Govern multiplica per deu els ajuts concedits per desocupació involuntària el 2020 i arriba a 3,4 milions
L'impacte social de la crisi sanitària de la Covid-19 fa mesos que es nota i avui el ministeri d'Afers Socials hi ha posat xifres. L'import total que el Govern destina a ajuts per desocupació involuntària (el que cobren les persones que es troben a l'atur, incloent també les ajudes que es van fer específicament per als treballadors del sector de la neu) s'ha multiplicat per deu. Mentre el 2019 s'hi van destinar 340.410 euros, el 2020 la xifra s'enfila fins al 3.424.418 euros. Un augment de quasi el 906%. "És un augment significatiu d'una ajut que va destinat directament a qui pitjor ho ha passat, qui ha perdut la feina", ha exposat el ministre d'Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, ramrcant que "el Govern ha estat al seu costat" tant amb les prestacions tradicionals com amb algunes de noves que han permès "donar una resposta ràpida, eficient i àgil".
Concretament l'executiu ha destinat el 2020 904.755 euros als ajuts per desocupació involuntària "tradicionals", un 165% que el 2019. Pel que fa als ajuts d'aquesta tipologia creats específicament per qui va perdre la feina com a conseqüència de la crisi sanitària, es van resoldre favorablement 475 sol·licituds per un import d'1,8 milions. Per últim, en el cas dels ajuts per desocupació per les activitats relacionades amb la temporada d'esquí, es van resoldre favorablement 259 sol·licituds per un import de 673.386 euros.
El director del departament d'Afers Socials i Joventut, Joan Carles Villaverde, ha reconegut que en el primer trimestre de l'any "malauradament no hem detectat que la tendència hagi millorat" i ha previst que "arribats al juliol augmenti més que en tot el 2020" l'import dels ajuts per desocupació involuntària. A partir de llavors es preveu que la situació millori. Preguntats sobre la implantació d'un subsidi d'atur contributiu, el ministre ha reiterat que "no està sobre la taula", ha defensat que el model andorrà de prestacions dona una resposta "ràpida i àgil" i ha apuntat que en el marc de la negociació per l'acord d'associació amb la UE és una qüestió que s'haurà "d'abordar i ja veurem cap a quin model avançarà".
D'altra banda també s'ha explicat que els ajuts ocasionals han passat d'un import liquidat de 2,3 milions a 4,5 entre el 2019 i el 2020, un augment de més del 94%. La targeta de prepagament també ha sumat un 23% més d'usuaris, passant de 758 a 932 i amb un import liquidat el 2020 de 599.236 euros (quasi un 60% d'increment). Sobre aquesta targeta Villaverde ha destacat que al mes de maig es va detectar un augment "molt significatiu" d'usuaris, passant d'una mitjana de 200 al mes a 400 i escaig. "Ens vam trobar amb situacions de gent que necessitava una atenció més urgent i amb un perfil molt dispar", ha assegurat el director del departament, que ha afirmat que arrant de la crisi derivada de la Covid s'han detectat usuaris nous dels serveis socials. Tradicionalment s'atenien famílies monoparentals, gent gran que viu sola i sobretot, dones. Ara però, aquest perfil "s'ha trencat". Famílies que teninen ingressos derivats d'una feina han vist que perquè han entrat en ERTO o perquè han perdut el seu lloc de treball la seva situació ha canviat. "El perfil és molt variable i sobretot i especialment gent vinculada amb el sector de l'hostaleria o el comerç han sigut nous demandants de serveis socials".
Pel que fa als ajuts a l'habitatge han passat de 2 milions a 2,9 en total. Tal com ja va avançar dilluns, la partida pel 2020 d'ajuts al lloguer s'ha incrementat un 43% en relació amb el 2019, passant de 2 milions a 2,88. Quant als ajuts a l'habitatge de lloguer creats específicament per qui s'ha vist afectat per la crisi de la Covid, ss'han resolt favorablement 194 sol·licituds per un import de quasi 70.000 euros. Filloy també ha detallat que al llarg del 2020 s'han resolt favorablement 14 peticions d'ajuts per a petits propietaris de locals comercials i habitatges amb un import total de 30.325 euros.
Sobre les noves prestacions creades arran de la crisi sanitària, ha explicat que el 2020 es van atorgar 214 ajuts per permís retribuït per tenir cura dels fills quan les escoles estaven tancades, el que ha comportat una despesa neta de 335.433 euros i un import de cotització a la CASS de 59.197 euros. Pel que fa a l'ajut per tenir cura de menors de 14 anys o persones amb discapacitat a càrrec (l'ajut fixat un cop reprses les classes), s'han resolt favorablement 140 demandes per un import de 32.574 euros i un total cotitzat a la CASS de 5.773,43 euros. En el cas de la prestació per fill a càrrec tradicional hi ha hagut 1.284 fills beneficiaris, per sota del 1.418 del 2019.
Finalment i en relació amb les pensions de solidaritat se'n van atorgar 1024 a persones grans (973 el 2019) i l'import liquidat el 2020 és de 5,4 milions amb un import mensual mig de 444,52 euros. En el cas de les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat, van passar de 251 el 2019 a 268 el 2020. L'import liquidat és de 2,8 milions i l'import mensual mig és de 877 euros.
Ni Villaverde ni el ministre s'han mullat sobre la sosteniblitat que pot tenir aquest volum d'ajudes en el temps, però han remarcat els esforços fets i han deixat clar que "la voluntat és que cap persona no quedi descoberta en el sistema i garantir que qui té un problema rebi els recursos adequats".