Diari digital d'Andorra Bondia
El president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit.
El president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit.

Carles Naudi d'Areny-Plandolit: “L’opció d’un aeroport a territori nacional és la millor opció”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Facundo Santana

El president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, fa balanç d’aquest any legislatiu, que hauria volgut que hagués estat de “projecte polític i d’impuls”. Naudi manté que la situació generada per la pandèmia de la Covid i  les restriccions de mobilitat dels països veïns han accentuat més la debilitat del país pel seu enclavament geogràfic, i han reforçat la necessitat d’apostar per un aeroport. 

Quin balanç pot fer d’aquest any legislatiu?
Contràriament al que ens hauria agradat, que és un any de projecte polític i d’impuls, ha estat un any malaurat per la salut i per l’economia. S’ha fet molt menys del que hauria estat desitjable perquè la primera tasca ha estat la d’afrontar la pandèmia i d’intentar que fos el més fàcil de portar possible malgrat que, lamentablement, ens hi hem deixat familiars i amics. La pandèmia ens ha obligat a treballar amb l’objectiu de mirar de fer-ho el més fàcil possible per a les persones, empreses, autònoms, treballadors... En definitiva, per a tot el teixit social del país.

S’ha de mirar també més enllà de la pandèmia.
Sí. I com que desgraciadament la pandèmia és el nostre dia a dia hem agafat molta més embranzida en l’impuls polític i s’està començant a veure amb l’entrada de moltes més lleis a tràmit.

S’ha hagut de legislar i prendre decisions de forma ràpida, satisfets del resultat?
Evidentment tot és millorable, i evidentment també la pandèmia per a ningú del món permet un balanç positiu. A partir d’aquí, tampoc ningú del món tenia idea de com avançarien les coses, de com evolucionarien i de què passaria. Recordo a l’inici que es deia, i no a Andorra, sinó a tot arreu, que això era com una grip i que de seguida se solucionava. Ningú tenia ni idea de l’abast de vides i sanitari que això tindria. Venim d’una presa de decisions polítiques que venen del poc coneixement sobre aquesta matèria, tot i que de part de totes les forces amb l’ànim de fer-ho el millor possible. Per sort, gràcies a la nostra mida, hem pogut ser molt reactius i pràcticament mes a mes, i fins i tot Govern decret a decret, canviar les mesures per adaptar-les a la millor manera que ens ha semblat en aquell moment. I moltes de les mesures s’han demostrat vàlides.

DA i L’A coincideixen que haver centrat esforços a lluitar contra la pandèmia ha facilitat la coordinació entre la majoria, ho veu així CC?
Ciutadans Compromesos no ha tingut mai cap problema de cohesió amb cap grup, ni cap problema de bona relació amb cap grup, ni els tenim amb els grups de l’oposició. Si una cosa intentem tenir és bona relació amb tots. És veritat que la Covid és un blanc comú, però no per la majoria, sinó per tots els grups del Consell General, i aquesta cohesió hi és. 

Ha facilitat també el diàleg amb l’oposició?
La facilitat de les videoconferències ens fa estar hores i hores diàries reunits els uns amb els altres, i segurament es fan més reunions de les que es farien.

Les restriccions de mobilitat dels països veïns han evidenciat la debilitat del país.
Andorra té una debilitat ocasionada pel nostre enclavament geogràfic al mig de les muntanyes, que és que al final depenem de dues carreteres. Aquesta debilitat es posa de manifest a poc a poc, però els darrers temps de forma evident. Tots recordarem el tancament del Pas de la Casa per l’esllavissada a la frontera, vam patir també per l’esllavissada a la Portalada, hem vist afectacions al trànsit quan hi ha hagut manifestacions dels armilles grogues a França o dels CDR a la rotonda de la Seu. I a més tot el que poden suposar altres factors que no depenen de nosaltres però que situen Andorra en una posició de feblesa.  I això ens porta a ser molt determinants amb la necessitat que Andorra s’ha de desenclavar amb altres mitjans, perquè està clar que les carreteres i/o altres factors ens estan deixant en una situació molt preocupant. I d’aquesta situació en depenen totes les famílies del país. Si això es portés a l’extrem la majoria de les famílies d’Andorra passarien gana.

L’aeroport Andorra-Seu d’Urgell pot ajudar en aquest desenclavament.
Ciutadans Compromesos a les eleccions ens manifestàvem clarament favorables al desenclavament geogràfic del país. Dins de les opcions, l’aeroport de la Seu és una opció que ajuda a arribar els turistes a la Seu però no a Andorra. Un carril directe, un tren o un telefèric directe amb aquell aeroport és a dia d’avui una quimera. Si ja és complicat que avui ens deixin viatjar... no vull pensar els anys de feina política que necessitem per assolir això, sense comptar amb les expropiacions i les inversions que pugui costar.

És ara per ara l’aposta del Govern.
L’aeroport de la Seu és una bona manera de començar, però  també té unes limitacions físiques, tècniques i de capacitat. Que venen uns quants ATR 42 amb uns quants turistes? Millor que millor. Que venen avions d’aviació civil triada? Millor que millor. Però és evident que ni està dins el nostre territori ni té les capacitats d’un aeroport amb una pista més llarga. Si avui aquest aeroport estigués funcionant tindríem les mateixes condicions que en anar a l’aeroport de Barcelona o de Lleida, que és que passem per terra que no és territori nacional. I per tant no controlem nosaltres ni l’aeroport, ni els passatgers ni les mercaderies. 

Cal doncs un aeroport a l’interior del país?
Portant-ho a l’extrem de la sobirania del nostre país, l’opció d’un aeroport a territori nacional per a nosaltres és la millor opció des del punt de vista de sobirania, de desenclavament geogràfic, d’importació de mercaderies, d’obertura cultural, d’obertura econòmica... Si es pogués fer, al lloc on es pugui no dic que hagi de ser a Grau Roig o a un altre lloc, sinó només que hem d’estudiar les opcions per poder tenir un aeroport, ja que permetria ampliar el nostre radi de turistes i també el nostre de viatge sense escales, fins al Mitjà Orient per exemple, cosa que l’aeroport de la Seu no ens permet arribar tan lluny. 

Si ja hi ha hagut oposició ciutadana amb el tema de l’heliport no vull pensar què passarà amb l’aeroport.
És evident que a ningú li agrada que hi hagi una pista de més d’un quilòmetre d’asfalt perquè puguin aterrar avions però té molt més impacte fer determinades carreteres i túnels, però no té el caràcter estratègic que pot tenir l’aeroport amb tot el que implica. Ens mantindrem ferms amb la voluntat de desenclavar Andorra, de fer els estudis pertinents i, evidentment, si els estudis tècnics i els ambientals no fossin  favorables, el projecte cauria pel seu propi pes. Però no oblidem que a les illes de Xipre i Malta el seu aeroport els genera entre un 10% i un 15% del PIB i, en el cas concret de Xipre, de forma directa i indirecta dona feina a 58.000 persones. Al final hi ha una opció del model de país.

Expliqui’s.
El que tenim avui necessita el turisme, que les persones arribin a Andorra, i quan el model està capat perquè les fronteres no funcionen amb normalitat, aquest model no és sostenible. Si no volem un model amb lligams i obertura a l’exterior hem de canviar el model. I això vol dir que marxaran persones, tancaran empreses, que a Andorra quedaran hotels, botigues, restaurants i edificis buits perquè el model actual, i no estic defensant un model de masses, requereix una entrada de diners que porten els turistes. És a dir, poden venir la meitat dels turistes però que gastin el doble de diners. Però igualment han d’arribar, i com més es puja el poder adquisitiu d’aquests pocs turistes que vols que vinguin, més lluny s’han d’anar a buscar.

És una mica allò del peix que es mossega la cua.
El model de país que tenim avui en dia si el volem mantenir i millorar el poder adquisitiu de les persones que hi vivim i també de les que ens visiten necessita infraestructures per millorar l’oferta. Dit d’una altra forma, les persones que volen venir a gastar-se molts diners aquí un cap de setmana no volen fer tres hores de cua ni tres hores de viatge, volen venir amb uns altres mitjans. Va tot entrelligat, volem un país molt tranquil, molt verd, molt sostenible però en canvi l’economia ens ve per cues quilomètriques de cotxes que venen a gastar-se pocs diners. Hi ha un desequilibri en aquesta balança.

La majoria ha capgirat el text dels esports electrònics.
Crec que no es va girar. El Govern havia fet un bon text, recollint aquesta voluntat de digitalització i impuls econòmic al voltant de les tecnologies que també defensem des de CC, i els consellers que hi van intervenir el que van voler va ser eliminar algunes de les limitacions. És una normativa que pot permetre que Andorra aculli grans esdeveniments esportius digitals que cada dia mouen més i més diners. Al final tenir un marc regulador ha d’ajudar a impulsar el sector. Sense que hagi de ser el gran revulsiu sí que és un element més de la diversificació de la nostra economia.

I el text d’actius digitals què ha d’aportar?
Va lligada al text de confiança electrònica i amb aquestes dues lleis fem un pas molt seriós endavant perquè Andorra estigui al punt de mira d’alguns inversors internacionals que busquen entorns on desplegar els seus negocis en l’àmbit digital amb seguretat i garantia jurídica. I això cada dia que passa és un dia que ens podem trobar amb més competidors. És una d’aquelles lleis importantíssimes en les quals es posa de manifest que no ens hem de mirar el melic, sinó que hem de mirar l’entorn. Totes les jurisdiccions europees i mundials volen ser tan atractives com sigui possible amb aquesta nova economia perquè mou molts diners, perquè dona molts llocs de treball, atrau molt talent i canvia el paradigma econòmic de qualsevol lloc on s’instal·la. Si ho tenim ben legislat i ens posem al punt de mira perquè estem més ben posicionats que altres jurisdiccions podem ser un focus d’atracció de talent i inversions i per tant, i és el que volem, de generació d’activitat econòmica, de llocs de treball i de captació d’impostos. Perquè el que no volem és apujar els impostos, sinó que vinguin més inversors, que es creïn noves empreses i llocs de treball i entre tots pagar els impostos que necessitem.

Govern ha incidit en el risc reputacional i en el tema del blanqueig.
Es fa amb la col·laboració de la Uifand, l’AFA i tots els agents implicats. En cap cas creiem que fer o deixar de fer la legislació d’actius digitals ens hagi de comportar una etiqueta d’aquest tipus. Avui dia, el finançament del terrorisme i el blanqueig pot passar per coses tan senzilles com actius materials de valor. Per contra, els actius digitals queden registradíssims. 

Carles Naudi d'Areny-Plandolit: “L’opció d’un aeroport a territori nacional és la millor opció”

Compartir via

Comentaris: 5

Comentaris

No!!! La millor opció i la més ecològica és un ferrocarril, no tenir tonelades de ferro sobrevolant el país, contaminant (també acusticament) i gererant un risc enorme.
El tren et portarà turistes de la pobla de segur. L’avio turistes de tot el mon, sense dependre dels catalans
Lo que defiende este Señor no tiene nombre, una auténtica vergüenza. Creo la opinión de este señor cambiaría mucho si este proyecto se lo haría delante de su casa. Pero no, como nos afecta a los de Encamp y Canillo que nos fastidiamos. No veréis que vais a cargaros el único paisaje que queda más o menos intacto ni hablar de las mejores pistas de esquí que hay ahí. Que bonito queda esquiado a lado de un avión aterrizando o despegando. BRAVO, defiende eso ante la gente que vive sobre todo en Canillo, El Tarter y Soldeu. Recibimos 8 millones de turistas al año y ahora se quiere joder el paisaje para que vengan vía el aeropuerto 50 mil es de locos. Espero el pueblo habla, a espera no pintamos nada solo pagamos y para el restó callarse. Escribo en castellano porque se que le molesta.
Considerant que a La mAssana fa 30 anys que hi tenen l’heliport al mig del poble, doncs poden opinar. Clama al cel la necessitat de sobirania i deixar de dependre de l’alt irgell
Hi ha una gran diferència entre un heliport i un aeroport. No m'oposaria a un heliport, sinó a un aeroport. On vius??? Estic convençut per La Massana - Ordino. És molt fàcil aprovar un projecte, si no t'afecta.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte