Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Eva Arasa

Eva Arasa

Periodista

 

 

L’amor en realitat




A l’inici de la pel·lícula Love actually un narrador explica que, sempre que se sent desanimat per com va el món, pensa en la terminal d’arribades de l’aeroport de Heathrow i en tota la gent que hi va a rebre les persones estimades, o que hi anava abans de la pandèmia. És així que arriba a la conclusió que, tot i que solem creure que el nostre és un món d’odi i cobdícia, l’amor en realitat és a tot arreu. No vaig amb el lliri a la mà i sé que les injustícies també són a tot arreu. Tot just he començat a escriure aquest article que llegeixo que Catalunya, sense anar més lluny, va tancar l’any 2020, l’any de la Covid-19, amb quinze desnonaments diaris i que les execucions d’hipoteca al conjunt de l’Estat espanyol, segons el darrer informe del Consell General del Poder Judicial, van créixer un 20% després d’anys de descens. Però avui vull posar l’accent en l’altra cara, la cara més amable, la cara a voltes apassionada, a voltes al límit de la bogeria, i quasi sempre la nostra cara més agosarada. Perquè l’amor és, sobretot, una força transformadora.
Topava la setmana passada, per casualitat, amb una notícia publicada a les xarxes socials pel Canal 3/24 sobre un home suís d’uns seixanta anys que havia estat detingut pels mossos d’esquadra després de conduir trenta quilòmetres contra direcció a l’AP-7. L’home hauria tingut la intenció de creuar la frontera amb França però, en veure un control dels gendarmes, va girar cua i va circular temeràriament fins al peatge de l’Escala. Allà va sortir de l’autopista i, després de patir un accident poc important en una carretera comarcal, va acabar sent controlat per la policia catalana. El més sorprenent era que l’home duia un cadàver al seient de l’acompanyant que, d’entrada, no mostrava signes de violència.
Fins aquí la història ja era prou estrambòtica. Twitter anava ple de comentaris que demanaven que el Carles Porta i l’equip del programa Crims investiguessin el cas. Al cap d’unes hores arribava una actualització i, amb ella, un gir inesperat: el conductor de seixanta-sis anys hauria estat fent un viatge de comiat amb la seva parella, un home de vuitanta-vuit anys, també suís i que hauria mort setmanes enrere a causa d’una malaltia. Tanco aquest article que encara no sabem els resultats de l’autòpsia i hi ha molts detalls que desconeixem, com ara l’estat mental de l’home detingut. Aquesta és, sens dubte, una història d’amor extrem –i no sabem si saludable– que segurament ens provoca incomoditat.
L’amor que en realitat és a tot arreu, per sort, sol ser més discret i reposat, però també infinitament més poderós. El trobem per exemple en totes les persones que, malgrat els dubtes, han decidit vacunar-se. No per por d’emmalaltir, moltes d’elles, sinó perquè volen tornar a abraçar i omplir de petons la família i els amics. Perquè volen tornar, algun dia, a la terminal d’arribades de l’aeroport per donar la benvinguda als éssers estimats.

Comentaris: 1

Comentaris

Final circular

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic