Diari digital d'Andorra Bondia
El mòdul nord-americà ‘Perseverance’ havia d’haver amartitzat ahir al cràter Jezeroa a bord de la sonda ‘Mars 2020’.
El mòdul nord-americà ‘Perseverance’ havia d’haver amartitzat ahir al cràter Jezeroa a bord de la sonda ‘Mars 2020’.

Mart Atac


Escrit per: 
Joan-Marc Miralles / Foto: NASA / JPL-Caltech

En menys d’una setmana han arribat tres missions a Mart per entendre millor el planeta roig i respondre a la incògnita de l’existència de vida.

Poc imaginava H.G. Wells quan va publicar la seva novel·la La guerra dels mons al 1898 que en lloc de la invasió de la Terra pels marcians que ell descrivia, a finals del segle XX i principis del segle XXI seríem els humans que envairíem Mart amb múltiples ginys robotitzats programats per explorar l’atmosfera, la superfície i l’interior del planeta. Fa gairebé cinquanta anys, el 14 de novembre de 1971, la sonda Mariner 9 de la NASA va aconseguir la fita de ser la primera a orbitar al voltant de Mart i realitzar les primeres imatges detallades del 85% de la superfície. Pocs dies després, el 2 de desembre del 1971, la sonda russa Mars 3 reeixia el primer aterratge suau a la superfície del planeta però sols va tenir temps de transmetre una imatge parcial abans de deixar de funcionar.

Des d’aleshores, més de cinquanta missions han estat enviades cap a Mart, algunes amb molt d’èxit com les missions Viking el 1976 o els rovers Pathfinder el 1997, Opportunity el 2003 i Curiosity el 2011, altres amb fracassos estrepitosos com el Mars Climate Orbiter o el Mars Polar Lander, tots dos el 1999, un any negre per a la NASA. Fins fa deu dies, hi havia a Mart, ja sigui en òrbita o a la superfície, 8 missions actives, a les quals s’hi ha afegit la sonda Hope dels Emirats Àrabs Units que va posar-se en òrbita el 9 de febrer, i la missió xinesa Tianwen-1, que ho va fer l’endemà. A l’hora que escric aquestes línies s’espera l’arribada imminent d’una onzena nau, la missió americana Mars 2020, que ha d’aconseguir fer aterrar al cràter Jezero, que en el passat va ser el fons d’un llac, el rover Perseverance i l’helicòpter-dron Ingenuity. En el moment que llegireu aquestes línies ja sabrem si aquesta arribada, d’una gran complexitat, ha tingut èxit o no i si aquesta ambiciosa missió podrà buscar rastres de vida passada o actual, en una zona en què tenim la certesa que hi havia aigua i en què van confluir dos rius fa uns 2.000 milions d’anys, amb els seus sediments encara visibles.

Si hi ha aquesta febre exploratòria de Mart és, al cap i a la fi, perquè segueix sent la nostra millor opció per respondre una pregunta fonamental que es fa la humanitat des de fa temps: si la vida s’ha pogut desenvolupar o existeix en altres llocs que en la Terra. Amb un diàmetre de poc més la meitat que el de la Terra, i una superfície similar a la superfície seca que trobem aquí, Mart pot semblar com un germà petit del nostre planeta. Les diverses missions que han visitat Mart ens han aportat molta informació sobre el passat del planeta que ens fan pensar que fa mils de milions d’anys Mart tenia totes les condicions per al desenvolupament de la vida. Tenia aigua líquida, una atmosfera rica en oxigen i activitat volcànica. Per raons que encara no entenem perfectament, Mart va anar perdent gairebé tota la seva atmosfera i el seu oxigen, la seva superfície es va anar assecant, tot i guardar reserves considerables d’aigua sota forma de gel tant en els pols com sota la seva superfície, i els volcans, entre els quals el mont Olimp de 27 quilòmetres d’alçada, que el converteix en el més gran del sistema solar, es van apagar.

Avui dia Mart sembla un planeta mort, tot i les tempestes de sorra que recorren la seva superfície i una activitat sísmica notable amb uns 450 martrèmols cada any segons les dades de la sonda Insight. Saber com i per què ha arribat al seu estat actual també és un dels enigmes que ens agradaria resoldre, sobretot per saber si aquesta evolució podria ser un fet natural que es reproduís a la Terra. Però també és d’interès per determinar si algun dia Mart podria esdevenir una nova llar per atrevits colonitzadors provinents de la Terra. Un projecte que les agències espacials americanes, europea i xinesa consideren seriosament però que també està en desenvolupament per part d’empreses com la SpaceX d’Elon Musk, que s’ha fixat com a objectiu fer-hi arribar els primers humans el 2024.

Esperem que al final això no desencadeni en una guerra dels móns real, un Mart Atac amb nosaltres, aquest cop, en el paper dels perversos invasors. Ack, Ack, Ack!

 

Compartir via

Comentaris

sugerente y esperanzadora vision cientifica
Molt interesant
Quan llegim els articles publicats per en JM Miralles, ens adonem de com vivim d'esquena amb el mon apassionant que ens envolta. Pensar que en algún planeta, pugui existir una muntanya de 27 km d'alçada com el mont Olimp de Mart, fa molt apassionant llegir articles com aquest. Felicitats JM, restem esperant amb quin tema ens sorprens en un proper article.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte