Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Miquel Huguet

Miquel Huguet

President de Cryto Innova i professor del màster de psicocreativitat a la UAB

 

 

Ocells de foc




1939, oceà Pacífic. Era el zenit de la Segona Guerra Mundial, l’exèrcit aliat, en un intent de reforçar el subministrament de tropes que lluiten implacablement en les batalles aeronàutiques que es desenvolupen a l’oceà Pacífic, decideixen cercar una illa estratègicament situada per construir-hi una base de subministrament d’armes i especialment aliments amb els quals mantenir els seus combatents d’ultramar.
Finalment, en una de les Illes Salomón decideixen establir la seva base de subministrament, l’objectiu és construir una pista d’aterratge on rebre els Douglas Dakota C-3, descarregar-los dels enormes palets d’aliments i subministraments, emmagatzemar-los als magatzems també construïts amb aquesta finalitat i després redistribuir-los a través de flotes de petits avions Seahawkals vaixells de guerra escampats per l’oceà.
L’activitat era tan intensa que, durant la nit, la pista construïda era il·luminada per potents focus guia per assegurar aterratges i enlairaments en qualsevol moment, el vertigen de l’activitat de l’illa base de subministraments era total, però va ser reconfortat per una inesperada mà d’obra, van ser els pacífics nadius de l’illa els que van col·laborar en el laboriós treball de càrrega, descàrrega i transport de mercaderies a canvi d’una petita retribució que, no obstant això, els nadius l’anhelaven, i mai millor dit “vinguda del cel”, ja que els aliats pagaven als nadius a canvi del seu treball amb menjar portat d’Occident que els nadius consideraven exòtiques delícies.
Aquesta situació laboral d’intercanvi es va mantenir en plena harmonia durant els anys de la guerra en què els dos contractants estaven satisfets, les tropes aliades amb el treball dels nadius, i aquests amb la retribució en espècies rebuda.
El 1945 acaba la guerra i la base de subministrament ja no té sentit, l’exèrcit aliat, en un inici d’ecologia sense precedents decideixen retornar l’illa al seu estat original, és a dir: decideixen desmanegar els magatzems de subministrament, desmanegar també els edificis de gestió, i torre de control, i també desfer la pista d’aterratge deixant l’illa en el seu estat original, i finalment marxaren de l’illa sense deixar rastre del seu pas.
Els indígenes, veient la desaparició dels seus antics proveïdors van prendre una decisió important, “reconstruir tot l’equipament prèviament utilitzat per les tropes aliades” amb l’ànim de mantenir l’estatus trobat amb ells.
Com van poder, amb taulons de fusta i fulles de palma com a coberta van reconstruir les casernes en el mateix emplaçament i amb les mateixes dimensions que tenien les que havien carregat i descarregat tant de temps menjar i munició, també van reconstruir la torre de control i edificis annexos i molt important, van reconstruir la pista d’aterratge aplanant el terreny al mateix lloc i amb les mateixes dimensions que l’anterior i il·luminant-la de nit amb torxes de foc als mateixos llocs on es trobaven els punts de llum anteriors.
Però els “ocells de foc” amb els ventres trufats de menjar mai tornarien a baixar del cel. 
Els indígenes estaven equivocats, tenien una intuïció: copiar tot el que feien els aliats amb l’esperit d’atreure els “ocells de foc”, i com encara avui gairebé setanta anys després, alguns empresaris continuen fent, creuen en els “ocells de foc”, encara pensen que replicant el que fan altres creant empreses també replicaran el resultat.
Però innovar, crear negocis, és molt més que intuir, i molt més  encara que copiar el que fan els altres.

 

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Un buen y claro ejemplo de lo que les ocurre a la mayoría de pequeñas empresas, siempre a remolque de las ideas de los demás, sin inversión en nueva tecnología o innovación.
Les es mejor copiar a corto plazo y les funciona, pero a largo acaban obsoletas y cerrando.Fallan en los principios básicos de cualquier manual de primero de economía de la empresa. Ello denota que muchos que montan esas empresas carecen de unos conocimientos mínimos para saber lo que se están jugando. Los indígenas a parte de la mano de obra, quizás con la ayuda de un innovador hubieran podido explotar la isla atrayendo el turismo y haber hecho rentable todo su esfuerzo, y no dejando de mejorar los complejos, es decir actualizando la oferta, sin necesidad de los "ocells del cel". Chapó Miquel

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte