Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

La desafecció catalana




En parlàvem l’altre dia amb la meva amiga Emma mentre ens preníem un cacau suau al Valor. Sensacional, per cert. Les porres, en canvi, són una altra cosa. Se’n feia creus que algú com jo, orgullós de les meves arrels garrotxines, pogués haver votat en alguna ocasió Ciutadans. Home, li deia, és que la política no és com el futbol, que ets d’un equip i ho ets per sempre. Jo mateix he provat de canviar i és impossible: moriré sent del Barça, putavida. Els partits polítics, en canvi, són eines. Excepte per als que n’han fet un modus vivendi. Si no funcionen, que passi el següent. Que recordi, he votat de tot excepte ERC i naturalment la CUP, només faltaria. El que l’Emma volia dir és que com es pot ser fill de Besalú i no ser indepe, que és el natural en la Catalunya profunda on tothom ha de pensar el mateix. I si no, fatxa. La conversa, en fi, va derivar cap a la desafecció (espanyola, és clar), terme que els bons catalans –gent com ella, d’altra banda intel·ligentíssima, viatjadíssima i excel·lent poeta– es van inventar fa uns anys per justificar emocionalment el que encara no s’atrevien a definir obertament com a independentisme. Em semblava un sentiment prefabricat, artificial, fins que jo mateix, glups, vaig descobrir la creixent desafecció que sentia cap a uns polítics i institucions cada vegada més llunàtics, incompetents i  insignificants: la cosa va començar imperceptiblement amb Montilla i va anar degenerant fins a arribar a Quim Torra, tot ell un diminutiu. Veient com els consellers Sàmper i Vergés parlen d’Andorra com qui parla de Mart, combinant a parts iguals tones de condescendència, d’ignorància i de ressentiment, intueixo que molts andosins poc sospitosos de fatxes també estan començant a descobrir de què parlo quan parlo de la desafecció catalana.

Comentaris: 2

Comentaris

Jo vaig descobrir, fa temps, que vostè és espanyol.

Els andorrans hem fet i seguirem fent sempre la gara gara a Madrid i a París, per que és la formula que ens ha donat més de 700 anys de llibertat. Però això és una cosa que hem d’entendre que costi d’entendre a Catalunya, des de sempre maltractada per les dues capitals.
Però a més, a Catalunya hi ha un concepte sobre els andorrans que correspon exactament a la imatge que els nous rics locals i els seus imitadors han vingut transmetent des dels anys 60 del segle passat ençà. Si a això hi afegim segles de contraban i dècades de paradís fiscal, qui es pot sorprendre del que pensin de nosaltres els nostres veïns de baix?
Allò ja va acabar -encara que no del tot- i entre tots, avui estem fent una nova Andorra. I ens toca a nosaltres i a ningú més, el fer que aquella imatge que encara arrosseguem canviï.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic