Carles Iriarte: “Si tots els monitors d’Andorra ens plantem, ens faran fora a tots?”

El president de l’Associació Andorrana de Monitors d’Esquí (AAME), Carles Iriarte, denuncia la desatenció que pateix des de fa anys el col·lectiu per part de les institucions, que s’ha fet més evident aquest hivern. Malgrat la por dels monitors a represàlies, defensa la seva unió per aconseguir donar futur a la professió.

Ni el crit d’auxili al Govern amb l’esquí escolar ha mitigat l’impacte de la Covid en els monitors. Decebuts?
Govern donava per fet que es complia la llei. Però la realitat és que s’està incomplint des de fa anys a totes les estacions d’esquí. Tot i així, estem acostumats a aquesta mena de respostes. Quan vam insinuar que hi ha molts monitors que no reclamen els seus drets per por a perdre la feina i no poder treballar mai més al país, l’anterior cap de Govern, Antoni Martí, ens va dir que això era impossible. Que al seu país, Andorra, no passava. I que si passava, l’aviséssim. Doncs el vam avisar amb noms i cognoms i encara esperem resposta. Estem molt decebuts per aquesta... digues-li hipocresia, falsedat, o amagar-se les vergonyes. En les reunions periòdiques sabem que anem a perdre el temps.

L’esquí escolar no és l’únic fiasco que han tingut?
Aquest any vam demanar al ministeri d’Interior una quota específica per als monitors. Ens van dir que no perquè era massa feina. Que tenien 3.000 o 4.000 demandes i se’ls feia molt costa amunt separar-nos. Finalment, els que han deixat entrar són els que treballen mentre la gent del país no estem treballant. Defensem que l’estació ha de fer-se càrrec dels companys que han fet venir amb precontracte, perquè ja s’intuïa cap on aniria la temporada, però que degut a aquest fet hagin deixat abandonada la gent del país, això sí que no.

Aquest hivern ha explotat una situació que feia temps que s’arrossegava?
El que ha passat aquest any és una conseqüència directa de com funciona la nostra professió al sector privat. S’ha anat arrossegant durant els darrers anys i ara s’ha fet més evident. No comptem per a algunes escoles, tot i que hi ha diferències.

Quines?
Entre Saetde, Ensisa i EMAP, l’única que ha agafat la llista i s’ha quedat els primers ha estat Ensisa. En d’altres escoles, monitors amb molts anys d’experiència s’han quedat sense feina.

S’hauria d’haver gestionat diferent la temporada?
Sí. Però quan tens un Govern  que el març del 2020 diu que la gent de pistes ja ens espavilarem, que no es preveu cap ajuda perquè ja estem acostumats a perdre la feina... Gaire no n’esperava d’aquest inici de temporada, perquè no comptem. Mostra d’això és que fa més de deu anys que estem demanant que la cosa evolucioni perquè sigui una professió de futur, per què sinó, quin sentit té mantenir l’Efpem? L’Efpem es va crear per als monitors d’esquí i posteriorment va ampliar l’oferta d’estudis per donar sortida professional als monitors d’esquí fora de temporada.

L’AAME diu que els monitors són fixos discontinus. Aquest any els havien d’haver liquidat?
Els que no han estat contractats, sí. Quan portes treballant 20 anys en la secció d’una empresa sempre que aquesta està oberta i aquest any et diuen que no, l’empresa t’ha de liquidar encara que no sigui un any complet.

Algú vol reclamar-ho?
Encara que semblem una democràcia, a nivell de drets estem força lluny perquè qualsevol monitor que ha empès accions per reclamar els seus drets constitucionals i recollits a la legislació sol perdre la feina de per vida. Tenim dos companys que es van afartar que els prenguessin per rucs, van denunciar la seva situació i han guanyat el judici. Si tots ho haguessin fet haurien cobrat, però no ho van fer per por.

És una por infudada?
Un d’aquests monitors va anar a buscar feina a una altra empresa i li van dir que malgrat que era el perfil que buscaven no el contractarien per por que els denunciés. I no fa gaires anys, hi havia una estació que si s’assabentava que eres soci de l’AAME l’endemà ja no treballaves.

Quina és la solució?
Som pocs, però si tots els monitors d’Andorra, de l’AAME o no, ens plantem, ens faran fora a tots? Tindrem escoles d’esquí sense ni un resident? Sense ningú que ensenyi tècnica andorrana? Però avui tira més la por a la represàlia que la defensa d’uns drets perquè estem en un país on és car viure i tothom vol menjar i tenir un sostre.

Molts lamenten que l’AAME és dèbil.
Tenint en compte que hi ha una empresa que t’acomiada si n’ets membre i que hi ha la porta oberta a contractar tants treballadors com vulguis de l’exterior... A més, cal tenir en compte que som una associació voluntària, no com la que hi ha a d’altres països.

Se li ha donat mal nom.
Això es basa sobretot en temes particulars d’algun membre de la junta. Quan es parla de les accions que hem fet, les crítiques se solen basar en el desconeixement i la ignorància. Les denúncies que vam fer a escoles d’esquí van acabar amb sanció, per tant no anàvem desencaminats, i arran d’aquestes no he vist cap monitor que es queixi que ara no li cobren l’uniforme, ni que quan es va tallar de forma abrupta la temporada passada se li pagués tot el març, ni que cada any li donin més material de protecció.

Aspiren a créixer?
Volem que entrin nous socis. Aquest any ha de ser un punt d’inflexió. De la tendència cap avall hem de tirar amunt, cap a tenir un futur com a professió. Continuar com fins ara és abocar la professió a la desaparició.Veiem amb preocupació que disminueix la qualitat de l’ensenyament de l’esquí a Andorra. Ara ens coneixen per les instal·lacions i ens agradaria que ens coneguessin també per les nostres escoles d’esquí.