L’Arxiu busca un racó al Rosaleda

El ministeri de Cultura torna a mirar cap a casa per trobar-li una ubicació definitiva a l'equipament.

La recerca d’un espai més o menys definitiu per traslladar-hi les dependències de l’Arxiu Nacional s’està convertint en la cançó de l’enfadós: a l’estiu semblava que l’opció de fer-li un forat al Rosaleda seria finalment la guanyadora, però les objeccions que van plantejar llavors els tècnics van acabar descartant-la. Doncs bé: ara sembla que de nou guanya punts l’alternativa encampadana, que de fet sempre ha sigut la preferida de la ministra, i s’ha demanat els arquitectes que van remodelar el Rosaleda d’estudiar i proposar una nova distribució dels punts de treball a l’edifici. L’objectiu és fer lloc a l’Arxiu, i de nou el problema serà l’efecte dominó que generaria traslladar-ne els serveis al Rosaleda.

Les opcions són dues: o bé aprofitar les tres plantes de l’annex de nova planta destinades a acollir les col·leccions de Sud Radio i Radio Andorra i l’ala de la planta baixa que inicialment es pensava utilitzar com a sala d’exposicions. Seria l’opció més racional per garantir un circuit “segur i eficient” i encabiria tots els serveis (restauració, inventari, reprografia i digitalització) excepte la sala de consulta. L’altra opció obligaria a separar i repartir els serveis de l’Arxiu per diferents plantes, i es trencaria així la “coherència” i la “lògica de treball”. Aquest és el dilema que haurà de resoldre la ministra, i al qual porta de fet mesos donant voltes. Descartades idees més o menys quimèriques com van ser l’antiga clínica Santa Coloma i la casa Parramon de la Massana, així com un edifici de nova planta avui més improbable que mai, el Rosaleda és una solució temporal (resoldria els problemes d’espai de l’Arxiu per a un decenni) i econòmicament més viable, però que obliga a redefinir el Rosaleda, que es va remodelar sense preveure que hauria d’acollir un hoste incòmode

Aigua a la planta -1
Al problema que ha generat l’Arxiu cal afegir-hi dos episodis inesperats i relativament inquietants que s’han registrat els últims mesos al Rosaleda. D’una banda, ara fa un any unes fortes pluges van acabar amb l’entrada d’aigua a la planta -1 de l’edifici. L’incident va ser causat per l’enquitranat de l’aparcament adjacent, que fins inicialment era de terra. Quan es va asfaltar es van generar indegudament pendents més pronunciades, i un inoportú xàfec va fer que l’aigua acabés entrant pel forat de les escales que baixen a la planta -1. La solució que es va arbitrar va ser erigir una paret als costats de les escales i segons fonts coneixedores del cas no s’hi ha registrat cap altra avinguda d’aigua.
Menys alarmant, però igualment sorprenent en un edifici reformat de dalt a baix com ho és el Rosaleda, és que s’hagin espatllat en dues ocasions les màquines que controlen la humitat i la temperatura de l’edifici, amb el resultat que gotetes d’aigua que genera el mateix aparell per humidificar l’aire es condensessin als tubs. Les incidències es van resoldre i en cap cas es pot parlar de goteres, insisteixen les mateixes fonts.

En qualsevol cas, convé no oblidar que el Rosaleda és una baluerna de dimensions considerables, que l’estructura original data dels primers anys 40, que se l’ha dotat de serveis d’última generació i que la reforma integral a què es va sotmetre entre el 2014 i l’any passat per ubicar-hi la seu del ministeri de Cultura va experimentar retocs i afegits que en van anar modificant el programa inicial. En edificis d’aquestes característiques són habituals incidències lleus. com les que hem repassat.