Mendoza, després de declarar: “El món ens mira i hem d’avançar en drets”

“El món ens està mirant i hem d’avançar en drets”. Ho ha dit la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, aquest dimecres després de declarar davant del batlle per l’informe que l’entitat va presentar davant de la Comissió per a l’eliminació de la discriminació contra les dones de l’ONU (Cedaw) i declaracions fetes als mitjans de comunicació. Mendoza ha remarcat que “això no és contra mi sinó contra tothom que opini diferent”. També ha dit que “avui hem fet història, no només perquè el Govern ha citat una defensora dels drets humans a declarar, sinó perquè el món ens mira”. Així ha destacat que des del moment que un estat ratifica tractats internacionals els “draps bruts” es deixen de rentar a casa i esdevenen un “assumpte internacional”.

Tot i que ha preferit no especificar el contingut de la declaració davant del batlle, Mendoza ha explicat que les preguntes que aquest li ha adreçat estaven “en la línia del que el Govern ha denunciat”. Això és, principalment, les afirmacions en què es denunciava que Afers Socials coaccionava joves sense recursos i les obligava a donar els fills en adopció i que promovia incapacitacions de dones amb pocs recursos. La presidenta d’Stop Violències ha exposat que la declaració ha estat un moment complicat i que “la vulneració continua” ja que fins que no s’arxivi la causa, declarar qualsevol cosa la posa en situació de risc.

Amb tot ha insistit que “no sento que el procés sigui contra mi”. Ho veu com un avís a navegants. “Els estats volen callar-nos” i per això apliquen “càstigs adoctrinadors perquè qui pensi alguna cosa opti per no dir-la”, afirma i afegeix que “qualsevol president de qualsevol entitat que decidís exigir els drets internacionals estaria aquí”. D’aquí que veu un cert paral·lelisme amb el cas del raper espanyol Pablo Hasél. En aquest sentit ha recordat que el dret a l’honor i a la reputació estan dissenyats per protegir les persones i no els valors abstractes ni les institucions de l’Estat, tal com assenyala Amnistia Internacional.

Per això i per tots els suports rebuts la presidenta d’Stop Violències ha declarat que “em sento legitimada” i “protegida”. Mendoza ha posat en relleu que “tenim el suport internacional” de diverses institucions (com l’Organització mundial contra la tortura, la Federació internacional de drets humans, o Amnistia Internacional) i del “feminisme del món sencer”, que va interpel·lar el Govern demanant l’arxiu del cas.

“Sabem que el que estem fent és correcte” i “el dret internacional ens dona suport”, ha dit Mendoza, que ha recordat que quan el Govern signa tractats internacionals marca el full de ruta de la societat civil. Stop Violències l’única cosa que ha fet és seguir-lo, ha indicat al mateix temps que ha apuntat que l’entitat continua oberta al diàleg.

La presidenta d’Stop Violències ha arribat poc abans de les onze del matí i davant de la Seu de la Justícia l’esperava una concentració de suport. Els congregats, que reclamaven l’aturada de les represàlies a la veritat i a la llibertat d’expressió i defensaven els drets de les dones, han esperat a l’exterior durant l’hora i quart que Mendoza ha estat dins l’edifici. A la sortida, ha estat rebuda amb aplaudiments. “Sou valentes”, els ha dit l’activista després de declarar. “És molt difícil ser aquí”, ha observat.

Els concentrats, tots a títol individual, han lamentat que els presumptes delictes que s’atribueixen a la presidenta d’Stop Violències poden comportar fins a quatre anys de presó i 30.000 euros de multa. Es tracta dels delictes majors de calúmnies contra el Govern i de difamació contra els coprínceps i el delicte menor contra el prestigi de les institucions. Els participants en la concentració de suport a Mendoza han destacat que “on es vulneren els drets humans, la resta del món mira” i han afegit que la llibertat d’expressió ha de ser una realitat en aquest país. “No tenim por. Dir la veritat d’un país no és cap delicte”, i  han conclòs que “sense els drets de les dones, els drets no són humans”.

Espot diu que no és part i no pot retirar els càrrecs

El cap de Govern, Xavier Espot, ha afirmat en una entrevista a la Cadena SER Catalunya que l’executiu “no pot retirar els càrrecs” contra la presidenta d’Stop Violències perquè no n’ha presentat. Així ha dit que el procediment judicial ha estat incoat a petició de la fiscalia i que serà el batlle que dictaminarà si els fets són constitutius de delicte o no. Espot ha assegurat que la defensa del dret a l’avortament està protegida com també ho està el dret de manifestació i d’expressió i ha indicat que en aquest cas es tracta d’afirmacions “d’extrema gravetat” que el Govern ha traslladat a la fiscalia perquè fes una investigació “independent”. Al mateix temps ha exposat que la llibertat d’expressió no és un dret il·limitat i que quan col·lideix amb d’altres qui ha de dirimir és la justícia.