris: 4

Comentaris

Quina pena mes gran
De moment, gràcies per ser-hi i per haver-hi estat.
El segle de la societat de la informació del s.XXI en el que estem ben entrats com el sociòleg Manuel Castell explicava amb la seva trilogia sobre les xarxes o la net comporta lamentablement tota aquesta tristesa i pena gran gran que tot sentim a un món passat que desapareix i desapareixerà
Des que van deixar el local del Carrer de la Vall, van perdre el seu encant. Molta gent no sap ni on és actualment. Una pena, però també una gestió millorable, en la meva opinió.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte