Diari digital d'Andorra Bondia
La presentació de ‘Entre l’infern i la glòria’, el març del 2020 a la Fada.
La presentació de ‘Entre l’infern i la glòria’, el març del 2020 a la Fada.

A un pas de la glòria (literària)


Escrit per: 
A. L. / Foto: Facundo Santana

La novel·la d’Àlvar Valls sobre mossèn Cinto, finalista a un nou premi, el Finestres de narrativa.

Mossèn Cinto no deixa de donar-li alegries, a Àlvar Valls. No deixa de ser un acte d’estricta justícia poètica, perquè no hi deu haver gaires escriptors que s’hagin deixat les celles en Verdaguer com ho ha fet ell. Recordin que Valls és l’home que ha reconstruït la vida del poeta, dia a dia i en 10.000 fitxes (!), des dels anys del seminari fins al traspàs, el 10 de juny del 1902, i que seu és El Pirineu de Verdaguer, on inventaria i descriu els 280 topònims que apareixen al Canigó.

Tot això ho va destil·lar ara fa un any i just abans de la pandèmia a Entre l’infern i la glòria, un patracol com una casa de pagès (800 pàgines, mig quilo de paper) que ha plantat als mals temps de la pandèmia una cara no ja bona, sinó sensacional. Al novembre va passar el tall i es va colar entre els tres finalistes del premi Amat-Piniella de novel·la i ahir va transcendir que optarà també a la grossa del primer premi Finestres de narrativa, dotat amb uns suculents 25.000 euros i que convoca la novíssima llibreria d’aquest nom que va obrir al febrer al carrer Diputació de Barcelona.

En l’Amat-Piniella, que es decidirà el 14 d’abril, tindrà com a rivals el mallorquí Sebastià lzamoa (Reis del món) i el valencià Joan Francesc Mira (Tots els camins). Al Finestres, que es decidirà “a la primavera”, diuen les bases –no és concretar gaire, però és el que hi ha– amb els catalans Raül Garrigasait (País barroc) i Albert Pijuan (Tsunami). En la motivació per elevar Entre l’infern i la glòria a la condició de finalista, el jurat ha valorat “la vivacitat, el detallisme i la profunditat amb què transmet el personatge i el món de Verdaguer, la dimensió novel·lística, que apropa el lector a un seguit d’episodis històrics, i el domini del ritme al llarg de l’obra”.

No està malament, sobretot si tenim en compte que entre els membres del jurat hi ha Carlos Zanón. Val a dir que la crítica més cool (Julià Guillamón, a La Vanguardia, i Ponç Puigdevall, a El País) ja va elevar la novel·la als altars. I Valls opina que aquest raríssim fenomen potser s’explica per l’intent de treure Verdaguer de les catacumbes capellanesques i resclosides dels incondicionals i apropar-lo a la sensibilitat del lector contemporani “sense fer cap concessió, perquè és un personatge tan proteic que no cal posar-hi ni una engruna d’imaginació”.

En el fons, el que Valls fa anys, per no dir decennis, intenta fer, és fer justícia amb el pare fundador de les lletres catalanes contemporània: totes les literatures del món, diu, tornen una vegada i una altra sobre els seus grans autors i els converteixen en carn de ficció, una manera natural de retre’ls homenatge: “Verdaguer és el nostre Victor Hugo. I és tan inabastable que cada novel·lista hi podria trobar matèria per fer el seu Verdaguer, com totes les actrius somien a fer la seva Fedra.” Doncs Valls ja ho ha fet a Entre l’infern i la glòria. Passaran setmanes, potser mesos, sense llegir altra cosa: són 800 pàgines, però l’esforç val la pena. Segons Puigdevall, Guillamón i els jurats de l’Amat-Piniella i el Finestres. No són mal aval, oi?

 

Andorra
Literatura
novel·la
premi
Verdaguer
finestres
Amat Piniella
entre l'infer i la glòria
Àlvar Valls

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

S'ho mereix. Llibre extraordinari.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte