Diari digital d'Andorra Bondia
Riberaygua, davant de l'aparador de la llibreria, al carrer la Llacuna de la capital.
Riberaygua, davant de l'aparador de la llibreria, al carrer la Llacuna de la capital.

Anna Riberaygua, llibretera: “El més rar que hem venut és una tira de postals eròtiques dels anys 20”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Divendres, ja ho saben, últim dia de La Puça. Seguiran venent per encàrrec, però la veritat, ja no serà el mateix. Tanca una llibreria històrica, que ha resistit 37 anys i que s’ha guanyat figurar a l’estirp de L’esquella, que va obrir Norbert Orobitg als anys 50; de l’Eureka, que portava Àngel Pla al decenni següent, i de La Llibreria, l’única que sobreviu.

Saben quin ha sigut el més venut de la Puça? Faci memòria: quin va ser el primer llibre que van vendre aquell 10 de desembre del 1984?

Doncs no ho recordo, la veritat. En canvi, sí que em recordo del primer client. Millor dit, clienta: Daniela Sirés.

Que es perdran els joves lectors que només hagin comprat llibres per Internet i en centres comercials?
Si la llibreria és un temple, els llibreters en som els sacerdots,  i els lectors, feligresos. El ritual màgic de trobar-te amb altra gent que practica la mateixa religió que tu: la lectura.

Els autors fan fila de ser maniàtics, excèntrics i, en fi, egocèntrics. M’equivoco?
N’hi ha que l’endemà mateix de posar a la venda el seu llibre ja els tens aquí demanant quants exemplars s’han venut. N’hi havia un que cada vegada que venia, i venia sovint, pul·lulava per la llibreria i quan marxava m’adonava que havia posat el seu llibre a l’aparador.

Per què no l’hi posava vostè directament?
Potser no era una novetat, a més, sempre tenim un criteri, per triar els llibres de l’aparador: si és el Dia de la dona, o si acaba de traspassar un autor... Però ell volia estar-hi sempre, sense ser novetat, sense ser dona i sense haver mort.

Robar un llibre és quasi obligatori, quan tens certa edat. Els n’han pispat molts?
Segur. Però estic també segura que molt poques vegades. En certa ocasió vam veure que ens en faltava un. No el trobàvem enlloc. Estàvem segures que l’havia pispat un client habitual que se l’havia estat mirant. Al cap de quinze dies va tornar a la llibreria: “M’enduc aquest llibre”. “I d’on l’has tret”, li demanem. “Com que l’altre dia no tenia diners i em feia vergonya dir-te que me’l reservessis, el vaig amagar darrere de tot de la posella”.

N’ha 'distret' mai algun, vostè?
Al Drugstore de Barcelona: Psicopatología de la vida cotidiana, en l’edició de butxaca d’Alianza. Però era joveneta i tenia pocs quartos. Però en la meva opinió, és diferent pispar-ne un en una llibreria petita, vocacional, artesanal, que fer-ho en una gran superfície. 

Qui compra llibres, avui?
Molta gent jove, segur que no t’ho imaginaves, s’ha aficionat al llibre local i del Pirineu. Un fenomen que ja es va donar cap als anys 90, col·leccionistes que ho compraven absolutament tot que tingués a veure amb Andorra. Ara potser no és tan sistemàtic, però hi ha molta afició, especialment entre el lector jove.

Hi ha compradors compulsius, que s’enduguin llibres a dotzenes?
Cada vegada menys, però n’hi ha. José Luis Sampedro, quan venia a la Universitat d’Estiu en comprava 25 o 30 de patac, i se’ls feia enviar a casa. Aprofitava que tenia temps per remenar i fer la seva llista. D’altres que en compren 5 o 10 cada vegada que venen i saps perfectament que no se’ls llegiran. Però els volen tenir. I els que venen cada setmana. Infal·liblement.

Els polítics, llegeixen? Perquè tret de Sant Jordi, i amb les honroses excepcions de Josep Dallerès i de Vicenç Mateu, mai no me n’hi he topat cap, a La Puça...
N’hi ha més. De veritat. Però és clar, no te’ls puc dir: els llibreters també tenim secret professional! Els llibres diuen molt de la persona que els tria, és un acte de la més estricta intimitat i ningú no n’ha de fe res.

La seva llibreria preferida?
Soc poc mitòmana. Ens va inspirar molt una que es deia Públia, al carrer Consell de Cent de Barcelona, i que duia el pare d’un amic meu.

Els més rars que ha venut?
No va ser un llibre, sinó un llibret de postals que veníem de saldo. El client, un professor del Lycée, no s’ho creia: “Això és una joia!”, deia. No en teníem ni idea. Era un joc de postals eròtiques dels anys 20. Se’l va endur al preu marcat: 6 euros. 

Els més venuts de la història de La Puça?
Sens dubte, Los pilares de la Tierra, de Follett, i La sombra del viento, de Ruiz Zafón, i més les edicions en castellà que en català.

I del país?
Borís I i Set lletanies de mort, de Morell, i Entre el torb i la Gestapo, d’Orobitg, per l’efecte de la sèrie de TV3. 

Algun que s’hagin negat a vendre?
Cap. Una altra cosa és que el deixéssim en un discret segon pla, o ben amagat en una lleixa.

Per acabar, i la Puceta?
La va portar a casa el Paulo, que aleshores ens ajudava. Era gros i alt com un Sant Pau, i un dia va aparèixer amb la bestioleta a la mà: “Nos lo quedamos!” Acabava de néixer. Va resultar una siamesa amb molt de caràcter que no podia veure els gats del veïnat, esgarrapava els clients... Va viure tota la vida a la llibreria. En certa ocasió es va adormir dintre de la gavardina del senyor ambaixador del Regne d’Espanya, l’ensurt que es va endur quan se la va posar. I un Sant Jordi, el Jordi Pasques li va regalar una arengada ben embolicada amb paper de diari.

Andorra
la Puça
llibreria
Anna Riberaygua
Pere Miquel Fonolleda
Maria Babot
Puceta

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Gràcies per ser-hi.Per haver-hi estat...
Vaig ser molt amiga de l'Anna Riberaigua als anys 70. El meu home es diu Nofre Podríeu demana-li que em facilit el seu correu o que m'escrigui ella si es recorda de nosaltres? Gràcies.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte