Catalunya opta per la mà dura

Entre uns i altres han aconseguit que ara mateix ningú tingui clares quines seran les condicions de mobilitat que prevaldran per entrar i sortir d’Andorra a partir que divendres torni a regir a Catalunya el confinament comarcal. El Govern insistia a mitja tarda que els canvis en la mobilitat que pogués aplicar la Generalitat no modificaven la lliure entrada i sortida del Principat que l’executiu espanyol va decretar la setmana passada. Però una hora després el conseller d’Interior català afirmava que amb el confinament comarcal es retornava a l’assimilació amb la Seu d’Urgell i que, per tant, els desplaçaments més enllà de la comarca veïna requeririen una causa justificada. Per enredar-ho encara més, l’ambaixador espanyol es va alinear amb la interpretació catalana. I la conclusió final és un nyap que delata la descoordinació, la improvisació i, en el cas de la Generalitat, la sensació que s’ha aprofitat per netejar la humiliació que la setmana passada li havia infligit el govern espanyol. Només una interpretació estreta, miop i malintencionada justifica que un valencià pugui desplaçar-se fins a Andorra, però un català, no, o que un alemany pugui dirigir-se a qualsevol destí català, però un andorrà, no. Alimenta el sentiment d’injustícia, que fàcilment degenera en ressentiment. Tampoc el Govern està lliure de culpa en aquest marasme kafkià. Fa la sensació que es mou a remolc. Cal prendre la iniciativa, ja. I buscar un interlocutor vàlid, que ara mateix sembla evident que és Madrid.